Presentació del llibre “Els 2.900 de Catalunya”, guanyador del XVI Premi Vèrtex

El Pirineu català ostenta trenta-dos cims de més de 2.900 metres d’altitud; molts més que els cobejats tres mils, que en són deu. Un llibre de l’editorial Cossetània els agrupa i en descriu l’ascensió. L’obra va guanyar la setzena edició del Premi Vèrtex i va ser presentada ahir a la botiga Intemperie de Barcelona.

“Els 2.900 són una mena de casta baixa dins l’organització social de les muntanyes catalanes. Amb aquest treball volem fer justícia a aquests cims. És un univers que s’ho val”. Víctor de Mas Canals, autor del llibre Els 2.900 de Catalunya, reivindica amb aquestes paraules l’ingent interès dels 32 pics de més de 2.900 metres que hi ha al Pirineu català; des de l’extrem oriental, amb el Puigmal, fins a ponent, amb el Cap deth Hòro de Molières, passant pel Ripollès, la Cerdanya, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alta Ribagorça i la Val d’Aran. Un interès no només centrat en l’ascensió als cims, sinó també en el coneixement de les valls que hi porten, amb els seus pobles, boscos i estanys d’alta muntanya.

En van parlar ahir al vespre Víctor de Mas Canals i Josep Maria Olivé, director editorial de Cossetània, en un acte acollit per la botiga d’esports de muntanya Intemperie, a l’Eixample barceloní. Olivé va recordar que amb només nou anys ja va pujar al Puigmal i va destacar la importància de disposar d’una obra de qualitat que ressenya totes aquestes muntanyes. Alhora, va esmentar la xifra dels 148 volums que ja formen la col·lecció Azimut, en què s’inclou el llibre en qüestió. Per la seva part, Víctor de Mas va presentar l’obra insistint en el fet que és per a tots els públics: “És un llibre per a gent normal. Els qui comencen millor que ho facin per un cim fàcil com el Puigmal i ja aniran agafant experiència per anar a muntanyes una mica més complicades. Per això a la fitxa de cada cim s’hi especifiquen les característiques tècniques i de dificultat”. L’autor, que també ha pujat tots els sostres comarcals de Catalunya i nombrosos tres mils i ha travessat el Pirineu català per l’Alta Ruta Pirinenca, va manifestar que la clau del llibre és “el goig de la muntanya, que me’l va transmetre el meu pare i jo he pogut encomanar-lo als meus fills”.

Davant de les preguntes dels assistents, Víctor de Mas va destacar com a pic clàssic i assequible el Puigmal; com a cim més difícil el Cap deth Hòro de Molières; i com a muntanyes més estètiques i espectaculars, el pic de Morto i el Peguera. També va voler recomanar dues zones pel seu excepcional atractiu paisatgístic: el circ lacustre de Baiau, amb els pics de Medacorba i Roca Entrevessada a la seva capçalera; i la vall de Gerber, al capdamunt de la qual s’eleva el pic Occidental de Bassiero.

L’obra Els 2.900 de Catalunya se centra, com hem dit, a la serralada pirenaica. Els treballs vencedors de les quinze edicions precedents del Premi Vèrtex han cobert moltes altres àrees de la geografia catalana: des del massís del Port, l’Ebre i les muntanyes de Prades fins a l’Alta Garrotxa; des de la Val d’Aran, Pallars i Montsec fins a Collserola, passant pel Berguedà, Bages i Montserrat. Recentment s’ha dirimit la dissetena edició del premi, el veredicte del qual es donarà a conèixer dijous que ve, dia 23 de març, a la Festa de la FEEC.

Foto de portada / Xavier Maduell

Galeria de fotos de cims / Víctor de Mas