La cinquantena Flama de la Llengua ja crema renovada a Montserrat


El Monestir de Montserrat ha estat, el diumenge 24 de febrer, l’escenari de la cinquantena renovació de la Flama de la Llengua Catalana, en homenatge a Pompeu Fabra pel seu compromís amb la llengua i la cultura catalana.

Per tal de celebrar aquest mig segle, s’ha volgut recuperar l’esperit original de la primera renovació i tornar a fer el recorregut que va fer aquella primera Flama. Així, la Flama es va encendre a Prada (Conflent) el 18 de febrer i va viatjar per camins de muntanya fins arribar a Montserrat.

Enguany, amb motiu d’aquest mig segle, diferents entitats s’han encarregat de realitzar els set trams en què s’ha dividit el recorregut fins arribar a Montserrat. El camí de la Flama va començar, a càrrec del CEC i el CE de Lleida, amb una ruta entre el refugi de Merialles i Camprodon. L’etapa de dimarts portà la Flama des del nord de Ripollès fins a la seva capital, Ripoll, passant per Sant Joan de les Abadesses on va fer una aturada al monestir. El CE Olot va ser l’encarregat de fer aquest tram per terres del Ripollès, acompanyat pel CE d’Abrera. Des de Ripoll, la Flama es va dirigir fins a la Gleva en un tram que van fer cinc entitats de la ciutat de Reus i el CE de Lleida. Un cop superat l’equador del recorregut, dijous, el CM Mollet, la UE Matadepera, el CE Castellar i el CM de Sant Cugat es van encarregar de fer arribar la Flama de la Gleva a Moià.

L’AE Talaia, la UEC Barcelona i el SE Ateneu Santjustenc agafen el relleu de la Flama en la penúltima etapa

Amb les vistes de Montserrat ja a prop, la Flama va dormir la nit de divendres a la capital del Bages. El tram entre Moià i Manresa el va fer la UE de Sabadell, la UEC de Gràcia i la IGD Flama del Canigó. Tot i ser un tram més aviat curt, la vigília del diumenge 24 de febrer la Flama va fer parada a Santa Cecília, en un tram que va anar a càrrec de l’AE Talaia, la UEC Barcelona i el SE Ateneu Santjustenc. El Grup Cavall Bernat va ser l’encarregat de fer arribar la Flama fins a Montserrat.

Un cop a Montserrat, la Flama de la Llengua ha estat rebuda pel Pare Abat i ha estat dipositada a l’atri del Santuari, cremant a la llàntia que mantindrà viva la Flama durant tot l’any, sota el lema “L’encengué la fe, la portà l’esforç i la manté la voluntat d’un poble”.

La llàntia que manté viva la Flama de la Llengua Catalana

L’homenatge ha comptat amb la participació dels castellers Pallagos del ConflentCastellers del RiberalCastellers de Terrassa i la Muixeranga de la Plana. L’acte cultural ha acabat amb un dinar de germanor a la plaça del monestir.

Aquesta celebració deixa palesa la voluntat del poble per mantenir ben viva la llengua catalana homenatjant a Pompeu Fabra, ja que el 1969 es va acordar que cada any una entitat diferent organitzaria la Renovació de la Flama i, des de 1970, s’ha celebrat aquesta renovació de forma ininterrompuda.

Castellers de Terrassa a la plaça del Monestir de Montserrat