A causa del COVID-19, les oficines de la FEEC romandran obertes en horari de 9:30 a 13:30.
Podeu contactar-nos al 661 780 585 o mitjançant el correu electrònic a feec@feec.cat

FEEC Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya

Foto: Sílvia Vidal
Foto: Sílvia Vidal

Notícies - 09/04/2020

Sílvia Vidal aconsegueix en solitari obrir una nova via a la cara oest del ‘Cerro Chileno Grande’

Alpinisme

L’escaladora i alpinista catalana Sílvia Vidal (CE de Flix) ha aconseguit una nova fita per l’escalada catalana obrint una nova ruta que ha anomenat “Sincronia Màgica“. Vidal ha obert aquesta nova ruta i ha aconseguit la primera ascensió de la cara oest del “Cerro Chileno Grande”, a la Patagònia xilena. Regió d’Aysén.

Sílvia Vidal ho ha tornat a fer sola i totalment incomunicada; sense ràdio, telèfon, ni GPS, durant mes i mig a la vall del “Chileno”.

Vidal ha explicat que “després de fixar els primers 180 metres, vaig estar 33 dies penjada a la paret (del 7 de febrer al 10 de març), per obrir la via “Sincronia Màgica”, 1.180 metres de recorregut A3+/6a+ més 30 minuts de grimpada fins la punta de l’agulla més occidental, que va resultar no ser el cim principal”.

L’escaladora i alpinista barcelonina s’ha especialitzat en aquests tipus d’aventura en solitari on reconeixia en una entrevista a Vèrtex que sovint la incomunicació t’ensenya les seves dues cares. Aquest cop una via de més de 1.000m,  ha estat el repte de Vidal per completar la nova obertura  “la paret és enorme i vertical. Té uns 330 metres de terreny vertical, amb molta vegetació que impedeix gaudir de l’escalada, en aquell tram, i que no sé ni com graduar. L’he marcada de MT (Matoll Tracció). Per pujar per fissures verticals, plenes de vegetació, vaig usar grampons i un piolet. Nul·la o difícil protecció. La resta de la via (els 850 metres restants) són de placa i fissures, algunes grans (offwidth i xemeneies) que estan netes. Les plaques tenen molsa que patina quan està mullat. Paret complexa i de difícil progressió, no tant pel grau de l’escalada, sinó per la quantitat de maniobres que són necessàries per moure’s per aquell terreny; molts sostres, travessies, pènduls… per enllaçar fissures i plaques. La via té 3 camps de paret, escalada en estil càpsula. Van caldre un total de 4 dies per baixar, havent de fixar els llargs, prèviament al ràpel amb els petates.”

En aquests dies de confinament podem dir clarament que Sílvia Vidal ha fet el seu propi aïllament en un entorn on es troba com a casa. Un entorn però hostil que ha mostrat també les seves habituals dificultats meteorològiques “la meteorologia de la zona condiciona molt la progressió. Tot i això vaig tenir bastant bon temps, plovent el 50% dels dies (normalment és més). Entre ells va haver-hi dos temporals de pluja i vent fort. Quan fa vent, estar a la paret és perillós. El vent no és habitual, la pluja, sí.”

L’arribada fins a peu de via tampoc va ser senzilla a causa de la llarga distància i del tipus de terreny que et trobes fins a poder començar a afrontar la paret, Vídal agraeix l’ajuda que va trobar en la sev aventura xilena “16 dies de portejos (anada i tornada). Aproximació per glacera, bosc i morrena de glacera, per carregar un total de 6 bultos de 25 Kg. cadascun (150Kg). L’Andrea, el Marco i el Manu, que treballen a la zona i als qui estic profundament agraïda, es van oferir a ajudar-me amb un porteig cadascun. La resta dels portejos els vaig realitzar pel meu compte, caminant més de 150Km. entre anar i tornar.”

Tot i les dificultats que s’ha trobat en aquesta expedició Sílvia Vidal reconeix que els possibles entrebancs l’han motivat encara més ” llegint la informació sembla un infern de lloc. No ho és. El lloc és preciós i intens i el que vaig viure allà ho resumeix el nom de la via (“Sincronia Màgica”). Quan les coses per complicades i dures que les puguis sentir, van fluint i van passant, per finalment concretar-se en allò que desitjaves, l’experiència ha valgut la pena.”

El retorn a casa aquest cop ha estat especial, normalment tornar d’una expedició d’aquestes característiques i recupera la rutina habitual pot comportar un xoc important. Sílvia Vidal reflexiona sobre aquesta tornada i té clar que les coses han canviat des de finals de gener d’aquest 2020 quan va marxar cap a terres xilenes “tornar d’una expedició on has estat sola i incomunicada demana temps i aclimatació a la “civilització”, per adaptar-se als canvis. Però en aquesta ocasió el que ha canviat ha estat el planeta sencer. El món ha canviat i nosaltres amb ell.”

Sílvia Vidal un cop tornada a casa reprendrà les seves habitual conferències motivacionals i d’escalada que ofereix a través del seu web

Vidal fa servir de base tot allò amb el que torna de les seves expedions, com aquesta a terres xilenes, per transmetre els valors i les experiències que es poden utilitzar en el nostre dia a dia.