“«Kilian, el rei jove» era el títol de l’entrevista que l’any 2008 va publicar Vèrtex en el seu número 217. A l’edat de vint anys, Kilian Jornet ja era campió del món de curses per muntanya, anava en camí de ser-ho també d’esquí de muntanya i qui hauria dit llavors que tot això ho acabaria aplicant al gran alpinisme. Catorze anys després d’aquella entrevista, l’esportista de muntanya més famós del món viu a Noruega amb la seva família, adaptat al tsunami mediàtic que l’acompanya des de fa temps.
Kilian Jornet (CE Cerdanya Pirineus) ha esdevingut un dels grans referents de l’esport de muntanya, no només a casa nostra, sinó arreu del món. Malgrat combinar des d’adolescent l’esquí de muntanya amb les curses a peu, ha estat el seu domini aclaparador a totes les distàncies de l’anomenat trailrunning el que l’ha catapultat internacionalment. Sempre inquiet, estudiós i polivalent, en els darrers anys li ha afegit la faceta d’alpinista i ha buscat l’estil ràpid i lleuger dels seus grans referents. Tot plegat, embolcallat per uns valors compromesos amb el medi ambient i amb les causes socials que canalitza a través de la Kilian Jornet Foundation” Així començava l’entrevista que l’Albert Jorquera li va fer en Kilian Jornet a l’especial de Vèrtex en el seu número 300.
Aquest multidiciplinari, referent i esportista de muntanya amb lletres grans, ara, acaba d’aconseguir el màxim guardó que atorga el Govern de la Generalitat, la Creu de Sant Jordi.
Els mèrits de Jornet són pràticament incontables. Més enllà dels purament esportius on Jornet acumula campionats del món, estatals, nacional i pòdiums en les grans curses com UTMB, Zegama, Sierre Zinal, Ultra Pirineu etc… en curses per muntanya i Pierra Menta, Mezzalama, Patrouille des Glaciers, amb Copa del Món, Mundial, Estatals i Campionats de Catalunya en esquí de Muntanya, el currículum de Jornet va més enllà dels títols i passa pel compromís amb la muntanya més pura, un alpinisme net i la conservació del medi ambient amb la creació de la Kilian Jornet Foundation.
Tot plegat fa de Kilian Jornet Burgada, un esportista atípic i un autèntic referent que ha creuat fronteres i que ha aconseguit posar el seu nom pràticament per qualsevol racó del món. Jornet és la imatge dels esports de muntanya del país i un clar exemple de com es poden mantenir les arrels i els principis al costat de l’èxit.
Com sempre recorda el mateix Kilian Jornet, el seu primer contacte amb el món de la competició va venir de la mà de Jordi Canals i del Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya de Catalunya, on va formar part d’una fornada d’esportistes pioners i on va posar la primera pedra per a que actualment el CTEMC sigui un referent arreu del món.
La muntanya premiada amb la Creu de Sant Jordi
En el món dels esportistes de muntanya, també trobem noms propis que han recollit aquest reconeixement. D’una banda, l’alpinista tarragoní, Òscar Cadiach, la va rebre el 2016, just abans del seu tercer intent al Broad Peak, el cim que li faltava per tancar els 14 vuit mils del planeta.
I l’any 2019, Núria Picas es convertia en la primera esportista de muntanya en recollir aquest premi. Es tractava d’un reconeixement a una trajectòria esportiva on ha aconseguit mantenir-se a l’elit de l’esport dels país els darrers anys.
A més a més noms com els de Jordi Mir (2000), Enric Aguadé (2000), Manel de la Matta (2004), Martí Gasull (2012) i Joan Cervera (2012) també han rebut la creu de Sant Jordi.
L’any 2020 la mateixa FEEC va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi. El Govern va decidir premiar la feina feta des de la federació en els seus 100 anys d’història “en el centenari d’aquesta federació, que treballa des dels seus orígens per oferir serveis i formació de qualitat als centenars d’entitats excursionistes, les quals agrupen tots els practicants de les disciplines esportives lligades a l’excursionisme i l’alpinisme i als seus aspectes culturals”.
Pel que fa a clubs i entitats de la FEEC, són diversos els que l’han rebut també: la Unió Excursionista de Catalunya Agrupació Esportiva (1983), el Centre Excursionista de Catalunya (1983), el Centre de Lectura de Reus (1983), l’Orfeó Gracienc (1986), l’Agrupació Cultural Folklòrica de Barcelona (1988), el Club Excursionista de Gràcia (1992), el Grup Excursionista i Esportiu Gironí (1994), el Centre Excursionista Els Blaus (1995), el Foment Martinenc (1995), la Societat Coral Obrera La Glòria Sentmenatenca (1995), el Club Muntanyenc Sant Cugat (2004), el Centre Excursionista de Lleida (2005), el Centre Excursionista de Terrassa (2011), La Lira Vendrellenca (2012), el Reus Deportiu (2013), l’Agrupació Excursionista Catalunya (2013) i el Club Natació Reus Ploms (2017).