L’Emmona ens posa a prova: consideracions davant la propera edició de Curses d’Ultraresistència

En aquest article, el cap de Comunicació i Màrqueting de la FEEC i membre del Comitè de Curses d’Ultraresistència, Agustí Sala, analitza el fenomen de les curses d’ultraresistència per muntanya i avança els canvis immediats i per a la propera temporada en el reglament de les competicions federades.

Ja fa temps del debat sobre la moda de córrer per la muntanya, i els mitjans generalistes, necessitats de polèmiques i sensacionalisme, encara l’han fet més gran, esperonats per l’anomenat “efecte Kilian”. Debat en què la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya hi participa quan convé amb la intenció d’informar i fer pedagogia. Aquest any, per tercera edició consecutiva, la Federació organitza la Copa Catalana de Curses d’Ultraresistència, també conegudes popularment amb l’angliscime d’ultratrails. Aquest campionat agrupa sis proves esportives de prestigi, organitzades per entitats excursionistes que s’acullen al reglament que es consensua amb les entitats i elabora la FEEC. Un reglament exigent, però, sobretot, viu, perquè amb cada edició, prova, incident o reclamació, s’esmena i evoluciona.

Proves pilot en vistes al 2015

Ara que aquestes competicions estan en el focus de l’atenció mediàtica, calia fer una passa més per davant, i demostrar amb fets que la FEEC està preparada per donar respostes a les entitats que busquen el paraigües federatiu per oragnitzar les curses per muntanya. Aquest any, des de les àrees Tècnica i de Comunicació s’han engegat una sèrie de proves pilot en els diferents campionats que organitza la Federació, de cara a millorar aspectes com la seguretat, la informació, la imatge, els cronometratges i la salut dels esportistes. Totes elles pensades per poder-les aplicar de manera general en les properes edicions amb l’objectiu d’esmenar les possibles mancances dels reglaments de les diferents competicions.

En aquest projecte s’ha volgut incidir especialment en el calendari de competicions de les Curses d’Ultraresistència per Muntanya, que són les que aglutinen una major quantitat de participants més hores seguides travessant indrets on fins fa ben poc s’hi passava caminant. També, per ser el calendari de proves que més creix en nombre de participants. D’entre totes aquestes, la Ultra Trail de l’Emmona forma part del nivell esportiu més exigent. Una bona mostra d’això és que de la Copa catalana és l’única en què es poden obtenir quatre punts per accedir a la inscripció de la reconeguda internacionament UltraTrail du Montblanc.

Creixement relatiu del nombre de participants

Si tenim en compte el nombre de participants, no es pot considerar que córrer per la muntanya sigui una moda i que en justifiqui el focus mediatic. A la prova de l’Emmona, entre l’ultratrail i la marató hi ha uns 900 inscrits. Una xifra que es pot considerar “ridícula” si es compara amb el nombre d’inscripcions a les “proves populars” que també organitzen altres entitats i algunes empreses arreu del territori. Xifra que, a més, es mostra “controlable”, si es tenen en compte, per exemple, les inscripcions del calendari de competicions de la Copa Catalana de Caminades de Resistència, en el qual hi ha proves que superen els 3.000 participants.

Les curses d’ultraresistència per muntanya no són massives, però, hem de pensar que el component de superació personal, sempre present en el món de la muntanya i que en aquesta modalitat esportiva es porta fins ara a nivells que fins ara eren exclusius en el món de l’alpinisme, ha fet creixer el nombre d’inscrits. Tot i que això no hauria de ser preocupant, ja que l’augment d’inscripcions i la cerca de la resistència personal davant de l’equip ja va modificar fa un temps l’essència original de les proves de les Caminades de Resistència protagonitzades per participants provinents del món excursionista, a les curses d’ultraresistència hi arriben participants sense experiència en la muntanya, i menys en l’alta muntanya.

Mentre una caminada de resistència és una ocasió magnifica per conèixer una zona del territori, una ultratrail no és una prova amable per als participants sense experiència. Si la muntanya coloca sempre a cadascú al seu lloc, una cursa d’ultraresistència, també. Si després de veure una línia impressionant en una cascada de gel, tothom sap que no s’ha d’anar a la botiga més propera per comprar uns piolets i uns crampons i anar a escalar el dificultós i tècnic gel, tampoc hauria de passar amb el recorregut d’una ultratrail.

Malgrat els elevats preus d’inscripció per a aquest tipus de proves, l’explicació per avançat de la seva duresa i les reiterades advertències que es fan des del reglament, la seva popularitat continua creixent. Aquesta situació d’alta popularitat i manca d’experiència no és única del món de les utratrails. De fet, en les modalitats de les maratons o els triatlons, presenten encara un nivell molt més exagerat.

L’experiència de l’Emmona

Durant la celebració de l’Ultratrail de l’Emmona a mitjans del passat mes de juny es van produir un seguit de situacions que van quedar ràpidament controlades gràcies a la intervenció àgil i curosa de l’organització i dels responsables d’actuar. Tot i que el desplegament de metges o cosos mèdics a les ultratrails és un fet, per primera vegada es va utilitzar la figura del “comissari metge”: persona amb la potestat de neutralitzar, fins a la seva recuperació o, desqualificar, un participant que presenti unes condicions de salut insuficients per seguir en la cursa. El comisari metge de l’Emmona, Salvador Sarrà, i el seu equip, van haver de treballar de valent en tres casos que d’altra banda, són bastant recurrents en una ultratrail, com ho van ser: les deshidratacions per la calor que ja feia a les nou del matí; les hipotèrmies més o menys severes per l’acció del torb i la manca d’abrig; o les lesions provocades per caigudes, sobretot després de la exigent baixada del puig d’Estela.

L’Ultratrail de l’Emmona té una excel·lent web amb tota la informació necessària per als participants, penja els tracks amb els recorreguts per al GPS, els perfils i els mapes. A més, l’organització dóna explicacions detallades en la sessió del breafing. Sembla ser, però, que hi ha participants que només es preocupen d’entrenar-se físicament per anar ràpid, sense tenir en compte el terreny, la ruta o el perfil de la cursa. Això va fer que alguns corredors, passat el coll de Trespics, just a sobre del Refugi de Coma de Vaca, es quedessin sorpresos de que, a diferència de l’edició anterior, la ruta no seguís les gorgues del Freser, sinó que anés per la Coma de Freser fins al coll de la Marrana. Les cares que feien els corredors, tant de la modalitat marató de 48 km, com la de l’ultratrail de 110 km eren de película. Tant era la sorpresa d’alguns, que el seu vertigen va poder amb ells i es van quedar literalment encallats sense poder sortir per si sols de la grimpada d’accés al pic de l’Infern.

Per a algú que ve de l’asfalt o camins amples, passar per les crestes des del Bastiments fins al pic de l’Àguila, és un repte per al qual cal anar ben preparat físicament i mental. Entre els abandonaments, fins i tot vam trobar corredors que reconeixen que abans de inscriure-s’hi no havien mirat ni el mapa, ni el perfil, i que no solien mirar mai el track o el recorregut abans participar en una ultratrail.

Rescats, neutralitzacions i abandonaments

En plena competició de l’Emmona, a mitja tarda del dissabte, el torb va entrar al Puigmal, on s’hi havia d’arribar des del coll d’Eina i sortir-ne per Fontalba. Alta muntanya i torb significa que facis el que facis, vagis preparat i equipat, i si cal, ho deixis de fer. Aquesta és una norma molt clara que tenen sempre present la majoria dels excursionistes de les entitats federades, i que crec que tenen clara la majoria de corredors per muntanya, on el factor meteorològic és sempre determinant.

Mentre anava caient la nit en la cursa de l’Emmona, amb les últimes llums i una mica de boira, un helicòpter va haver de rescatar una corredora amb hipotèrmia. La situació es va tensar quan es feia evident que l’helicòpter no podia tornar a rescatar ningú més de nit. La majoria de participants anaven ben equipats, però, els que no duien un paravent de suficient qualitat i, per tant, que el portegís prou bé del vent i mantingués la temperatura corporal, van patir molt. Després de l’incident del rescat, es va neutralitzar als corredors que quedaven entre el Puigmail i Núria, ja que l’últim cremallera ja havia partit. L’organització va donar de sopar a tots ells, uns 25, i també els va facilitar matalassos i mantes per dormir. Per tot això, cal felicitar l’organització, que va donar un tracte exquisit a aquests participants i va controlar la situació en tot moment.

A Fontalba, el fort torb va fer recollir les carpes del control i anar de bolit als voluntaris, però, sobretot, va fer que molts corredors abandonessin. No tothom està preparat per aguantar el trob i el ritme a 2.900 metres d’alçada. A Planoles hi havia un equip d’arbitres de la FEEC que, a banda del litre d’aigua mínim que obligava l’organització a dur a sobre al deixar aquest control, exigien un bon paravent, ja fos de Goretex o d’altre teixit amb uns minims de qualitat. Alguns corredors, que es pensaven que havien superat el torb al Puigmal, volien seguir amb paravents que no presentaven unes mínimes condicions i alguna situació amb corredors que no volien fer cas dels arbitres, formats i preparats per realitzar la tasca que se’ls ha encomanat, va ser desagradable.

110 km de prova és molt de territori, i és que la zona que abraça l’Emmona és extensa i complexa. Tanmateix, el control des de Sant Joan de les Abadesses, amb el coodinador de l’Emmona, Jordi Miguel, i el president de la UE de Sant Joan de les Abadeses, Jordi Boix, al capdavant, juntament amb Proteció Civil, els serveis d’emergència, els equips mèdics i els voluntaris de l’entitat, va saber estar a l’alçada.

Canvis immediats i de cara a la propera temporada

La Federació, a través del director Tècnic Esportiu, el cap de Comunicació i Màrqueting, els àrbitres i els delegats de les subàrees competitives, van ser presents ajudant en el que va ser necessari i calia. Però, sobretot, per recollir molta informació de situacions que es podien millorar pensant en altres edicions de l’Emmonai, fins i tot, en altres proves esportives. Algunes d’aquestes millores seran inmediates per a les tres proves restants de la Copa FEEC de Curses d’Ultraresistència per Muntanya del calendari de competicions de la Federació. Especialment hi haurà canvis en el material obligatori, els controls de material, la importància dels àrbitres i en matèria de seguretat.

Quan es duu el cos a l’extrem, creiem que cal conèixer els límits personals. Perquè si els busques, sempre els trobes. De cara a la temporada d’ultratrials del 2015 ja es treballa en la implementació d’un sistema d’inscripcions per punts, la qual cosa permetrà que els candidats accedeixin a aquest campionat de manera progressiva. També es demanaran garanties mèdiques per participar-hi.

Els reglaments de la FEEC, l’arbitratge i els diferents elements que permeten la realització del calendari de competicions de la Federació són, i volem que segueixin sent, un model a seguir, per part de les entitats organitzadores d’ultratrails. Aquests reglaments, només incumbeixen a aquestes entitats federades, en aquest sentit cal diferenciar molt bé les ultratrails federades o curses d’ultraresistència per muntanya de la FEEC de la resta de proves creades per empreses o clubs no federats o d’altres federacions. I, per això, volem continuar sent l’exemple a seguir.

Ara que estem a l’equador del calendari de la competició de les Curses d’Ultraresistència per Muntanya de la FEEC, esperem ser capaços de reaccionar, treballar i educar, per evitar les mínimes situacions compromeses, i poder presentar un reglament per al 2015 acompanyat de sustancials millores a la tardor. Sense cap mena de dubte, Aquest nou reglament posarà en evidència que les entitas excursionistes són les que millor coneixen el territori, les més ben preparades per organitzar les proves esportives a la muntanya amb de la manera més professional possible.

Agustí Sala
Cap de l’Àrea de Comunicació i Màrqueting de la FEEC
Membre del Comitè de Curses d’Ultraresistència