ESCALADA EN ROCA
Escaladors als Frares. Encantats per Montserrat
Són molts els montserratins que coincideixen a afirmar, com va dir Josep Barberà en el seu llibre Montserrat pam a pam, que la regió dels Frares Encantats és “la part més bonica i encisadora de Montserrat”. Agulles de gran personalitat emergint de canals frondoses resseguides per corriols laberíntics ens reben al cor d’una de les zones més salvatges del massís. Per als escaladors serà impossible resistir-se al desig de pujar-hi, tal vegada per alguna de les vies que s’hi han obert darrerament. Tot seguit es presenten vuit d’aquests itineraris amb les seves detallades ressenyes.
TEXT: Òscar i Albert Masó Garcia
ALPINISME I EXCURSIONISME
Apolobamba. La conjura dels kallawayas
Apolobamba és el nom del massís situat al nord de la Cordillera Real boliviana. Els kallawayas són els homes i dones-medecina que caminen amb la seva alforja d’herbes a l’espatlla i apliquen una ciència popular andina declarada Patrimoni de la Humanitat. I els muntanyencs i viatgers són aquells exploradors que s’endinsen en territoris inhòspits i cultures primitives. Si ajuntem tots aquests elements, tindrem una munió de vivències, aventures i sentiments com els que relata aquest article.
TEXT: Sergi Ricart i Jordi Marmolejo
ESQUÍ DE MUNTANYA
Talaies de la Maladeta
El massís de la Maladeta ens ha procurat, a tots els amants de l’esquí de muntanya, innombrables i meravelloses ascensions any rere any. Ara proposem una aproximació diferent a aquest massís amb dos circuits que tenen com a nexe comú les impressionants perspectives que ofereixen sobre el seu conjunt.
TEXT: Pasqual Garriga i Martí
ESCALADA EN BLOC
Els blocs de Fucimanya. Força i manya
Set de boulder, d’escalar i de redescobrir pedres amagades. Això és el que ens empeny, inquiets com som i de mal conformar amb el que ja tenim. Gana de roca, de trobar nous blocs i de crear. Això és el que ens motiva, amb l’afany irresistible d’inventar moviments impossibles i fer-los possibles sobre la pedra indòmita. La nostra espècie sempre està immersa en una recerca constant, i els escaladors no podíem ser menys. Aquí us en presentem un nou episodi. Intens i curt. De moment…
TEXT: Ferran Guerrero
EXCURSIONISME
Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Enlairar-se i aguaitar
De nou Sant Llorenç, un cop més l’Obac; emboscades serres relligades per camins històrics que ens enlairen per damunt les planes. Us proposem tot seguit quatre itineraris per redescobrir aquest parc natural i aguaitar el pas de les estacions.
TEXT: Manel Cajide
ESQUÍ DE MUNTANYA
Dormillouse. La volta al Grand Pinier
Al límit sud del parc nacional dels Écrins, entre el Queyras i el Champsaur, es troba Dormillouse, un llogarret aïllat i salvatge on només s’hi arriba a peu o amb esquís. El cim més alt de la zona és el Grand Pinier, de 3.117 metres. La travessa circular que us presentem fa la volta i l’ascensió a aquesta muntanya. A més, permet gaudir d’altres cims esquiables de la regió.
TEXT: Berta Algueró
REFUGIS
Bayssellance. El més alt dels pirineus
Ser el més alt, sense més, no té per què significar un avantatge. Però ser-ho en un entorn grandiós com el massís de Vinhamala, al peu de la glacera més llarga del Pirineu, sí. Aquesta és la ubicació del refugi Bayssellance, que també ostenta el rècord de ser el refugi guardat més antic de la serralada. Sobren les paraules. S’hi ha d’anar.
TEXT: Josep Llusà
TÈCNICA
Marxes tècniques. Regularitat i orientació, les claus de la qüestió
Del ventall d’activitats que ofereix l’entorn de la muntanya, unes de les que tornen a prendre embranzida i ressò són les caminades que organitzen diverses entitats excursionistes arreu del territori. Hi ha les marxes populars, les de resistència i les tècniques regulades. Aquestes últimes no tenen grans requeriments físics, però són força elaborades des de la perspectiva excursionista i centren el tema d’aquest article.
TEXT: Òscar González i Fermí Marco
ENTREVISTA
Kílian Jornet. Kílian, el rei jove
Sovint hi ha pares que viuen amb passió la seva afició a la muntanya i els agradaria transmetre-la als seus fills, però aquests, en créixer, prenen rumbs ben diferents. No és el cas d’en Kílian Jornet: quan encara era un bebè els seus pares se’l van endur a viure a Cap del Rec per fer-se càrrec d’aquest refugi de la Cerdanya. Ell i la seva germana Naila no van necessitar jocs gaire sofisticats per entretenir-se: tenien les flors, els avets i els prats. Tenien la neu, un cel estelat i un camp infinit per córrer. En Kílian avui ja té vint anys, és campió del món de curses de muntanya i aspira algun dia a ser-ho també d’esquí-alpinisme. Què ha passat entremig? Ens ho explica ell en primera persona.
TEXT: Xavier Maduell
