FEEC Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya

Foto: Pau Aguilera
Foto: Pau Aguilera

Notícies - 27/07/2021

La FEEC torna a superar les 15.000 dones federades

Federats

La Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) s’ha consolidat el passat 2020 com a la tercera federació esportiva del país amb més nombre de federats segons les dades publicades per l’Idescat. En total la FEEC va tancar l’últim any amb 42.479 federats enfront els 41.794 federats anuals del 2019. La xifra s’enfila fins als pràcticament 50.000 federats comptant les llicències temporals emeses per la federació.

El creixement de la FEEC ha seguit any rere any, després que el passat 2017 se superés per primer cop en els 100 anys d’història de la federació la xifra de 40.000 federats, que s’havia marcat com un primer sostre.

La tasca realitzada des de les entitats excursionistes, l’augment de gent que realitza activitats de muntanya i la millora en el servei que es dona des de la mateixa federació han estat factors claus per poder mantenir aquest creixement exponencial en els darrers anys.

Tot i la pandèmia que ha marcat una clara línia descendent aquests últims mesos la confiança dels federats i federades de la FEEC s’ha mantingut intacte i ha servit per marcar aquest nou rècord en el número de federats de la federació.

La muntanya té nom de dona  

La Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, a més a més, s’ha convertit aquests últims anys en una federació referència per a l’esport femení.

Actualment la FEEC és la segona federació en nombre de dones federades, i per primer cop el passat 2021 s’han superat les 15.000 llicències amb nom de dona.  En total van ser 15.617 llicències al tancament de 2020. Aquesta xifra només es veu superada per la Federació Catalana de Bàsquet, que amb 17.680 federades l’any 2020.

Aquest 2021 el repte de la FEEC s’ha mantingut amb una clara aposta per l’esport femení. Aquest mes de juliol,

s’ha superat per segon any consecutiu, i per segon cop en els més de cent anys d’història de la FEEC, les 15.000 llicències femenines.

El paper de la dona dins de l’esport de muntanya català no és nou i tradicionalment Catalunya ha tingut diferents noms propis que han obert el camí i que han aconseguit potenciar les activitats i l’esport de muntanya entre les més joves.

Més enllà dels noms històrics que van ser pioneres com el de la recentment desapareguda Carme Romeu, la també desapareguda Eli Vergés o posteriorment Mònica Verge, Ester Sabadell, Sílvia Vidal, Araceli Segarra i altres,  la FEEC segueix demostrant dia a dia la seva aposta també per l’esport i l’excursionisme femení. Els noms de les joves Maria Costa, medallista olímpica i esportista catalana amb més projecció del 2020, Martina Gonfaus, doble campiona estatal de curses per muntanya juvenil o fa poc els primer pòdiums europeus en escalada d’Aida Torres, primera subcampiona d’Europa juvenil d’escalada, o Rut Monsech.

Sense oblidar en cap moment a referents per l’esport femení en les curses per muntanya com han estat la Teresa Forn, l’Anna Serra, l’Agnès Riera, lEmma Roca o la Núria Picas entre d’altres. Els darrers anys hem celebrat els èxits internacionals en esquí de muntanya de les campiones del món Mireia Miró o Clàudia Galícia, o les victòries internacionals de la Laura Orgué en esquí de muntanya i curses per muntanya, les de la Sheila Avilés a la Copa del Món, les de la nostra selecció amb tres pòdiums de la Gisela Carrión o l’històric pòdium a la Copa del Món de Comapedrosa amb Sheila Avilés, Ester Casajuana i Clàudia Sabata (campiona del món junior de curses per muntanya) ocupant un pòdium 100% català.

Un clar exemple d’aquest creixement és l’última prova disputada fins ara de la Copa Catalana de Curses per Muntanya a la Buff Epic Trail on més de 200 participants femenines van prendre la sortida a Barruera. Noms com els de Georgina Gabarró, Anna Guirado, Rosa Navarro o Cèlia Balcells dominen aquest any la Copa Catalana de Curses per Muntanya en una lluita que decidirà a final de temporada a la guanyadora. Gabarró i Guirado es perfilen com a relleus a la selecció catalana.

Des de la FEEC s’ha potenciat la presència de noies en els centres de tecnificació acoseguint així ser capdavanter en l’àmbit estatal en els esports de muntanya femenins en les diferents disciplines tecnificades des de la mateixa FEEC (Curses per Muntanya, Esquí de Muntanya, Escalada i Alpinisme).

Ara l’objectiu esportiu passarà per aconseguir tenir presència en les pròximes cites olímpiques d’estiu a Paris 2024 i Milano Cortina 2026, on l’escalada i l’esquí de muntanya podran comptar amb esportistes de la FEEC. En escalada els noms de Rut Monsech, Aida Torres, Maria Benach, Rut Casas entre d’altres i en esquí de muntanya les joves promeses com Maria Costa, Ares Torra, Martina Gonfaus, Erola Rocias o Aina Garreta poden buscar la seva oportunitat en les pròximes cites olímpiques al costat de noms contrastats de l’esquí de muntanya català com Marta Garcia, Clàudia Sabata o Júlia Casanovas.

La FEEC a més a més manté actiu el seu programa ‘Dona i Esport’ amb el que dins de la formació activa de la FEEC es retorna el 20% de la inscripció a aquelles dones amb llicència federativa anual de la FEEC que realitzin els cursos de promoció organitzats des de la mateixa federació.

El projecte de la FEEC segueix passant per potenciar l’esport femení i buscar superar el 35% de federades dins la FEEC que suposen ara mateix les llicències femenines.

Tot i que la FEEC té clar que una de les assignatures pendents és aconseguir que més dones arribin a càrrecs directius dins les entitats, exemples com el Mountain Runners del Berguedà, han estat un model a seguir aquests últims anys.  També trobades com ‘Pubilles Escaladores’ han ajudat a potenciar l’escalada que ha augmentat en nombre de practicants femenines els últims anys o recentment la nova ‘Goiates’, trobada per a dones que volen practicar descens de barrancs.

Actualment la FEEC també ha superat per quart any consecutiu les 40.000 llicències de federats i federades i es consolida com una federació forta, amb constant creixement i amb una evolució progressiva en les últimes campanyes.