Alpinisme

Definició d’alpinisme segons els estatuts de la FEEC

Conjunt d’especialitats que es solen practicar a l’alta muntanya, sobre terreny rocós, nevat i/o glaçat i en tota mena de condicions. Totes elles requereixen d’un coneixement complet de l’entorn on es realitzen les activitats (terreny i climatologia) així com de les diverses tècniques i materials comuns (sobretot piolet, grampons i corda). Hi ha les especialitats següents: alpinisme clàssic, esquí de muntanya i raqueta de neu.

Alpinisme Clàssic

Consisteix en la realització de recorreguts bàsicament pedestres i d’escalada en alta muntanya, sobre tota mena d’inclinacions i tipus de superfície. És característica la necessitat d’utilitzar piolet, grampons i/o corda. Actualment, encara que només hi ha reglaments per als ral·lis d’alta muntanya, existeix un criteri tàcit entre els esportistes, les entitats i la federació per a valorar i classificar les activitats com a:

  1. Ascensions d’Alta Cota (aproximadament cims de més de 6.000 metres).
  2. Hivernalisme (escalada sobre terreny mixt en el període estacional de l’hivern).
  3. Cascades de Glaç (escalada d’alta dificultat sobre cascades o corredors de glaç).
  4. Ral·lis d’Alta Muntanya (activitat competitiva consistent en la realització d’itineraris d’alta muntanya prefixats, amb diferents graus de dificultat i amb una puntuació proporcional; l’acumulació de punts dóna la classificació).

En aquestes activitats es valora l’obertura de rutes noves, la repetició per primera vegada per catalans, la dificultat, les condicions trobades, l’estil (nombre de participants, ús d’oxigen, portadors, equipament previ, etc.).