Un any més, del 16 al 22 de juliol, s’han portat a terme les estades esportives per a joves alpinistes organitzades per l’Àrea de Formació de la FEEC, aquesta vegada a la zona del Valais Suís. L’equip l’han format Quim Samsó, Albert Montserrat, Albert Salat, Júlian Weiss, Guillem Angulo, Erola Bisquert, Gerard Cordeiro, Gerard Cabestany, Júlia Sardà i Jordi Mons. La direcció ha estat a càrrec d’en Jordi Canyameres, amb l’ajuda de l’Oriol Mestre, tots dos guies i instructors de l’ECAM.
El temps, que no pronosticava massa bo, es va comportar i es van poder assolir els objectius programats. Les estades van començar el dia 16 al càmping de Bourg Saint Pierre (Grand Saint Bernard), Suïssa. Al vespre, xerrada tècnica i logística de l’ascensió. L’endemà, pujada al curiós (per la seva forma de vaixell) refugi Vélan a 2.642 m amb 3 hores i mitja. A la tarda, pràctiques d’encordament i descens en ràpel.
Surten de nit del refugi i travessen la glacera (molt seca) fins enfilar-se al Coll de Gouille a uns 3.000 metres. S’encorden i escalen la llarga aresta nord-oest amb passatges de 3r i 4t grau, bastant delicat. En 6 hores arriben al cim del Vélan a 3.735 metres. Vistes extraordinàries al Gran Combin i Mont Blanc! De seguida emprenen el delicat descens per la glacera de Valsorey, remuntar el coll de Gouille i tornar a baixar cap el refugi Vélan i Bourg Saint Pierre.
El dimecres és dia de descans, de trasllat de campament. Aquesta vegada van fins a Visp, just abans de l’entrada a la vall de Saas-Ground. La nit la passa plovent i al matí el cel està tapat. Malgrat tot, pugen a Saas-Fee i agafen els telefèrics fins a 3.500 m amb el Metro Alpin (per dins la muntanya!). El dia segueix tapat, però com que el compromís de l’ascensió a l’Allalinhorn (4.027 m) no és massa alt, s’encorden i tiren amunt, esperant una millora. Sota el cim el vent bufa fort, però el cel es va obrint i poden gaudir de les vistes de la zona. Quan arriben al cim, el sol llueix i premia l’esforç dels que assoleixen per primer cop un 4.000! Abraçada i fotos. Moltes fotos!
Al descens, la neu és més tova i cal anar alerta amb entrebancar-se… Un cop a l’estació superior, mengen i baixen a l’estació intermèdia Felskin, per fer la travessa fins al refugi Britania (3.030 m) en 1 hora i mitja. Pràctiques d’autorescat en esquerdes a la tarda i resolució de dubtes en tècniques de seguretat.
L’endemà deixen el refugi a les 3:40 h per baixar a la glacera de l’Strahlhorn, 1.160 m de desnivell per arribar al cim. Sortosament, el cel es va obrint i arriben al coll Adlerpass amb la seguretat que ja res els podrà aturar. L’aresta final, amb paciència, i després d’unes 5 hores de marxa, els porta al cim. El fred és intens. Les cares de felicitat, també! Poca estona al cim, és estret i cal deixar pujar a altres cordades que els van darrera. Satisfets, baixen la llarga glacera. Remunten la morrena fins al refugi Britania, i d’allà, cal córrer per arribar de nou al telefèric, abans no caigui un xàfec.
El guia del grup, Jordi Canyameres, assegura que han tingut molta sort amb la meteorologia, ja que “les previsions no eren favorables. Però també hem tingut el goig de fer nous amics amb qui hem compartit la passió per l’alpinisme, tot gaudint de moments inoblidables!”, assegura.
Fotos / Jordi Canyameres i Oriol Mestre
