Acomiadem aquest 2021 segurament amb la sensació estranya de seguir fent un tros de camí endavant i un altre tros enrere. La pandèmia de la Covid-19 que encetàvem l’any passat, no ens ha acabat d’abandonar aquests darrers 365 dies i ha acabat marcant parts d’aquest any. Assemblees telemàtiques, suspensió de calendaris d’hivern, sortides esglaonades i retrobaments d’aquells que costaran d’oblidar després de massa temps sense trobar-nos a les muntanyes.
Aquest ha estat un any d’aprenentage quasi constant i d’aconseguir trobar aquell punt exacte entre la planificació exhaustiva i la improvització prevista. Un any on a poc a poc hem pogut recuperat aquells espais que ens van tancar i on les regulacions i restriccions també han seguit marcant el món de la muntanya.
Un any on tot i les circumstàncies hem encès la flama, hem recuperat els camins de muntanya i es van poder celebrar unes noves eleccions a la FEEC, on Jordi Merino i el seu equip van repetir al capdavant de la Federació durant els pròxims quatre exercicis.
Aposta per la natura, refugis, formació, seguretat i la inclusió
La nova junta directiva, tot i mantenir una gran base de la mateixa junta que havia encapçalat la FEEC els darrers anys, ha proposat seguir incrementant línies bàsiques per aquests pròxims exercicis.
Des de la FEEC se segueix apostant per eixos essencials ja establerts com les entitats, els federats i federades, els refugis, els senders, l’esport femení o les seleccions catalanes, que ja han donat grans fruïts durant els últims anys.
Les cares noves a la junta han servit per a crear una àrea pròpia de natura que durant el 2021 ha engegat diferents iniciatives per a potenciar el respecte al medi natural. Entre aquestes cal destacar la potenciació i la suma d’esforços amb el segell ‘Petjada Verda’ per a poder aconseguir que les activitats de muntanya siguin més sostenibles o l’edició de manuals de preservació de l’entorn natural.
Aquest any, que ara tanquem, ha servit també per seguir la tasca sorda i constant en tres àmbits que es donen la mà; la formació, la seguretat i la inclusió. Àmbits transversals a la FEEC i a les activitats que aquesta realitza i que han fet un pas endavant els últims mesos.
El 2021 ha estat l’any on ha vist la llum el projecte Entrepyr. Després de quatre anys de preparació, aquest 9 de juny s’ha presentat oficialment Entrepyr II, un projecte de cooperació transfronterera emmarcat en el programa de Cooperació Territorial Interreg V-A Espanya-França-Andorra (POCTEFA), creat per la Unió Europea.
Entrepyr II enllaça 70 refugis dels dos costats del Pirineu actualment.
Doblet olímpic
Aquest 2021 també serà recordat per l’anunci des del COI de la inclusió de l’Esquí de Muntanya com a esport olímpic de ple dret a partir de l’any 2026, en els JJOO d’hivern que es faran a Milano-Cortina. Aquest fet és un dels esdeveniments històrics d’aquest darrer any on precisament l’Escalda Esportiva es va estrenar als JJOO de Tòquio .
Amb aquests dos esports les federacions de muntanya es converteixen en les úniques federacions esportives que estaran representades en els JJOO d’estiu i d’hivern amb alguna disciplina.
L’explosió dels esports de muntanya segueix en plena emergència i la FEEC manté la seva clara aposta pel planter d’aquests esports amb els Centres de Tecnificació d’Escalada Esportiva i d’Esquí de Muntanya. Uns centres que un any més han tornat a demostrar el seu potencial a les competicions estatals que aquest any han pogut disputar i on han tornat a ser els grans dominadors d’aquestes.
Una copa especial, un any de figures emergents
Aquest 2021 la Copa Catalana de Curses per Muntanya ha fet un pas endavant en la seva ja tradicional competició. La XIX edició de “la nostra Copa” ha servit per veure un gran espectacle competitiu i de creixement de diferents dels participants.
Unes curses amb un gran nivell d’organització per part de les entitats de la FEEC i una promoció important d’aquestes, ha servit per a seguir consolidant la Copa Catalana entre els millors circuits de Curses per Muntanya estatals.
En aquest any especial els noms de Sergi Garcia (CE Cerdanya Pirineus) i sobretot el de Georgina Gabarró (UECAnoia) han brillat amb llum pròpia. Garcia va mantenir una bonica lluita per la victòria final a la copa amb el ripollenc David Rovira (UE Sant Joan de les Abadesses) amb qui fins a la darrera cursa al Bisaura va disputar-se el títol. Al final la victòria pel cerdà que es va emportar la seva primera Copa cap a casa. Garcia no va poder competir en els campionats de Catalunya on Jan Margarit (AE Mountain Runners del Berguedà) i Pere Rullan (La Molina Club Esquí) van dominar el cap de setmana a Núria.
En la competició femenina Georgina Gabarró ha fet història a les Curses per Muntanya al país i s’ha convertit en la primera en aconseguir el doblet. Gabarró es va emportar la XIX Copa Catalana de Curses per Muntanya i la XI Copa Catalana de Curses Verticals. La d’Òdena ho va fer amb autoritat i després d’un tram final de temporada espectacular on no va tenir rival. Gabarró ho va rematar amb el subcampionat de Catalunya que va aconseguir a l’Olla de Núria només per darrera de la bicampiona Núria Gil (CE l’Areny). Gil va alçar per segon any consecutiu el campionat superant als dos noms de moda de les curses a Catalunya, Gabarró i Anna Guirado (Trail Xics Montseny). Guirado va ser tercera en línia i segona al Campionat de Catalunya de Curses Verticals, per darrera de Sheila Avilés (CEM la Cameta Coixa9. Només la càrrega de curses i les molèsties físiques van apartar a Anna Guirado d’algunes competicions.
L’any en què les Curses per Muntanya s’han consolidat en l’àmbit televisiu, amb la clara aposta de Televisió de Catalunya, que ha emès fins a tres Curses per Muntanya en directe.
Als noms de Georgina Gabarró, Anna Guirado, Cèlia Balcells, David Rovira o Sergi Garcia en curses per muntanya cal sumar-hi els del planter de l’Escalada Esportiva del país com Aida Torres (CE Torello), Rut i Guillem Monsech (CE Alpicat), Lluc i Lau Macià (CE Esparreguera), Rut Cases (GE Manlleu) que han tornat a brillar aquesta temporada tot i la seva joventut.
Aida Torres, ha fet història aquest 2021 convertint-se en la primera catalana subcampiona d’Europa juvenil en bloc. Torres és una de les clares promeses emergents de l’Escalada a Catalunya.
En Esquí de Muntanya el planter de la FEEC tampoc ha fallat aquest 2021. Al mes de març, Albert Pérez (Cerdanya Skimo Club) es proclamava subcampió del món U20 al mundial que es va disputar a Andorra. Pérez demostrava ser un dels noms a tenir en compte les pròximes temporades.
La delegació catalana va marxar de terres andorranes amb cinc medalles, dues de Pérez, un bronze per a Ares Torra (AE Mountain Runners del Berguedà) en els relleus mixtes U18, i les plates aconseguides per Pau Coll (Skimo Club Camprodon) i Oriol Cardona (Skimo Club Camprodon) en categoria esprint U23 i absoluta respectivament.
L’any s’ha tacant gairebé amb una cadència similar en la primera prova de Copa del Món on ha destacat la victòria de Maria Costa (AE Mountain Runners del Berguedà) en la prova esprint U20 i els pòdiums d’Ot Ferrer (AE Mountain Runners del Berguedà) i Marc Ràdua (CEPS)
Aquests resultats han servit, un cop més, per posar en valor la gran tasca realitzada des de les entitats de la FEEC i des del Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya de Catalunya.
Consolidació, una federació al pòdium
La FEEC s’ha seguit reafirmant com a la tercera federació esportiva del país. Gràcies a la tasca de les 417 entitats repartides per tot el territori català. Aquest any que tanquem, la FEEC ha tornat a superar per tercer cop de forma consecutiva els 42.000 federats. Aquest 2021 ho ha fet amb un nombre superior als 42.300 i amb l’afegit de convertir-se també per tercer any consecutiu en la segona federació amb més dones federades amb gairebé 15.700 llicències femenines, només per darrera de la Federació Catalana de Bàsquet.
La FEEC ha mantingut la seva progressió constant des del passat 2017 quan per primera vegada a la història de la federació se superaven els 40.000 federats.
Adéus i comiats
Aquest 2021 ha estat també un any de comiats, de comiats amb un somriure com el del Marc Pinsach, que va dir adéu al món de l’alta competició a l’esquí de muntanya. Pinsach ho va fer amb un dels grans palmarès d’aquest esport i conventint-se en nou tècnic del CTEMC per a seguir formant valors d’aquest esport.
El 2021 però també ens deixa pèrdues de les que fan més mal. Només començar l’any la matinada d’un 16 de gener ens llevàvem amb el cor encongit amb les notícies que arribaven des del K2 on l’alpinista català, Sergi Mingote, perdia la vida en un accident.
Mingote formava part d’una cordada que intentava assolir el K2 hivernal per primer cop a la història. L’alpinista de Parets va ser una de les moltes víctimes que el K2 va deixar enrere aquest 2021, abans de que per primer cop una expedició toqués el cim a l’hivern per primera vegada.
La mort de Mingote va marcar un any complicat, on ens deixava una de les més grans dels esports de muntanya del país com era l’Emma Roca. Emma Roca ens deixava, després de no superar un càncer, el mes de juny i deixant enrere un llegat inesgotable per l’esport de muntanya en femení a Catalunya.
Aquest 2021 també han marxat referents com; Carles Albesa, primer director de la Revista Vèrtex o una de les històriques de la muntanya a Catalunya, Carme Romeu, que ens deixava després d’una vida dedicada al món de la muntanya als 101 anys.
Un record més que especial també per tots aquells federats i socis d’entitats que ens han deixat aquests darrers mesos, el darrer en fer-ho en Xavi Collboni en un fatal accident al Ripollès.
Tanquem un 2021 que havia de ser l’any del retorn, l’any de recuperar aquella normalitat que tots i totes teniem ben ubicada en el nostre imaginari col·lectiu però que hem anat veient amb els mesos com la maleïda pandèmia ens seguia marcant els tempos.
Un 2021 on segurament hem vist un cop més la pitjor i la millor cara de la muntanya, on ens hem deixat emportar a aquells racons preferits i on hem tornat a constatar que ens queda molt per aprendre i per fer, si volem seguir sentint la muntanya com l’hem pogut trobar fins ara.
La FEEC vol obrir un 2022 amb el proposit clar i contundent de seguir sentint la muntanya i de seguir dibuixant el camí.