Després d’un any d’estar patint aquesta pandèmia al nostre país, hem pogut comprovar que la pràctica de l’excursionisme, tot i no ser cap font de contagi, ha estat constantment limitada per les restriccions de les autoritats.
Hem acceptat aquestes restriccions per responsabilitat i per solidaritat, ja que hi ha moltes altres activitats que comporten riscos majors i que la restricció de la mobilitat ha ajudat a controlar. En l’excursionisme, si bé la socialització pot augmentar el risc, no ho fan les activitats a l’aire lliure.
Essent conscients que altres pràctiques esportives –o esportistes d’elit– tot i tenint més risc, han pogut mantenir la seva activitat, seguirem essent responsables i solidaris per donar exemple, que no vol dir combregar amb les decisions preses, que tant han afectat les nostres disciplines a l’aire lliure. Dit d’una altra manera: generalment els esports competitius agrupen moltes més persones que la pràctica excursionista. Perquè és evident que dos escaladors en una paret d’un indret aïllat comporten infinitament menys risc que 30 jugadors, pel cap baix, en un camp de futbol, com a exemple.
En l’àmbit Internacional es combinen les dues situacions antagòniques – responsabilitat i risc– i, si bé alguns esportistes i professionals que viuen de l’activitat a la muntanya s’han desplaçat a fer les seves activitats a qualsevol territori, creiem que cal posicionar-nos.
Anar a fer qualsevol activitat en espais naturals (escalada, caminar, esquiar…) no ha de comportar cap risc en sí mateixa, però la mobilitat i el contacte amb grups de persones de col·lectius diferents en espais tancats, sí que pot augmentar el risc de contagi i, en aquest cas, amb persones d’altres àmbits i realitats, sovint més desprotegits.
Per tant, tot i que alguns països s’esforcen per oferir paquets turístics d’activitats de muntanya (Nepal n’és un exemple, prioritzant els ingressos a la pròpia supervivència), recomanem no fer desplaçaments fins que hi hagi un nivell d’immunització suficient en l’indret receptor de la nostra visita. Hem de protegir l’equilibri d’aquests indrets únics. Nosaltres, fins i tot amb el vaccí, n’augmentem el risc.
La pandèmia ha afectat tothom, però molt més les societats amb menys recursos. La solidaritat és la base de la cooperació i, si volem seguir gaudint de les muntanyes amb respecte, hem de respectar-ne també els seus habitants.
Comissionat Internacional de la FEEC