Entrevista a Josep Maria Olivé, Vèrtex número 282

“Les editorials fem de filtre”

En un moment en què a Internet hi és tot, hi ha qui encara lluita dia a dia per editar llibres cada vegada millors. Parlem amb Josep Maria Olivé, director editorial de Cossetània, referència a Catalunya en el món de les publicacions de muntanya i un dels pares del Premi Vèrtex.

Text: Quim P. Casadesús i Xavier Maduell

Assegura que ja no llegeix per plaer o oci, però que quan tanca l’any pot haver descobert dos-cents llibres que s’ha llegit de dalt a baix. Josep Maria Olivé és una de les potes essencials d’una de les editorials catalanes amb nom d’antiga tribu ibèrica que ha apostat per les col·leccions de muntanya i natura com a eix de la seva expansió. Idealista dels qui fugen de qualsevol centralisme, ha trobat en la seva diversificació del territori la fórmula perfecta per descobrir racons del país que segurament no hauríem conegut de cap altra manera.

De parlar pausat i ritme nerviós, com cantava Dylan, sap que els temps estan canviant i, tot i això, continua recomanant una bona guia impresa per als qui vulguin conèixer amb profunditat el terreny que trepitgen. Conscient que ningú no tindrà tantes amigues com les receptes de l’Àvia Remei, és capaç de parlar dels Sucs verds de la Carla Zaplana, d’Aroma àrab, de bolets, de calçots i de contes infantils; de l’Òscar Cadiach, d’un vallenc il·lustre com Narcís Oller o de la col·laboració amb l’editorial cartogràfica Alpina.

Sota la serra de Miramar i amb la mirada atenta del campanar més alt de Catalunya, l’editorial Cossetània i en Josep Maria Olivé han aconseguit fer arribar aquella muntanya que es pot llegir a un públic ampli i generalista. Pare metafísic del Premi Vèrtex, Olivé és d’aquells que, quan parles amb ell, sempre tens la sensació que manté l’interrogant obert per al pròxim capítol de la novel·la.

Com i quan va néixer Cossetània?

Cossetània neix l’any 1996 a Valls. Juntament amb el Jordi Ferré, l’ànima de l’editorial, veníem d’una empresa de comunicació que oferia serveis editorials per a tercers, fins que vam començar a editar els nostres llibres amb el segell de Cossetània Edicions.

Quina va ser la vostra primera publicació?

Un llibre d’història del Club Bàsquet Valls. Vam començar amb títols centrats a les comarques tarragonines. La nostra és una editorial generalista, però prioritza força l’excursionisme i la natura. El primer llibre de muntanya va ser una guia d’excursions per fer amb BTT, a peu o a cavall per les muntanyes del Camp de Tarragona. La vam publicar el 1997 i la va escriure Josep Insa, un bon autor que avui ja és mort. Va ser el número 1 de la col·lecció Azimut.

En Josep Maria pedalant per l’Alt Camp / Foto : Ramon Flavià

Azimut, d’excursionisme, és una de les vostres primeres col·leccions?

Sí, va néixer a finals del 1997. Però a primers del mateix any ja havíem iniciat alguna altra col·lecció com El Cullerot, amb La cuina del calçot. Aquest llibre de Joan Jofre i Agustí Garcia va tenir força èxit. Però el que va tenir més èxit va ser La cuina de l’Àvia Remei, el principal títol supervendes de la història de l’editorial.

Com s’aconsegueix un supervendes?

La veritat és que no ho sé. Costa molt encertar-ho. Qui anava a dir que el llibre de Remei Ribas triomfaria d’aquella manera! Ella no era coneguda, es va fer famosa després de la seva obra. Un altre que tampoc ens pensàvem que tindria tant èxit és un llibre sobre els sucs verds, de Carla Zaplana. En canvi, apostes per algú conegut com el grup musical Els Amics de les Arts i pot ser que no triomfis, que és el que ens ha passat a vegades…

Tornant a Azimut, la col·lecció s’apropa als dos-cents títols!

Cent cinquanta-sis, per ser més exactes. Però aquí s’hi ha de sumar les col·leccions filles d’Azimut: Miniazimut, Azimut Comarcal a peu, Azimut Comarcal BTT, Azimut Història i Azimut Turisme.

Hi ha algunes guies vostres de gran qualitat que sap greu que no llueixin prou perquè són en blanc i negre i tenen uns mapes molt senzills.

Fer mapes és un ofici que no és el nostre. És veritat que els mapes de les nostres guies són uns croquis senzills, per això sempre recomanem acompanyar la guia d’un bon mapa. També per aquest motiu ens associem amb Alpina en l’edició de les col·leccions Senders de Catalunya i Top Catalunya, que tenen uns mapes molt més detallats. I el que dieu del blanc i negre, nosaltres som els primers que voldríem publicar totes les nostres guies en color, però llavors no ens sortirien els números. L’alt cost de la producció en color s’ha de repercutir en el preu de cada exemplar, o bé has de vendre la tirada sencera de llibres. I qui t’assegura que els vendràs tots? Per sort, avui la impressió digital permet fer uns tiratges molt més reduïts que disminueixen el risc d’enganxar-te els dits.

Surten els números en una editorial a l’era digital, quan la gent ja no llegeix gaire en paper?

Sí, però cal lluitar molt. Si hem sobreviscut en una època de crisi galopant, vol dir que podem continuar endavant. La nostra línia és generalista: toquem molts temes per arribar a un ampli ventall de lectors. I en el cas de la muntanya, ens centrem en l’excursionisme, que és on hem comprovat que hi ha una proporció significativa de practicants que són uns bons lectors perquè tenen interès en elements del patrimoni cultural i natural que hi ha al territori, a més de la pràctica esportiva. En canvi, el gruix de practicants de BTT en té prou amb l’itinerari i aquest ja el troba a Wikiloc o en altres portals d’Internet.

Tu ets aficionat a la bicicleta de muntanya…

Diguem que m’agrada anar d’excursió i m’agrada fer-ho amb bicicleta, sí. Però no tant com a pràctica esportiva, sinó com a forma de moure’m pel territori.

Per on et mous?

Pel Camp de Tarragona i la Conca de Barberà, a prop de casa, amb escapades cap al Penedès o les Garrigues. I cada any faig tres o quatre sortides extres una mica lluny. Sempre, això sí, per terrenys relativament fàcils. També he fet alguna travessa llarga com el camí de Sant Jaume, a peu en aquest cas. Amb la meva dona vam anar fins a Santiago en diverses sèries intermitents d’etapes. Això sí, sortint des de casa, a Valls. Mil cent quilòmetres amb paisatges magnífics, entre els quals jo destacaria el tram d’Ulldemolins a Margalef, al peu del Montsant, seguint la guia d’Antoni Cabré i Puig.

Abans deies que el practicant de BTT no tenia interès fora de l’esport…

Estava generalitzant. Cada esport té diferents perfils de practicants, però el que vull dir és que a Internet hi ha de tot i nosaltres hem de fer una aportació diferent. Internet té la virtut que hi trobes de tot, però a la vegada té el «defecte» que conté massa cosa i no saps on hi ha la informació més interessant i rigorosa. En canvi, les guies editades són més curoses i fiables perquè estan més treballades. En aquest sentit, les editorials fem de filtre de la informació que s’ofereix als lectors.

Com una editorial generalista com la vostra s’ha pogut convertir en una referència en l’excursionisme català?

Vam apostar fort per aquest tema en primer lloc perquè hi érem sensibles. Ens interessa el muntanyisme entès des d’una concepció global. Crec que l’èxit de la col·lecció Azimut és que va omplir el buit que hi havia en aquell moment de guies fora dels massissos més clàssics i coneguts. Aquest buit era especialment evident a les muntanyes tarragonines, que és per on vam començar, però després ens vam estendre per tot Catalunya.

Olivé lliura el Premi Vèrtex del 2011 a Albert Vicens / Foto: Jordi Canyameres

També vau crear la col·lecció Pioners, sobre l’excursionisme històric català.

Sí, però aquesta col·lecció de moment està aturada perquè no té gaire sortida. Em sap greu perquè és molt interessant, però interessa a un àmbit molt reduït de lectors. En canvi altres col·leccions nostres de muntanya a part d’Azimut també han tingut èxit, com Khroma, que és de llibres d’obsequi, però no purament fotogràfics. També tenim la col·lecció Annapurna, d’alpinisme, i fins i tot unes guies molt específiques d’excursions amb nens des d’una àrea de pícnic.

Parlem del Premi Vèrtex, la iniciativa del qual va sorgir de vosaltres…

Sí, d’això ja fa uns quants anys. Internet tot just començava a entrar a les nostres vides i per nosaltres va ser un «buscador» d’autors de guies en potència. Contactar amb la FEEC va ser una altra d’aquestes vies i el Premi Vèrtex ens va servir per descobrir autors i animar uns quants excursionistes a convertir-se en autors. Recordo per exemple l’Ignasi Planas, guanyador de la primera edició del concurs amb un treball sobre les muntanyes de Prades. També el Josep Mauri, que va rebre un accèssit al premi i s’ha acabat convertint en el supervendes d’Azimut amb el seu llibre de cinquanta itineraris a peu per Catalunya. Més endavant hi va haver l’Albert Vicens, que va guanyar gràcies a una guia d’excursions als naixements dels rius. En l’actualitat cada any tenim una mitjana de cinc reculls d’excursions que opten al premi. L’any que ve serà la seva vintena edició i haurem d’aprofitar per donar-li més projecció.

Sou a punt de publicar dues obres destacades de muntanya: una guia dels 100 Cims i l’autobiografia de l’Armand Ballart.

Tots dos llibres són a la impremta, però quan surti publicada aquesta entrevista ja seran als aparadors de les llibreries. La guia dels 100 Cims feia temps que el públic excursionista l’esperava perquè el projecte s’ha popularitzat molt. És un llibre molt exhaustiu, de prop de 400 pàgines, amb l’explicació detallada dels itineraris de la llista completa de cims, que va molt més enllà de 100 i arriba a les 308 muntanyes escollides de Catalunya. L’altre llibre, l’autobiografia d’Armand Ballart, es titula Teràpia vertical. És un recorregut per l’experiència vital d’aquest referent de l’escalada a Catalunya, on en tots moments és latent l’ètica de l’escalada clàssica.

Parla’ns també del llibre que vau publicar sobre els catorze vuitmils de l’Òscar Cadiach.

Aquest llibre el vam estar «cuinant» tres anys perquè… l’Òscar portava tretze vuitmils i les inclemències meteorològiques feien que el Broad Peak se li resistís. Però, finalment, l’estiu del 2017 va coronar el seu catorzè vuitmil i nosaltres finalment vam poder «coronar» aquest llibre del qual estem molt contents; entre altres coses perquè Cadiach va començar la seva activitat excursionista a Valls, on tenim la seu Cossetània.