ESCALADA EN ROCA
Sicília. Història, roca i sol
Any de Nostre Senyor de 1282. El rei Pere II el Gran desembarca en una platja prop de Trapani per fer-se senyor del regne de Sicília. Ve escortat per quinze mil almogàvers procedents de l’Aragó, de Catalunya, de Múrcia, de València… Primeries del segle XXI. Sis persones amb arrels similars aterren a l’aeroport de Trapani. No porten armes, sinó cordes de fibra sintètica i sofisticats estris metàl·lics. No ambicionen or, terres, ni serfs. Només volen conviure uns dies amb la gent del país, admirar els seus tresors artístics i, sobretot, acariciar la pedra dels seus penya-segats calcaris. Els hi ha portat la seva dèria per l’escalada i per les illes de la Mediterrània.
TEXT: Ramon Majó Lluch
BICICLETA DE MUNTANYA
Alta Garrotxa i Alt Empordà. Pedalades sense treva
Roures i faigs al nord del Bassegoda, castanyers del Vallespir, alzinars de l’Alt Empordà, pins i prats de Lliurona… amaguen un entramat de pistes, camins i senders fets a mida de ciclistes muntanyencs. Una volta, tres dies, 3.400 m de desnivell i 134 km de recorregut. Les xifres parlen de la duresa de l’excursió, però no aconsegueixen reflectir altres aspectes com el plaer de l’activitat física en una de les zones més ben conservades de la geografia catalana.
TEXT: Roger Llorenç
EXCURSIONISME
Alta vall de l’Ara. L’ànima de la muntanya
San Nicolás de Bujaruelo és un d’aquells racons on sembla que el temps no passi. L’excursionista que es desviï de la caravana estival de la veïna vall d’Ordesa ho descobrirà. Sortirà amb les primeres llums del dia des de l’hostatgeria, creuarà el pont romànic sobre les aigües de l’Ara i enfilarà el camí cap al naixement del riu. A dalt, el paisatge es revelarà amb la força desenfrenada de l’alta muntanya, dels seus contrastos i de la seva bellesa. Tot això sense gairebé ni una ànima. Només la de la muntanya. I la del caminant.
TEXT: Josep Llusà
EXCURSIONISME
Estels del sud. La poesia del paisatge
Els guardes de refugis d’arreu coincideixen a afirmar que la seva feina -com totes- no és perfecta, ni idíl·lica, ni ideal. Però això no treu que estiguin integrats en la muntanya i en la màgia del seu paisatge. Potser d’aquí vénen els noms evocatius amb què s’han batejat diferents travesses organitzades entre refugis: Carros de Foc, Cavalls del Vent, Porta del Cel… Una de les últimes, Estels del Sud, s’allunya del Pirineu per ascendir al massís del Port, la gran reserva natural i “poètica” del sud de Catalunya.
TEXT: Gabriel Gutiérrez i Marisa Huguet
ALPINISME I EXCURSIONISME
Ruwenzori. Alpinisme al cor de l’Àfrica
“Es pot estar familiaritzat amb els Alps i el Caucas, l’Himàlaia i les Rocalloses, però si no s’ha explorat el Ruwenzori, encara queden coses meravelloses per veure.” Ho va escriure l’explorador Freshfield l’any 1906, quan l’expedició del duc dels Abruzzi va realitzar la primera expedició completa d’aquesta serralada que s’estén entre Uganda i la República del Congo. Un segle més tard, endinsar-se a les seves valls selvàtiques i ascendir fins als 5.100 m dels seus cimals continua sent tot un repte. Ens trobem en una de les zones més verges i amb més concentració de quatre mils de tot el continent africà.
TEXT: Gerard Talavera
PERSONATGE
Jacint Verdaguer. 125 anys de l’aventura muntanyenca pels pirineus
TEXT: Bernat Gasull i Roig
REFUGIS
Corral Blanc. Un balcó privilegiat
El Corral Blanc és un refugi jove. Esdevé un bon punt de partida per ascendir al Puigmal o per fer-hi nit si anem de travessa. Es troba situat en un entorn d’alta muntanya força ben conservat i amb molt de potencial, que per sobre de tot és un excel·lent mirador sobre les valls i serres que l’envolten. Només per això ja val la pena acostar-s’hi.
TEXT: Jaume Ferrández
METEOROLOGIA
Els núvols i la previsió del temps
Una de les eines per excel·lència de la previsió del temps local és l’observació dels núvols. Si l’excursionista s’hi aplica, podrà assolir un percentatge notablement elevat d’encerts en les seves prediccions meteorològiques a curt termini. En aquest article pretenem exposar unes bases pràctiques d’observació aplicables al cel de Catalunya.
TEXT: Jordi Sacasas i Lluís
ENTREVISTA
Josep Ribas: “Els pirinencs no hem de viure en una reserva, sinó en una societat”
Josep Ribas és un pirineista clàssic, que ha destacat per la publicació de més de vint llibres i centenars d’articles sobre la història de l’exploració muntanyenca del Pirineu. Molts l’assenyalen com un dels millors divulgadors de la tradició pirineista. Arribem a primera hora d’una lluminosa tarda de primavera a casa seva, als afores de Cànoes, al Rosselló. Ens rep amb cordialitat i ens demana per la nostra excursió. Després de les presentacions, ens proposa veure un vídeo sobre dos dels pirineistes més importants del moment, els germans Ravier, amb els quals l’uneix una profunda amistat. A continuació comencem a parlar sota l’atenta mirada del Canigó…
TEXT: Francesc Roma i Enric Faura
