La tradició diu que durant el diluvi universal l’Arca de Noè va embarrancar al mont Ararat, un volcà de 5.137 metres d’altitud situat a l’extrem oriental de Turquia, a tocar de l’Iran i Armènia.
Cap allà navegaran Jordi Matias (de 76 anys) i Jordi Monterde (a punt de fer-ne 75), els dos experimentats muntanyencs que persegueixen l’ascensió del sostre de Turquia amb esquís de muntanya.
A l’assalt del volcà turc
Monterde i Matias sortiran de Barcelona el 13 d’abril vinent i, després d’aclimatar-se en un tresmil i en un quatremil de la zona, tenen previst dedicar entre tres i quatre dies a l’ascens i el descens de l’Ararat. Realitzaran amb esquís tota la part que puguin de l’itinerari i utilitzaran un refugi i un campament abans de l’atac a aquest enorme volcà inactiu. Tot i que els dos esquiadors aniran acompanyats d’un guia local, no es té constància de cap expedició catalana semblant, amb muntanyencs de més de setanta anys que hagin assolit junts un pic de més de cinc mil metres.
“L’edat no ens preocupa perquè estem entrenats, i l’altitud tampoc ja que tenim l’experiència d’haver estat a la ratlla dels set mil metres i el cos ha funcionat bé. Si aclimatem adequadament i el temps ens respecta, creiem que tindrem possibilitats”, asseguren els dos Jordis, que tenen com a lema de l’expedició “Amistat, edat i vida”.
Dues trajectòries longeves
Jordi Matias és de Badalona, al Barcelonès. Membre del Centre Excursionista de Catalunya des de fa dècades, ha escalat sismils com el Chimborazo o l’Island Peak i cincmils com el Cotopaxi o el Kilimanjaro. Amb esquís, ha pujat al Mont Blanc a part d’altres ascensions i travesses als Alps, Tatra i el Bàltic gelat. També practica la immersió, el descens de barrancs, l’atletisme i la BTT.
Matias és metge i màster en Medicina d’urgències a la muntanya, amb exercici durant vint anys a l’estació de muntanya de Vall de Núria. Als seus 76 anys, recorda algunes situacions delicades viscudes a Núria: “L’altitud a la qual es pot manifestar el mal de muntanya és molt variable. Més d’una vegada ens havíem trobat gent gran amb mal de muntanya a només dos mil metres. Però és clar, eren persones amb patologies prèvies que potser vivien al nivell del mar i de cop pujaven a Núria. Això pot ser molt més perillós que el que anem a fer nosaltres a cinc mil metres”.
Jordi Monterde és de Barcelona, però viu al Masnou (Maresme) i havia format part dels centres excursionistes del Masnou i de Ripoll. Va començar a escalar als catorze anys i des de ben
jove va acompanyar Josep Barberà a la seva Operació Montserrat (ascensió a totes les agulles del massís) i a la creació del Grup Cavall Bernat l’any 1978. Monterde ha escalat a Lavaredo i al Mont Blanc, entre molts altres massissos alpins, andins i pirinencs. Ha ascendit l’Aconcagua (6.962m) i cincmils com l’Elbrus, Alpamayo, Cotopaxi, Kilimanjaro, Chacaltaya i Condoriri, aquests dos últims amb més de seixanta anys. En esquí de muntanya ha realitzat travesses pel Bàltic glaçat, Grenlàndia, Alps i Tatra i ha ascendit el Nevado Ishinca (5.530 m), a la Cordillera Blanca peruana. A més ha practicat escalada en gel, descens de barrancs, espeleologia, paracaigudisme i immersió.
A l’edat de 74 anys però a punt de fer-ne 75, Jordi Monterde reconeix que no està fent un entrenament específic per a la pròxima expedició a l’Ararat: “D’esquí de muntanya n’hem pogut fer ben poc aquesta temporada, però em trobo en forma perquè cada dia faig activitat física. Encara que només sigui caminar, però amb desnivells, i no fallo mai”.
Alta muntanya de camí als vuitanta
No és habitual creuar-se amb alpinistes o esquiadors d’edats avançades a l’alta muntanya, però això no vol dir que no n’hi hagi. N’hi ha i, a més, pot ser una molt bona edat sempre i quan el muntanyisme es practiqui amb seguretat i amb unes condicions de salut idònies.
El metge, esquiador i alpinista Jordi Matias parla dels beneficis de l’activitat esportiva per a la salut física i mental de les persones grans. Com hem apuntat, va viure una llarga trajectòria professional com a facultatiu a Núria i és especialista en neurologia. “És important no deixar mai l’activitat física. No parar mentre el cos aguanti. La inevitable pèrdua deguda a l’edat serà contrarestada per la bona salut si es manté una activitat física constant. Són importants sobretot els exercicis de fons”.
Matias recalca també la importància vital de l’aclimatació a les grans altures: “Aquest aspecte és bàsic, ja sigui per a joves o grans. Cal fer una aclimatació progressiva, pas a pas, i així evitarem problemes de salut que podrien arribar a ser molt greus”. Després hi ha la capacitat d’adaptació a l’altitud que cadascú tingui. “En el nostre cas, el Jordi i jo ens hi adaptem força bé. Acostumem a patir només els símptomes habituals i lleus de mal de cap i malestar gàstric. Al mont Ararat portarem algun medicament, però el millor remei sempre és perdre altitud, i amb els esquís ho podrem fer molt ràpid”.
Des de l’Àrea de Seguretat i Salut de la FEEC, el gener passat es va realitzar un seminari web parlant sobre les activitats de muntanya en edat avançada, que van impartir la doctora Laura Robles i el doctor Enric Subirats.
