Aquest cap de setmana s’han entregat a la localitat alpina de Briançon els premis dels Piolets d’Or, que han comptat amb Sílvia Vidal (CE de Flix) entre els seus protagonistes. L’escaladora catalana va rebre una menció especial de mans de l’alpinista francesa Catherine Destivelle, garant d’un dels premis més prestigiosos de l’alpinisme mundial.
L’organització dels Piolets d’Or va valorar el compromís, l’esperit d’exploració i l’autonomia amb què Vidal ha realitzat les seves nombroses escalades de grans parets arreu del món durant més de vint anys. La seva especialitat és el bigwall en solitari, en escalada artificial i amb autonomia total: sense telèfon, sense pronòstic meteorològic ni cap mitjà que la connecti amb l’exterior. L’ús que fa de sistemes d’assegurament que exigeixen perforar la roca és mínim i sempre a mà.
Sílvia Vidal, un quart de segle d’escalada
Els inicis d’aquesta escaladora barcelonina de 51 anys van ser fulgurants. Som a l’any 1995 i a Montserrat corre la veu que una noia amb només dos anys d’experiència ha escalat el mític Mirall impenetrable (A5). L’escaladora en qüestió és Sílvia Vidal que, encordada amb Pep Masip, ha realitzat a l’edat de 25 anys una de les primeres repeticions de la via més temuda de la paret de l’Aeri i de tot Montserrat. La jove escaladora es gradua també a les Dolomites amb ascensions d’envergadura a la Cima Ovest i a Civetta. Arriben les seves primeres obertures a casa nostra, en concret a Mont-rebei i a Terradets; i no estem parlant d’itineraris per a escaladors novells, sinó de rutes d’artificial molt tècnic inaugurades amb Pep Masip a les parets d’Aragó, Catalunya i roca Regina.
El mateix any 1995, la Sílvia prova l’escalada en solitari. Se’n surt tan bé que salta l’Atlàntic i s’atreveix amb Zodiac (600 m, A3), a la gran tàpia del Capitán. De nou a la Península, els Picos de Europa presenciaran el 1996 una altra activitat solitària per treure’s el barret: Sílvia Vidal escala la cara oest del Picu Urriellu per la ruta Principado de Asturias (A4), una ascensió que li valdrà el Piolet de Oro de la FEDME. Però no en té prou, ja que amb Masip obre a la mateixa paret la dura via Tramuntana (A4+, 7a+), que els exigeix onze bivacs l’hivern de 1998. L’escaladora catalana respon cada any a la crida de Yosemite. El 1997, un altre cop amb Masip, hi aconsegueix dues grans realitzacions: la tercera ascensió de Reticent wall (A5) al Capitán i l’obertura de Sargantana (560 m, A4) al Porcelain Wall.
L’any 1999 té lloc al Karakoram una de les escalades més brillants de la història del bigwall català: l’obertura de Sol solet (1.650 m; A5, 6c+, 60º) a l’Amin Brakk (5.850 m). Els seus protagonistes, Sílvia Vidal, Pep Masip i Miquel Puigdomènech, van estar 32 dies penjats a la paret. L’activitat va ser nominada per als mateixos Piolets d’Or que ara li han fet aquest reconeixement especial. Aquell llunyà 1999 havia començat l’etapa de la Sílvia assolint primeres ascensions en enormes vessants rocosos de les serralades més dispars: Himàlaia, Karakoram, Mali, Baffin, Cordillera Blanca, Patagònia i Alaska. Aquestes escalades, efectuades sovint en solitari, són les que han donat més notorietat a l’activitat de Sílvia Vidal i l’han convertida en una referència mundial en l’escalada de grans parets.
ASCENSIONS PRINCIPALS DE SÍLVIA VIDAL
- 1995
Hakuna matata (300 m; A3, 6c+) a la roca Regina de Terradets, amb Pep Masip. Primera ascensió.
La festa del Paca (500 m, A3) a la roca Regina. Repetició en solitari.
Mirall impenetrable (310 m, A5) a la paret de l’Aeri de Montserrat, amb P. Masip. 3a ascensió integral.
Vudú (300 m, A4+) a la paret de l’Aeri, amb P. Masip i Pere Vilarasau. 2a ascensió.
Zodiac (A3) al Capitán, a Yosemite. Repetició en solitari.
Mescalito (A4) amb Juani Espuny i Zenyatta mondatta (A4+) amb P. Masip, al Capitán.
- 1996
Sopa de farigola (330 m; A4, 7a) a la paret d’Aragó de Mont-rebei, amb P. Masip. 1a ascensió.
Cara oest del Picu Urriellu (Naranjo de Bulnes) per la combinació Principado de Asturias (250 m, A4) – Mediterráneo – Rabadá-Navarro. Repetició en solitari (3a ascensió de Principado de Asturias).
Sea of dreams (A5) i The shield (A3) al Capitán. Repeticions amb P. Masip.
- 1997
Sargantana (560 m, A4) al Porcelain Wall de Yosemite, amb P. Masip. 1a ascensió.
Reticent wall (A5) al Capitán, amb P. Masip. 3a ascensió.
Incontinència d’inconsciència (340 m, A5) a la paret de Catalunya de Mont-rebei, amb Pep Masip i Miquel Puigdomènech. 1a repetició (1a ascensió fins al cim).
- 1998
Ganyips (540 m; A3, 6a) al Brakk Zang (4.800 m), al Karakoram, amb P. Masip. 1a ascensió.
Tramuntana (300 m; A4+, 7a+) al Picu Urriellu, amb P. Masip. Hivernal. 1a ascensió.
- 1999
Sol solet (1.650 m; A5, 6c+, 60º) a l’Amin Brakk (5.850 m), al Karakoram, amb Pep Masip i Miquel Puigdomènech. 1a ascensió.
Veus del desert (400 m; A4+, 6b+) a la Main de Fatma, a Mali, amb P. Masip. 1a ascensió.
- 2000
Wyoming sheep ranch (A4) al Capitán. Repetició en solitari.
- 2001
Sangtraït (1.150 m; A4, 6b+, 60º) al Turnweather Peak, a Baffin, amb Frank Van Herreweghe. 1a ascensió.
- 2003
Silenci (185 m; A5, 6b+) a la paret dels Ecos de Montserrat, amb Eloi Callado. 1a repetició.
- 2004
Mai blau (890 m; A3+, 6b, 70º) a la Neverseen Tower, a l’Himàlaia indi, amb Eloi Callado. 1a ascensió.
- 2005
Set d’espases (480 m, A4) al Castle Peak (5.000 m), a l’Himàlaia indi. En solitari. 1a ascensió.
- 2006
Cara oest del Picu Urriellu per la via Sueños de invierno (500 m, A4+). Repetició amb Óscar Cacho.
- 2007
Life is lilac (870 m; A4+, 6a) a la Shipton Spire (5.300 m), al Karakoram. En solitari. 1a ascensió.
- 2008
Entre boires (970 m; A3, 6a+, 80º) a la paret est del Huascarán Norte, a la Cordillera Blanca, amb Youri Cappis. Final de la via a 6.150 m. 1a ascensió.
- 2009
Ascensió del Mount Asgard, a Baffin, per la via The belgarian (850 m; 5.13, A1) amb Nico i Olivier Favresse, Sean Villanueva i Stéphane Hanssens.
- 2010
Naufragi (1.050 m; A4+, 6a+) al Kailash Parbat, a l’Himàlaia indi. En solitari. 1a ascensió.
- 2012
Espiadimonis (1.300 m; A4, 6b) a Serranía Avalancha, a la Patagònia xilena. En solitari. 1a ascensió.
- 2017
Un pas més (530 m; A4/A4+, 6a) al pic Xanadu, a Alaska. En solitari. 1a ascensió.
- 2020
Sincronia màgica (1.180 m; A3+, 6a+) al Cerro Chileno Grande, a la Patagònia xilena. En solitari. 1a ascensió.
