Mor Emma Roca, referent, pionera i compromesa amb els valors de la muntanya

“Em diuen que tinc caràcter, a cops fort. Crec que sóc segura, optimista, entusiasta. En el caràcter d’una persona hi ha una part genètica, que potser no arriba ni al 50 %, però la resta ve de l’entorn: com t’han educat, què t’has trobat a la vida, com t’hi has enfrontat i, especialment, la voluntat personal. El fenotip i el genotip et fan. Sobre el genotip no hi pots fer res, però en el fenotip la responsabilitat és teva”. Així es definia l’Emma Roca a l’entrevista que li feia l’Enric Faura a la revista Vèrtex 249.

Pionera de les de ferro forjat, amant de les muntanyes i de saber sempre una mica més d’aquell terreny de joc infinit, apasionada per seguir investigant i poder millorar el que més la feia moure. Dona, compromesa, atrevida, bombera, sense pels a la llengua i mare. L’Emma Roca deixava a poca gent indiferent des de que va començar a obrir camí en el món de les curses per muntanya.

Barcelonina de naixement (1973), els seu primer contacte amb la muntanya el té al setze anys al Ripollès a Tregurà, on els seus pares hi tenien una borda, allà explicava que “hi vaig descobrir la natura. Les caminades, les excursions, l’esquí de muntanya. També el parapent, perquè el meu pare el practicava. I m’hi vaig enganxar amb només 16 anys”.

Establerta a la Cerdanya amb la seva família, l’Emma és d’aquelles que et trobaves els últims anys competint a les curses del país i pujant al pòdium acompanyada dels seus fills o fins i tot del seu gos, amb qui semblava que sortia a fer el tomb després de tornar a guanyar la seva categoria. Ho feia amb aquella barreja d’experiència i ganes de seguir empentant, amb les ganes intactes de la que comença però que sap que l’experiència sempre l’ajudarà a millorar el seu resultat.

Competitiva i amb aquell caràcter esportiu que molts cops fa falta, l’Emma defensava sempre allò que creia just, allò que ella tenia clar que s’havia de dibuixar per aquell camí que ens va obrir.

Emma Roca va ser una de les gran referents de les primeres seleccions catalanes i de les curses per muntanya de finals dels 90 quan com explicava ella acompanyada de l’Agnes Riera, “no teníem samarretes de noies i corríem amb samarretes de nois que ens arribaven als genolls”.

Va participar amb les seleccions catalanes de curses per muntanya i esquí de muntanya, aconseguint diferents èxits internacionals defensant els colors de Catalunya.

Llicenciada en Bioquímica, bombera professional de la Generalitat de Catalunya i primera dona membre del GRAE (Grup de Recolzament d’Actuacions Especials), Emma Roca, també va obrir camp en un món que semblava únicament reservat per homes.

Últimament va col·laborar amb la FEEC a la Fira de Muntanya de Vic on va participar en una taula rodona de seguretat a la muntanya i al “Bas Mountain” on va fer una ponència  sobre el paper de la dona a les curses per muntanya al costat de l’Agnès Riera.

L’Emma ha estat i serà una referent per totes aquelles que un dia han decidit començar a fer esport per muntanya, sense cap tipus de por i lluitant pel que més els agradava. El seu nom anirà lligat sempre a aquells inicis dels esports de muntanya al nostre país i a la determinació i persistència que ens ha portat fins aquí.

Gràcies Emma.

Curses de muntanya i d’ultraresistència

• 2013 – Campiona de Catalunya de curses d’ultraresistència (UTBCN).
• 2012 – 3a a l’Ultratrail del Mont Blanc i 1a a la Ultramarató d’Escòcia.
• 2011 – 2a a la Marathon des Sables i 3a a la Travessa Cavalls del Vent.
• 2010 – 1a del seu grup d’edat a l’Ironman de Niça (9a de la classificació general).
• Campiona d’Europa de marató de muntanya (Val d’Aran) i campiona de Catalunya de duatló de muntanya.
• 1998 – 1a a la Marató Nike Aneto X-Treme, campiona de Catalunya de duatló de muntanya i campiona d’Espanya de duatló de llarga distància.

Esquí de muntanya

• 2008 – 3a a la Copa del Món per parelles (Itàlia) i 5a a la Patrouille des Glaciers (Suïssa).
• 2007 – Campiona d’Espanya per parelles (Núria).
• 2005 – Campiona d’Espanya per parelles (Formigal) i de cronoescalada (Cerler), 3a a la Copa del Món individual i 4a a la Pierra Menta (França).
• 2004 – Campiona d’Espanya individual (Formigal).
• 2003 – 2a al Campionat d’Espanya (Vaquèira-Beret).
• 2002 – 4a a la Copa d’Europa per parelles i campiona d’Espanya per parelles (Vaquèira-Beret).

Raids d’aventura

• 2010 – Campiona del món de raids.
• 2007 – 1a de la copa i del campionat d’Espanya de Raids.
• 2003 – Subcampiona d’Europa de raids.
• Autora de dos llibres: Extreme Adventure Races. El llibre dels raids d’aventura (amb fotografies de Jordi Canyameres. Momentum Editors, 2008) i Non stop! Esportista, bombera i mare (Cossetània, 2013).
• Participant habitual de taules rodones i conferències sobre temes relacionats amb els esports de muntanya, les dones i la salut.