Des de l’any 1964 la IV vegueria de la FEEC celebra el dia del Camí de Muntanya. Aquest esdeveniment especial només s’ha deixat de celebrar l’any 2020 com a conseqüència de la pandèmia.
Aquest any la població de l’Albiol (Baix Camp) ha estat l’encarregada de ser la seu del que ha estat la 57a edició del Dia del Camí de Muntanya de la IV Vegueria i que han organitzat diferents entitats i clubs excursionistes de la ciutat de Reus (Baix Camp); Associació Excursionista Catalunya de Reus, Club Excursionista Reddis, Centre de Lectura Secció Excursionista, CN Reus Ploms Secció Excursionista, Reus Deportiu Secció Excursionista.
Més de 500 persones, entre les quals hi havia el vicepresident de la FEEC, Josep Casanovas, i el cap de l’Àrea de Seguretat, Josep Maria Silvestre, s’han trobat en aquest dia marcat en vermell al calendari per les entitats tarragonines i que serviex per a recuperar senders que es troben en desús.
Recuperadors de senders
El camí recuperat, arranjat i degudament senyalitzat amb pals indicadors, ha estat un antic sender que comença quasi al capdavall del Grau de les Marrades, ressegueix a mig aire les cingleres que s’aboquen sota la Font Major, i va a trobar l’antic GR65-5 que pujava de la Selva a l’Albiol passant a tocar dels masos del Sord i de Miqueló. Aquest sender va quedar mutilat a ran de la construcció de la carretera TP-7013 de la Selva del Camp a Alforja i es va optar per un traçat nou. Ara el GR65-5 puja pel Camí d’en Grau després de fer un tram inicial pel Camí del Rec.
El camí recuperat passa a mig aire i gairebé sense desnivell per sota de les altes cingleres. Com que no es coneixia cap altre nom propi, s’ha anomenat com a “Camí del Recingle”, que li escau bastant.
ITINERARI:
L’Albiol, Mas de l’Esporgat, Font Major de l’Albiol, Pou de Gel, Mas de Nebot, Grau de les Marrades, Camí del Recingle, antic Camí de la Selva a l’Albiol, l’Albiol.
Sortim de davant l’església de Sant Miquel de l’Albiol, creuem el poble i seguim la carretera que va cap a la Mussara i que coincideix amb el GR65-5 (val a dir que aquest GR segueix l’anomenat “Camí romà” que, sortint de Tarraco anava fins… a Sant Jaume de Compostel·la!) Deixem el camí que puja al castell i també el Camí del Mas de Tinet. Al cap de poc el GR s’enfila cap al Grauet. Continuem per la carretera. Trobem un pal indicador nou (senyalització específica del Dia de Camí de Muntanya). Veiem un camí ample amb un cadenat. El seguim en baixada. Al cap de poc un sender a la nostra dreta ens porta al Mas de l’Esporgat (hem de dir que el camí tradicional s’agafa una mica més avall -amb pal indicador- i els dos porten al mas). Ara anem planejant a l’ombra d’un bonic alzinar.
Arribem a la Font Major. Recentment l’ajuntament de l’Albiol ha arranjat tot l’entorn. El lloc és encisador i la font sempre raja (fa bastants anys, per sobre de la font, es va fer una captació d’aigua per conduir-la cap al poble, tot restant-li cabal. Anys enrere el doll d’aigua era encara més important).
Continuem en la direcció que portàvem, cap a ponent, i aviat arribem a un espectacular pou de gel. Aquí també s’ha netejat tot el seu entorn i s’ha col·locat a redós del pou una barana de fusta, la qual cosa fa que ara l’espai llueixi millor.
Seguint per pista arribem al Mas de Nebot, per desgràcia ensulsiat ja fa molts anys. De totes maneres, algunes parets encara són dretes i es pot copsar la importància d’aquest antic mas per les grans dimensions dels carreus de pedra que el sostenien.
Continuem en la mateixa direcció i aviat trobem una gran clariana al bosc (pal indicador). Aquí hem de girar a l’esquerra, cap al sud, i aviat arribarem a l’inici del Grau de les Marrades (aclareixo que “marrada” és l’antònim de “drecera”, per això aquest grau va fent ziga-zagues).
Aquest sender, fa molts anys, també estava perdut i feliçment es va recuperar. És força bonic, sobretot per les vistes que s’obren cap a la vall. Davant nostre s’alça l’esquena del Puig d’en Cama, i de dreta a esquerra veiem: el Coll de la Batalla, l’Ermita del Mas d’Anguera, els masos de Vallverdú, de Flassada, del Sord, de Miqueló i d’altres. Les pinedes que omplen els costers fins partir amb els conreus, són de l’anomenat Bosc de la Flassada (segurament pel mas, que és antic).
Abans d’acabar de baixar el grau trobem un pal indicador dels que s’han posat amb la nova senyalització. Aquí deixem les Marrades i agafem el Camí del Recingle, que és el que s’ha recuperat. Durant més d’un quilòmetre, i sense perdre desnivell, ens portarà pel mig del bosc a resseguir les entrades i sortides de les cingleres que queden a dalt, per sobre dels nostres caps. Notem la gran feina que s’ha fet en el seu arranjament, i la veritat és que ha quedat impecable. El recorregut resulta agradable, ja que gairebé tota l’estona caminem per un bonic sotabosc de pins i alzines. Més o menys a la meitat del recorregut travessem el Barranc de la Font Major, que omple uns tolls d’aigua per entremig de les roques.
Finalment, fem cap a un sender travesser on veiem antigues marques de la pintura blanca i vermella del GR. Per la dreta avall baixaríem cap al Mas de Miqueló i del Sord i faríem cap a la carretera de la Selva, a l’alçada de Les Tres Aigües (inici de la riera de la Selva on s’ajunten els cabals de les aigües que baixen pels barrancs del Gatellar, del Salt i de la Font Major).
Seguim amunt per l’antic GR, o camí antic de la Selva a l’Albiol. S’ha de dir que aquest sender no es va perdre quan fa anys es va canviar l’itinerari del GR i sempre l’hem vist ben conservat.
La pujada és dreta però no excessivament llarga, ja que quan hem girat amunt ja estàvem bastant alts.
Després d’un pujador rocós fem cap a una clariana on comença un camí ample que s’encara a l’Albiol, que ja es veu a dalt.
Al cap de poca estona hem de deixar la pista per agafar un senderó a l’esquerra, que continua pujant. Aquí ens hem ajuntat amb el nou traçat del GR65-5, que ja seguirem fins al poble.
Travessem la carretera i en un no res fem cap a l’Albiol. Hi entrem passant pel costat del nou refugi de muntanya que ha bastit l’ajuntament. La concessió de l’explotació ha estat atorgada a la FEEC. D’aquesta manera, el nou refugi s’integra a xarxa d’equipaments de muntanya que gestiona la Federació.
