ALPINISME
Alpinisme al Pirineu central. Esperit lliure
Aquest reportatge tracta d’ascensions en canals i parets nevades. El Pirineu central n’és pleníssim. Des de Val d’Aran a Vallhiverna, saltant cap al massís de Posets i encara més enllà a Panticosa, els següents itineraris no tenen, però, alguns dels elements que estan més en voga
avui: ni gaire dificultat tècnica, ni gens de fama, ni unes ressenyes que aportin moltes xifres i detalls. Per contra, excel·leixen en altres atributs: s’enfilen a grans cims, es rodegen de la màxima solitud i garanteixen l’encís de la descoberta. Trieu.
TEXT: Enric Asín Ollé
ESQUÍ DE MUNTANYA
Objectiu: la canal de Riufred. Un descens de somni a recer de la Pica
La canal de Riufred, sota la pica d’Estats, ofereix una de les esquiades més espectaculars que qualsevol esquiador de muntanya pugui arribar a somiar. Diverses són les opcions per gaudir d’aquest descens únic al Pirineu. La nostra consisteix en una travessa circular des de l’estany de Solcem fent nit al refugi de Vallferrera i amb la memorable canal com a traca final. Cal advertir, però, que aquesta activitat tan sols és aconsellable per a esquiadors experimentats i amb unes condicions de neu que ens ofereixin la màxima seguretat possible.
TEXT: Pasqual Garriga i Martí
TRAVESSES AMB ESQUÍS
Els grans espais blancs. Viure l’aventura al segle XXI
La cultura occidental sempre ha tingut una especial fascinació pel descobriment i l’aventura. Conquerits els principals cims alpins i pirinencs i explorat l’enigmàtic continent africà, l’home blanc tenia el repte pendent de trepitjar els dos pols. No fou fins a principis del segle XX que ho aconseguí. Cent anys més tard, trepitjar l’Àrtic o terres annexes continua sent un exercici fascinant.
TEXT: Pako Sánchez i Lluís Cabarrocas
EXCURSIONISME
Montsant. La muntanya santa de migjorn
La serra de Montsant és un dels massissos de conglomerat més singulars de Catalunya. Allunyada de la centralitat i la fama de Montserrat, però immersa en la màgia de les vinyes i dels intricats relleus prioratins, ha atret la població humana des de temps immemorials. Avui en dia, de pobladors, pocs. D’excursionistes, són molts més els qui ja coneixen què és el Montsant; una muntanya que sempre convida a aprofundir-hi més fins arribar a sentir-s’hi un modern –o una moderna- eremita.
TEXT: Jaume Mas
ESCALADA ESPORTIVA
La Llitera. Sola, però no trista
Diuen que la soledat humana pot ser escollida o pot venir donada, i que en aquest segon cas resulta més difícil de pair. La Llitera no és una persona, sinó una comarca de la Franja de Ponent que no es pregunta l’origen del seu caràcter pacífic i solitari perquè simplement la
distingeix. Ja fa temps que els escaladors del Segrià, fugint del tràfec de la plana, han estès la seva activitat cap a la Llitera. Colze a colze amb els seus col·legues de la Franja, hi han creat nous sectors d’escalada esportiva. Objectiu: intentar esquivar la boira i gaudir
d’extenses cingleres sota el sol desitjat d’hivern.
TEXT: Jordi Marmolejo
EXCURSIONISME
Catalunya des dels vèrtexs. Quatre ascensions de primer ordre
Què millor que les planes de Vèrtex per donar a conèixer una curiosa i alhora interessant proposta: assolir tots els vèrtexs geodèsics de primer ordre de Catalunya. La iniciativa, del Centre Excursionista del Penedès, reeixia nou anys després d’iniciar-se. 90 cims, 90 satisfaccions. I quatre per compartir amb els lectors. Un vèrtex a cadascuna de les províncies del país. Fem-ne un repàs…
TEXT: Fèlix Masachs
PERSONATGE
Henry Russell. El centenari d’un mite
“El 10 de febrer de 1909, sota una fina pluja barrejada amb neu, una comitiva fúnebre precedida per quatre guies de Gavarnia s’encaminava cap al cementiri de Pau. Haurine, Salles, Célestin i Henri Passet -companys dels dies de joia i d’ascensionsconduïen fins a la tomba oberta el cos de Henry Russell. Com a les litografies napoleòniques, l’esquadró fantàstic dels dies de glòria desfilava per darrera vegada davant el Cèsar mort.
Fou una cosa estranyament emocionant i bella aquest suprem homenatge que els quatre muntanyencs de trets pesats feien al pirineista que acabava de morir.”
TEXT: Enric Faura
TÈCNICA
La dificultat en roca. Molt més que xifres i graus
Després d’altres episodis on des de les planes de la revista hem divulgat diferents aspectes tècnics del món de l’escalada en roca, ara toca parlar del grau de dificultat. Un concepte que pot semblar subjectiu, encara que no ho és tant. Unes reflexions de l’autor que ens ajudaran a desxifrar una mica millor aquest món que no només pot limitar-se a uns números i graus.
TEXT: Òscar Alemán
REFUGIS
Refugi Ángel Orús. Vocació de servei
Situat al capdamunt de la vall d’Eriste, el refugi Ángel Orús, també conegut com del Forcau, és una excel·lent base per ascendir el Posets (3.375 m). De fet, des de l’ampliació del refugi aquesta ruta ha esdevingut la més freqüentada cap al segon cim més alt dels Pirineus, tot i que aquest no és l’únic objectiu que ens hauria de moure a descobrir la vall.
TEXT: Jaume Ferrández
ENTREVISTA
David Riera: “Sempre he estat un xic especial des del punt de vista psicològic”
Des de ben petit en David ja sentí la crida d’allunyar-se dels patrons establerts. Ha tocat moltes de les tecles dels avui tan en voga esports de risc. L’esquí forapista, també conegut com a freeride, ha estat sens dubte una de les disciplines que li ha aportat més emocions al llarg de la seva vida. Però també el paracaigudisme o el salt BASE. Disciplines esportives, unes de més conegudes que altres, que intentarem conèixer a través dels ulls i els sentiments d’en David, un manresà afincat a la Cerdanya apassionat i apassionant. Tant pel que fa com per com ho sent.
TEXT: Josep Llusà
