El 2020 no serà un any fàcil d’oblidar. Aquest any el recordarem com aquell en què la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya commemorava el seu centenari i havia d’estar marcat per les celebracions i actes diversos. Finalment però l’any del centenari ha vist com un protagonista inesperat es convertia en el gran centre d’atenció a bona part del planeta. La pandèmia provocada pel virus de la Covid-19 ha estat el denominador comú que ens ha portat a refer programacions i a capgirar calendaris per intentar poder seguir caminant.
Aquest 2020 però no tot han estat notícies negatives pel món de la muntanya catalana, l’any començava amb accent francès i entre anelles olímpiques. A la ciutat suïssa de Lausana, l’esquiadora de muntanya, Maria Costa (AE Mountain Runners del Berguedà) feia història als JJOO de la Joventut i es convertia en la primera dona catalana i de l’estat espanyol en aconseguir una medalla d’or en uns JJOO. Costa el va sumar a la prova d’esprint femenina.
L’esportista bagenca no es va trobar sola en aquest debut de medalles olímpiques per a representants de la FEEC en una JJOO. Els berguedans Ares Torra i Ot Ferrer (AE Mountain Runners del Berguedà) i el pallarès Marc Raduà (CE Pobla de Segur) van aconseguir també el bronze en la prova mixta per equips i Ot Ferrer va ser bronze a la final de l’esprint masculí. En total els catalans van tornar de la cita olímpica amb sis medalles, 1 d’or i 5 de bronze.
Aquest va ser el debut olímpic somiat per a l’esquí de muntanya i per aquests joves membres del Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya de la FEEC.
Un Centenari escapçat
Després d’aquest immillorable inici de 2020, el passat 11 de febrer es va presentar en societat en un acte al Museu Colet de Barcelona el programa del Centenari de la FEEC. Un programa ambiciós que presentava activitats durant els 12 mesos següents a la presentació. L’aturada sobtada el mes de març, un mes després d’aquesta presentació, va fer canviar bona part d’aquests actes i esdeveniments que es van anar suspenent mes rere mes o adaptant a les circumstàncies.
La FEEC però va mantenir la flama de la muntanya encesa durant els mesos de confinament amb el programa ‘Sent la Muntanya a Casa‘ que va aconseguir apropar a més de 80.000 persones activitats diverses de muntanya a través dels canals de comunicació de la mateixa FEEC.
Les xerrades en directe a Instagram, l’obertura de la revista Vèrtex on line i gratuïta, el llibre de la ‘Tina al Denali’ de l’Araceli Segarra o els vídeos de receptes de guarda van tenir molt bona acollida entre federats i no federats que van poder seguir sentint la muntanya des de casa en uns mesos de confinament total al país.
En ple confinament i a terres d’amèrica del sud, l’escaladora Sílvia Vidal aconseguia en solitari, obrir una nova via a la cara oest del ‘Cerro Chileno Grande’. L’escalada catalana que s’havia quedat sense Jocs Olímpics a Toquio veia com les bones notícies arribàven més enllà de l’esport purament competitiu.
El centenari de la FEEC tot i aquest escapçament també ha servit perquè el govern de la Generalitat reconegui la trajectòria de la Federació amb el lliurement del màxim guardó del país, la Creu de Sant Jordi.
L’any s’ha tancat amb la publicació dels guardons de la Festa de l’Esport Català on la FEEC recollirà el reconeixement del seu centenari i el premi a la millor gestió federativa. A més a més Maria Costa ha estat escollida com l’esportista catalana amb més projecció.
Aturada competitiva
La pandèmia de la Covid-19 va aturar els diferents actes socials i culturals però també la competició. A poc a poc es van anar suspenent les diferents copes i campionats de Catalunya organitzats des de la FEEC. Només les competicions d’esquí de muntanya es van tancar amb classificacions on van faltar les darreres curses que ja van quedar suspeses.
La selecció catalana de curses per muntanya va poder tornar amb bon botí dels campionats estatals de curses verticals que es van fer a Andalusia i va mostrar novament el seu potencial i domini aclaparador en aquest tipus de competicions.
Abans de tancar l’any una altra selecció catalana, la d’esquí de muntanya, també omplia el calaix de medalles a Sierra Nevada.
A casa nostra es van poder celebrar els tres campionats de catalunya d’esquí de muntanya, esprint, vertical i individual i el de curses per muntanya per equips abans del tancament per la pandèmia.
Ja a la tardor dos campionat de Catalunya es van poder celebrar, l’estrena de la Marxa Aquàtica a Cambrils i la “Berga-Rasos-Berga Memorial Xavi Batriu” que acollia el Campionat de Catalunya de curses per muntanya. Amb la limitació de 600 participant aquesta va ser una de les poques proves del calendari que es va poder disputar seguint tots els protocols el·laborats per la FEEC i aprovats des del govern català.
100 anys sent FEEC
Tot i els entrebancs i els canvis de programació l’any del centenari de la FEEC es tanca i posa un punt i seguit amb l’exposició ‘100 anys sent FEEC’ que es pot veure des del passat 30 de novembre i fins al 14 de febrer al Palau Robert de Barcelona.
L’exposició es va inaugurar oficialment aquest passat 10 de desembre i presenta un recorregut pels 100 anys d’història de la FEEC.
L’historiador Francesc Roma ha estat l’encarregat de comissionar aquesta exposició i també del llibre dels 100 anys de la FEEC que ha editat l’editorial Cossetània.
Un any de consolidació i comiats
La FEEC s’ha seguit reafirmant com a la tercera federació esportiva del país. Gràcies a la tasca de les 419 entitats repartides per tot el territori català, la FEEC ha tornat a superar per segon any consecutiu els 42.000 federats. Aquest 2020 ho ha fet amb un nombre superior als 42.600 i amb l’afegit de convertir-se també per segon any consecutiu també amb la segona federació amb més dones federades amb gairebé 16.000 llicències femenines, només per darrera de la Federació Catalana de Bàsquet.
La FEEC ha mantingut la seva progressió constant des del passat 2017 quan per primera vegada se superaven els 40.000 federats.
Aquest 2020 ha estat també un any de comiats, de comiats amb un somriure com el de la Clàudia Galícia que va dir adéu al món de l’alta competició amb un dels millors palmarès de muntanya de la història i d’adéus d’aquells sentits com el dels dos darrers ensenyes d’or de la FEEC, Josep Maria Torras i Manel Cortés que han mort aquest 2020. També un record molt especial per aquells federats i socis d’entitats que ens han deixat aquests darrers mesos.
Tanquem un 2020 on ens van confinar sense primavera a les muntanyes, on ens hem fet un fart d’estudiar “FAQS, BOES i DOGCS” per entendre que podíem i que no podíem fer, on ens hem confinat i desconfinat per intentar combatre una pandèmia que ens acompanyarà en el canvi d’any i que esperem que aviat ens permetí però poder tornar a les muntanyes amb normalitat.
Un 2020 de refugis a mig gas, d’ajornaments, temporal “Glòria”, suspensions i moltes hores de trencaclosques per intentar quadrar programes que s’han anat esborrant.
La FEEC vol obrir un 2021 amb el proposit clar i contundent de seguir sentint la muntanya i de seguir dibuixant el camí.