ESCALADA EN GEL
Cascades de cristall, somnis efímers
Catalunya és un país mediocre per a la pràctica de l’escalada en gel. No ho és, en canvi, en el nivell i l’interès que aquesta disciplina suscita entre els escaladors catalans. Aquests van despertar, l’hivern passat, en un país que no els semblava el seu. El llarg i inusual període de baixes temperatures que s’hi van registrar, va possibilitar la formació de cascades de gel en indrets impensables. Aquest article explora la fascinació per l’element glaçat i repassa algunes escalades ben insòlites, de punta a punta del territori català, aconseguides ara fa un any.
TEXT: Joan Anton Rabella, Joan Tiron, Marc Serradell i Marc Parramon
ESCALADA EN ROCA
Escalada al Baell. L’alternativa a Montgrony
Fa uns deu anys un grupet d’escaladors del Ripollès, cansats de tibar sobre les típiques “xorreres” de Montgrony, van decidir que per passar-ho bé no feia falta encadenar 7a a vista. Hi havia d’haver alguna altra zona, i la van trobar ben a prop. L’indret escollit va ser el Baell, un llogaret integrat dins el municipi de Campelles, en plena vall de Ribes. Amb el temps aquells escaladors novells han adquirit experiència i el Baell ha pres un caràcter de zona d’escalada amb majúscules. Hi predomina l’escalada esportiva sobre plaques tombades i canaleres, però també hi
trobarem algunes vies llargues i una diversitat de sectors en creixement.
TEXT: Sergi Martínez
EXCURSIONISME
El Coscollet. Les dues cares de la serra d’Aubenç
La serra d’Aubenç s’aixeca mil metres per sobre de l’embassament d’Oliana. Els seus espadats altíssims contrasten amb el bosc del vessant nord. Aquest itinerari ens permet lligar els camins emboscats de la raconada de Valldarques amb els relleus encinglerats i les panoràmiques obertes de la serra d’Aubenç. L’ascensió al Coscollet, capçal de la serra amb 1.612 m, es fa per l’obaga. Enllà de la casa d’Aubenç el paisatge es fa més muntanyenc i arribem dalt del Coscollet envoltats de cingleres suspeses més de mil metres sobre el Segre. El retorn, pel corral de Remolins i el barranc del Faig, ressegueix senders emboscats i davalla per terreny més obert fins a les cases de Serradarques.
TEXT: Ignasi Planas
TÈCNICA
Lesions i accidents. Prevenció i primeres actuacions
Els qui tenen la dèria muntanyenca s’aventuren per superfícies variades, inestables i relliscoses. Superen obstacles de tota mena, vegetació i deserts, forts desnivells, blocs i parets de pedra i gel, durant llargues jornades. Com es poden evitar les lesions i accidents? Què cal fer en cas de signes de lesió? Com ens podem recuperar al més aviat possible i amb garanties de recuperar la forma?
TEXT: Eduard Abelló
REFUGIS
Lizara. Un recer entre muralles calcàries
Als peus del vessant sud del Bisaurín, el principal mirador del Pirineu
occidental d’Osca, trobem el refugi de Lizara, una instal·lació moderna,
reconstruïda i ampliada els darrers anys, que ens ofereix un aixopluc a peu de carretera en un entorn d’alta muntanya on es poden realitzar activitats ben diverses.
TEXT: Jaume Ferrández
BICICLETA DE MUNTANYA
Les serres de Finestres i de les Medes. La Garrotxa desconeguda entre el Ter i el Fluvià
La Garrotxa, tan coneguda pels seus volcans, barrancs i parets d’escalada, té encara racons poc freqüentats i salvatges que faran gaudir de valent els amants dels itineraris autèntics de BTT. Les cues de gent que pugen al cràter de Santa Margarida amaguen serres properes que contenen vertaders tresors per als excursionistes que fugen de multituds i que volen descobrir la comarca muntats dalt de la bicicleta. Greixeu bé el vostre sistema de pinyons i plats, perquè aquí els fareu servir a plena potència.
TEXT: Pere Gelis Torró
EXCURSIONISME I TERRITORI
Els camins i l’accés al medi natural
A casa nostra, davant d’una cadena que ens impedeix el pas per un camí, tots ens hem preguntat alguna vegada: amb quin dret se’m barra el pas? Com puc saber si he de respectar una prohibició o si s’estan vulnerant els meus drets? La resposta es troba en el marc jurídic que regula els camins i els drets de pas, del qual fem un breu repàs en aquest article.
TEXT: Xavier Campillo i Besses
ESQUÍ DE MUNTANYA
Pierra Menta. L’emblema de l’esquí de muntanya de competició
Pierra Menta és el nom d’una muntanya en forma de queixal que destaca entre les valls de Beaufortin i d’Isère, a la Savoia francesa. Allí transcorre cada any la cursa d’esquí de muntanya possiblement més prestigiosa del món. Diuen que no n’hi ha prou a participar en copes nacionals; tampoc és suficient córrer en alguna prova de la copa europea o mundial. L’esquiador de muntanya de competició es consagrarà de veritat a la Pierra Menta. Quan descobreixi què significa participar en una cursa organitzada amb enorme entusiasme pels habitants d’una vall alpina. I quan sigui capaç de superar amb dignitat els 10.000 m de desnivell positiu que s’acumularan durant 4 emocionants jornades.
TEXT: Feliu Izard
ENTREVISTA
François Damilano: “En el gel sempre he buscat el compromís de l’alpinisme clàssic”
Les formes capritxoses que adquireixen les columnes de gel per l’acció del fred són una clara invitació a l’escalada. Així neix una pràctica alpinística, l’escalada en glaç, que reclama gran exigència tècnica, però que també ofereix intenses emocions. Un referent mundial del cascadisme és François Damilano, convidat a la darrera edició del Saló de Muntanya de Vic.
TEXT: Agustí Estruga
