Catalunya recupera el bosc afectat per la sequera del 2012, segons l’informe Deboscat

L’informe anual Deboscat, el programa de monitoratge de l’estat dels boscos realitzat pel CREAF i promogut per la Generalitat de Catalunya, detecta onze episodis nous de decaïment forestal a Catalunya durant el 2014. Tot i això, el 50% de les rouredes i el 40% dels alzinars ja tornaven a ser vigorosos l’any passat, i demostraria la capacitat regeneradora dels boscos.

Segons l’informe Deboscat del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), l’any 2014 hi va haver un estiu plujós i poc calorós que va ajudar a la recuperació dels boscos de Catalunya. Durant la campanya forestal de l’any passat, els agents rurals només van detectar onze nous episodis de decaïment que sumaven 238 hectàrees de bosc afectat. Els últims anys s’han produït diversos episodis de decaïment forestal que han afectat espècies com el pi roig (Pinus sylvestris), l’alzina (Quercus ilex) i el pi negre (Pinus uncinata).

Una eina eficaç per al seguiment forestal

Deboscat és una xarxa de seguiment de l’estat dels boscos de Catalunya que nodreix una base de dades georeferenciada en un entorn SIG (Sistemes d’Informació Geogràfica) accessible per gestors i investigadors. Amb aquesta base de dades, el CREAF valora l’estat dels boscos i els seus canvis al llarg del temps. Alhora identifica quines espècies i masses forestals són més vulnerables davant les pertorbacions i els canvis ambientals. Aquest projecte es duu a terme en estreta col·laboració amb el Cos d’Agents Rurals, que desenvolupen el treball de camp.

L’any 2012, es van presentar les primeres dades d’aquesta xarxa que controla l’estat dels boscos de Catalunya. Aquell any la xarxa havia detectat 23.500 noves hectàrees de bosc afectat. Així doncs, després de la sequera extrema patida durant la primavera i l’estiu d’aquell any, els experts del CREAF van fer palès que el 3% del territori forestal català presentava signes de debilitament: s’acumulaven ja 40.000 hectàrees de bosc afectades per sequera. L’any 2013 va haver-hi una lleugera millora, es van registrar 13.000 hectàrees noves, probablement a causa d’una primavera plujosa i poc càlida en general.

Rouredes i alzinars, els que més s’han recuperat

Els roures i les alzines tenen bones estratègies per recuperar-se després d’un episodi de sequera. Així ho demostren les dades recollides a la xarxa Deboscat. Durant el 2014, gairebé la meitat de les rouredes catalanes afectades des del 2012 s’han recuperat. Per a l’alzina els resultats no han estat tan espectaculars, però es calcula que aquest percentatge ha arribat fins al 40%.

Els pins van a un altre ritme, perquè les seves fulles no es renoven cada any a diferència dels arbres de fulla caduca com els roures. Això fa que la seva recuperació es noti amb uns anys de retard. Per aquest motiu, durant el 2014 només s’ha observat una millora modesta del pi blanc, la pinassa, el pi pinyer i el pi roig, però s’espera que millori al llarg dels propers anys si les condicions segueixen sent favorables per als boscos i no es repeteixen nous episodis de sequera extrema.

Les comarques d’Osona, l’Anoia i la Cerdanya són les que mantenen més proporció de boscos amb decaïment. No obstant això, Osona ha registrat una millora notable del 2012 ençà i s’ha passat d’un 10% dels boscos afectats al 7%. Altres comarques amb una millora també molt destacable són la Segarra i el Berguedà, que han passat de tenir prop del 10% i 5% dels seus boscos afectats respectivament, a només un 4% i 1,3%.

Text: CREAF / Foto destacada: Oriol Clavera