Els catalans Roger Cararach (CEC) i Marc Toralles (Club Alpino Barcelona), juntament amb el basc Alberto Fernández, acaben de realitzar al Nepal la primera repetició, i en estil alpí, del pilar sud de la punta del Tengi Ragi Tau (6.660 metres). La via, oberta per una expedició francesa el 2005, té una longitud de 1.100 metres i una dificultat de 6b/M6/85º. Els joves han tornat molt “orgullosos després d’una escalada molt bonica i variada. Malgrat no ser una obertura és el primer ascens en estil alpí i la primera repetició”.
El passar 1 d’octubre arribaven a Lukla després de gairebé una setmana atrapats a l’aeroport nacional de Kathmandú, ja que degut al mal temps el seu vol es va endarrerir cinc dies. Un cop a Lukla, amb l’ajuda dels porters, van arribar a Thengpo (4.350 m), on s’allotjarien les properes setmanes. L’endemà ja pujaven al coll Tashi Laptsa (5.700 m) per a aclimatar i on van deixar un dipòsit de material per a les pròximes pujades.
El seu objectiu inicial era ser els primers en coronar el Tengi Ragi Tau (6.938 m) per la seva vessant oest. Quan van baixar al lodge a descansar es van creuar amb un equip nord-americà amb les mateixes intencions que les seves, amb la diferència que ells ja ho havien intentat en dues ocasions. Per evitar competicions van deixar de banda el seu objectiu inicial i van decidir apostar pel pilar sud de la punta est, que s’eleva a 6.660 metres. Aquest nou objectiu a simple vista els sembla més atractiu i complex, ja que hi ha més part d’escalada que de neu.
L’endemà, quan tornen a pujar al coll amb la intenció de guanyar més alçada, descobreixen que algú els ha robat la tenda que havien deixat el dia anterior. Aquest fet els va obligar a iniciar una persecució fins al poble de Monjo, a uns 30 quilòmetres més avall, on van trobar al portejador i van poder recuperar el material.
Finalment, després de tots els contratemps, el 14 d’octubre inicien l’escalada del pilar a uns 5.500 m i, des del primer moment, comencen les dificultats de roca. A poc a poc van guanyant metres i superant llargs de gran quantitat de roca, fins que instal·len el primer bivac a 6.000 metres. Les principals dificultats de la paret arriben el segon dia d’escalada, quan només avancen 250 metres. El tercer dia superen el gran pilar sommital que domina la part alta de l’esperó. Aquest tram els sorprèn per la bona qualitat de la roca. Un cop superat aquest, inicien l’aresta final de neu, on troben neu sense transformar i els obliga a instal·lar un tercer bivac a 6.550 metres. Aquesta aresta es va fer més llarga del que esperaven per la mala condició de la neu i la impossibilitat d’assegurar en trams gairebé verticals de neu pols. Finalment, el quart dia, després de dos llargs, arriben al cim, des d’on rapelen fins a peu de via el mateix dia.
