La cordada formada pels catalans Marc Toralles (CE Moianès Independent) i Bru Busom (CE Terrassa), acompanyats de l’alpinista aragonès, Rubén Sanmartín (Club Litera Montaña), han estat guardonats amb el Piolet d’Or a una expedició per haver realitzat una ascenció històrica al Yerupejà (6.634m) a la serralada del Huayhuash al Perú, a l’agost de 2025.
Aquest premi és el primer cop que s’otorga a una cordada amb alpinistes catalans. Anteriorment l’any 2025 l’alpinista Jordi Corominas, havia rebut el piolet d’or a la seva trajectòria al costat dels noms més il·lustres de l’alpinisme mundial. Corominas també havia rebut el piolet d’or de la FEDME els anys 1995 i 2004 per les activitats al Kundalini, Meru i la Magic Line, K2. També, la catalana Sílvia Vidal va ser distingida amb una menció especial als Piolets d’Or internacionals l’any 2021, per la seva trajectòria d’escalada solitària.
Ara, aquest Pilot d’Or posa a la «Nouvelle Vague» de l’alpinisme català en portada després d’anys de reclamar un alpinisme compromès i carregat d’essència. Marc Toralles, actual coordinador del Centre de Tecnificació d’Alpinisme de Catalunya, al costat del Roger Carararach, ha reconegut que «aquest reconeixement em fa especial il·lusió per com hem arribat fins aquí. Ho hem fet humils amb pocs recursos i ens ho mereixem, no tant per l’activitat si no per la manera que hem fet les coses seguint l’escola del Jordi Corominas».
No busquem el reconeixement social ni contentar als espònsors
Toralles, que actualment es troba treballant als Alps, no té cap complexe en reconèixer que un dels temes que el fan patir és com pot afectar aquest premi al seu alpinisme d’essència «m’agrada molt com afronto les activitats però si ve algú i fot calers no sé com ho gestionaria. Actualment no es fan més expedicions a cims de 8.000m perquè per fer-les bé és molt car. Són les teves vacances. Busquem l’aventura on ens la podem pagar, és un tema que no vull que s’en vagi de les mans. Busquem el que busca tothom. Ens apassiona la muntanya, l’escalada, l’alpinisme i no busquem el reconeixement social ni contentar els espònsors»
Toralles, sempre de gest tranquil i un d’aquells alpinistes d’arrel, ha remarcat que aquest premi és un reconeixement a tot l’alpinisme català «crec que hi ha activitats que s’han merescut el premi abans. El «Coro» i l’Oriol Baró amb l’activitat al Siula Grande l’any 2007, van tenir mala sort que aquell any no es van donar premis o el que van fer els germans Bohigas a l’Annapurna, entre d’altres. El premi ens ha de reforçar i donar a conèixer el que es fa des de Catalunya»
El premi és un reconeixement a tot l’alpinisme català que fa anys que fa molt bé les coses
El binomi, Marc Toralles – Bru Busom, s’ha convertit en una parella històrica per entendre les activitats més compromeses i exigents de l’alpinisme de casa l’última dècada. Toralles remarca el fet de ser un complement l’ún de l’altre i aportar-se allò que els manca «per mi en Bru em dona la part positiva, jo soc més negatiu. Paso molta més por jo que el Bru, jo sempre intento veure el problema i poso més el fre. He de dir que per mi en Bru és un dels millors alpinistes del món i que s’ha fet justícia amb ell amb aquest premi.»
Toralles destaca també que una de les parts que més l’engresca del premi és la de poder servir de referent a les noves fornades «sobretot perquè veuen com fem les coses, tenir un referent d’algú que fa les coses per passió, crec que és molt possitiu pels nous alpinistes. Les noves generacions pugen molt fortes, cada any ho veiem a les noves promocions del CTAC, poder tenir referents així està molt bé».
M’agrada que les noves fornades del CTAC puguin veure com fem les coses amb passió
Toralles i Busom han estat sempre fidels al seu estil i al seu compromís un cop més i com ja van fer l’any 2022, amb l’obertura de «l’anima de corall» al Siula Grande, van tornar del Perú amb una nova obertura que s’ha d’escriure entre les grans gestes alpinístiques catalanes a les muntanyes.
El Piolet d’Or arriba pels tres alpinistes que van recorrer la paret est del Yerupejà amb uns 3.000m de cordada i amb dificultats en 6c+, M6+, 95º. Feia 20 anys que ningú feia aquesta ascenció. I un cop més. com també van fer a la nord-oest del Saraghar, han recordat aquells temps quan els cims es feien lligats a una èpica i a un alpinisme pur.
