ELS REFUGIS DE MUNTANYA. BREU APUNT HISTÒRIC

Els primers excursionistes van fer servir les cabanes dels pastors per passar les nits però sovint aquestes construccions quedaven lluny del seu objectiu alpinístic o de l'itinerari marcat. Durant la primera dècada d'aques segle, comencen a construir-se els primers refugis excursionistes europeus. En general no eren guardats, tenien una estructura senzilla i no disposaven d'aigua corrent ni de serveis.

El 1909 es construeix el primer refugi de Catalunya, el xalet-refugi d'Ulldeter (2.325 m) del Centre Excursionista de Catalunya (CEC). D’estructura atrevida, aquest refugi es va deteriorar y enderrrocar durant la guerra civil, fins que l’any 1959 es va bastir un altre refugi Ulldeter una mica més avall de l’antic. L’habilitació d’una masia a Sant Andreu de la Castanya, al Montseny, el 1910 va ser el segon projecte de refugi però es va abandonar poc temps més tard.

Una fita important per als excursionistes de tots els temps ha estat l’Aneto. Juli Soler i Santaló va fer construir una petita edificació adossada al cingle de La Renclusa que anomenà "Villa Maladeta". Aquesta iniciativa va engrescar la gent del CEC per construir el refugi de La Renclusa, inaugurat el 5 d’agost de 1916 tot i que no es va posar en funcionament fins l’estiu de l’any següent.

El creixement de l'activitat muntanyenca va comportar l’ampliació de la xarxa de refugis al Pirineu, que si bé al principi era sols mantinguda per l'esforç del CEC, després de la guerra civil, la tasca recau també en el seu Comitè Català de Refugis de la FEEC, constituït el 1931. La primera obra col·lectiva va ser el refugi de Vallferrera (Pallars Sobirà), inaugurat el 22 de setembre de 1935. Des de la seva constitució independentment de la denominació (Delegación Regional, Federación Catalana de Montañismo, Federació Catalana de Muntanyisme, Federació d’Entitats Excursionistes) l’objectiu de la federació sempre va ser formar una xarxa de refugis semblant a la dels clubs alpins europeus. El Lluis Estasèn, al peu del Pedraforca (el Berguedà), va ser la primera obra pròpiament de la federació que, després de nombroses gestions per aconseguir els diners necessaris, aconseguí d’inaugurar el juny de 1946.

Alguns dels primers refugis es van contruir per apropar als esquiadors les pistes d'esquí (La Molina, Sant Joan de l'Erm, Lles de Cerdanya). L’any 1925 el CEC hi construeix el seu xalet de La Molina. A partir dels anys 50, algunes entitats excursionistes s'animen a edificar o aprofitar construccions, és el cas de la Unió Excursionista de Catalunya, la Unió Excursionista de Gràcia i el Club Muntanyenc Barcelonès, entre d'altres. Cal tenir en compte que la guerra civil va estroncar la voluntat col·lectivista del Comitè Català de Refugis i que la tasca de completar una xarxa de refugis a Catalunya va ser represa per les entitats excursionistes que va sobreviure a la desfeta.