Les Valls d’Àneu han sigut protagonistes d’un moment històric. Ha arribat el dia, ha arribat el moment de recuperar els ral·lis d’alta muntanya… El nou format s’anomenarà F-Rally.
F-Rally? Què significa aquesta ‘F’? La lletra ‘F’ representa les paraules federació, futur, fonaments, format, Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC)… L’objectiu final: innovar, evolucionar.
Els equips participants
Per aquesta prova pilot tots els equips han hagut de superar un rigorós procés de selecció, presentant un currículum esportiu signat pel president de l’entitat de la qual formen part. D’aquesta forma la FEEC garanteix que el nivell dels participants serà el desitjat. Amb posterioritat a la prova es recollirà la seva opinió, i aquesta es tindrà en compte per millorar en les properes edicions.
El nivell de tots els seleccionats ha sigut altíssim i han ofert grans lliçons de muntanya. A més a més, tot el grup ha pogut compartir dos intensos dies d’alta muntanya al costat de figures de renom internacional com Núria Picas o Pedro Cifuentes.
Primera jornada: Dura, tècnica i alpina
Durant les setmanes prèvies les bústies del correu electrònic i els telèfons dels responsables de l’F-Rally treien fum. Molts dubtes per part dels participants. Tots volien respostes, però no es podia desvetllar gairebé res. La llista de material obligatori els descol.locava, però indirectament oferia moltes pistes. Molts ja teniem al cap el terreny de joc del ral.li però ens haviem de mossegar la llengua contínuament.
Passen pocs minuts de les vuit del matí i comencen a arribar els afortunats alpinistes, escaladors i corredors al poliesportiu d’Esterri d’Àneu. Han passat la nit en furgonetes o caravanes, altres han dormit en fondes, hotels, o en apartaments d’alguna amistat. Però tots han viatjat fins aquí amb un objectiu comú: participar a l’edició pilot de l’F-Rally, organitzat per la FEEC.
L’activitat és frenètica. Ningú coneix encara el recorregut del ral.li i ja es comencen a veure els primers escampalls de material per les grades del pavelló. Cordes, jaquetes lleugeres, sabatilles toves o dures, el repicar dels mosquetons, … La preparació de la sortida a vegades és tant o més important que la pròpia activitat. No us han suat mai les mans quan comenceu a ordenar el material a la motxilla, les cintes exprès al budrier o ompliu d’aigua la bossa d’hidratació?
Segons el circuit que presenti l’organització els participants hauran d’escollir un tipus de material o un altre, a banda de l’obligat pel reglament.
Són les nou del matí i comença la reunió técnica. Es respira un ambient de nervis i emoció. Acabaran molts dies d’incògnites i especulacions. Per fi es coneixerà el perfil de la primera etapa.
Les cares dels afamats muntanyencs són un poema. Néstor Bohigas, director de l’F-Rally, va anunciant els punts de control. Sorpresa, dubtes, incertesa… Rotulador en mà, van apuntant als mapes que els hi ha proporcionat l’organització tota la informació que consideren important. Les anotacions mostren les diverses formes d’entrendre el recorregut. Fletxes, cercles, paraules clau, … Són moments de concentració i calma tensa. A partir d’aquest moment hauran de prendre les primeres decisions del dia. Comença la partida, comença l’F-Rally.
L’aparcament del Port de la Bonaigua (2.085 metres) s’omple ràpid, i en pocs minuts els participants comencen a triar definitivament el material de muntanya que carregaran a les seves motxilles. Després passen el control de material al corralet de sortida. Prohibits els gps, i telèfons mòbils precintats. Nervis a flor de pell.
És curiós, per la roba i material que vesteixen i porten quasi tots els participants sembla que vagin a córrer una ultra, no pas un ral.li d’alta muntanya. Però alguns detalls els delaten. Algú ha vist mai la típica bossa ultra lleugera amb un casc d’escalada o una corda penjant? Això és alpinrunning!
Ara sí, arriba el moment. Són les 11 del matí del dia 10 d’octubre. Es dona el tret de sortida de l’edició pilot de l’F-Rally. Enrera queden dos anys treballant dur per viure aquest moment. Agustí Sala, coordinador del ral.li, no pot amagar l’emoció. Finalemnt es materialitza un somni, recuperar els ral.lis d’alta muntanya.
El públic segueix encuriosit l’evolució del grup durant els primers metres. Un drone sobrevola la zona i immortalitza el moment. Sembla que tots han escollit el mateix itinerari. Serà el correcte? Serà el més ràpid? Tenen vuit hores com a límit per completar el circuit, i passar pel major nombre de punts de control possibles.
El pas dels primers corredors alpins pels tres controls més propers a la sortida deixa palès que hi ha molt nivell. Ningú imaginava que arribarien tan ràpid al Pic de Serós (2.644 metres) i molt menys que connectarien amb el Pic de Locampo (2.658 metres) resseguint la cresta que els uneix. Un itinerari aeri i vertiginós. Els germans Genís i Xavier Zapater superen la cresta a tota velocitat, saltant de bloc en bloc. Sembla que levitin, quin espectacle!
A partir d’aquest punt la jornada es desenvolupa al voltant del circ de Bassiero, que vigila silenciós el refugi Gerber “Mataró” (2.476 metres).
Els germans Zapater encapçalen el ral.li. Van tan ràpids que arriben a la Punta Brulle abans que s’instal.li la balissa del control! Allà esperen mitja hora fins que poden validar amb el seu xip el pas pel pic més alt dels Bassieros. Han recuperat forces i protagonitzen una baixada rapidíssima fins a la línia de meta a La Peülla. Paren el cronòmetre en només 5 hores i han passat per tots els punts de control. En cap moment han tret la corda de la motxilla. Gran demostració de força i tècnica. No molt més tard, a uns vint minuts, arriben els segons classificats del dia, Albert Vilana i Daniel Terrissé. També han passat per les set balisses.
Segona jornada: Llarga i feixuga
Els detalls de la segona jornada es donaven a conèixer just després del sopar de germanor del dissabte nit. La sortida era a dos quarts de sis del matí. Per endavant uns 26 quilòmetres i 1.900 metres de desnivell aproximadament. Vuit són els punts de control que cal passar per sumar el màxim nombre de punts.
Al cel regna lluna nova i obliga a tots els participants a portar les llums dels frontals a màxima potencia. S’enfronten a un primer tram tènic i pedregós. Cal extremar les precaucions.
Els germans Zapater surten amb mitja hora de ventatja per haver acabat els primers el dissabte. La resta del grup sortirà “a la caça” mitja hora després. Durant la pujada per la Canal de la Xemeneia es formen grupets de corredors. Corren junts fins que cadascú decideix l’estratègia a seguir un cop s’apropen al Pui de la Bonaigua.
Des d’aquest punt els equips es dispersen i començaran els dubtes sobre com resoldre de la forma més eficaç el trencaclosques de balisses. Els plans inicials de molts del equips canvien, i és que una cosa és seguir el mapa i l’altre és el terreny, la realitat, el mar de granit que amaguen les Valls d’Àneu. On estaria la gràcia sinó? Això no és una cursa d’orientació, aquí cal quelcom més. Cal ser valent, pensar fredament com salvar canals, crestes i ressalts verticals.
Molts equips decideixen escurçar l’etapa i seguir un recorregut línial fins a Esterri. L’esforç del primer dia passa factura. Deixaran vàries balisses per marca i no sumaran tants punts. D’altres es van movent amb soltura per la Vall de Cabanes i passen pel Clot de Cabanes de dalt i de baix i per la Font del Carrer.
A partir d’aquí comença la part que podria haver sigut decissiva en la classificació final. Els equips que arriben a la zona que dominen Lo Tèsol i el Pic del Pinetó cometen tots el mateix error. Confonen els pics i pugen a buscar un coll que els deixa al Pic de la Roca Blanca (2.691 metres). Tots es pensaven que estaven al Pic del Pinetó. Quan se n’adonen de l’error comès decideixen sacrificar una balissa i guanyar temps a la línia de meta. Tots menys un equip… David Vallverdú i Pep Nogués hi volen anar, i són els únics en coronar el Pic del Pinetó. Valenta decisió que quasi els fa guanyar el ral.li, ja que completen els vuit punts del diumenge. Però dissabte se’n van deixar un…
El guanyador de l’F-Rally es determina per qui aconsegueix el màxim nombre de punts. Cada control suma un punt. En cas d’empat decidirà el temps invertit en superar-los
Tots els equips excepte un aconsegueixen entrar en temps. L’opinió generalitzada és que ha sigut una jornada llarga i feixuga, però molt gratificant.
Els guanyadors de l’F-Rally
Els guanyadors de l’edició pilot de l’F-Rally FEEC en categoria absoluta han sigut Albert Vilana i Daniel Terrissé, de la Societat Amics de la Muntanya i UE Urgellenca, i Genís Zapater i Xavier Zapater, de l’UE Matadepera i SC Camprodon. Van completar les dues jorndes en un temps total de 12 hores i 16 minuts, aconseguint 14 punts. La segona posició va ser per Maria Antonio, Jordi Pàmies i Lluís Saladié, de l’AAE Escola Treball, AE Diedre i Bombers de Tarragona, respectivament. Temps total de 13 hores. La tercera plaça va ser per David Gensana, Eduard Baró i Xavier Roca, de l’UIM dels Mossos d’Esquadra. Van fer un temps de 13 hores i 4 minuts. El segon i tercer classificat també van aconseguir 14 punts.
En categoria mixte els guanyadors han sigut Maria Antonio, Jordi Pàmies i Lluís Saladié, de l’AAE Escola Treball, AE Diedre i Bombers de Tarragona, respectivament. Aquest equip a tres bandes es va mostrar intractable durant tot l’F-Rally. La suma de l’experiència dels seu integrants en raids, ultres, escalada o alpinisme va ser clau. En un ral.li, la unió fa la força, les individualitats no compten.
Fotografies / Ivan Torres
