FEEC Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya

Revista Vèrtex 231

Puig de Millà: roca verge a la Noguera

Juliol-agost 2010

DOSSIER INFÀNCIA I MUNTANYA. EXCURSIONISME

La infància i la muntanya. Amics per sempre?
Quan les muntanyenques i els muntanyencs s’inicien en l’apassionant món de la procreació, desitjarien que la seva prole seguís la seva afició a la muntanya; o com a mínim al deport, la natura o l’entreteniment a l’aire lliure. De receptes per aconseguir-ho n’hi ha unes quantes, però una sola sembla ser la poció màgica: l’entusiasme contagiós, administrat amb summa cura i mesura.
TEXT: Joan Portell

DOSSIER INFÀNCIA I MUNTANYA. EXCURSIONISME

Excursions en família. Petites grans rutes
Iniciar els més petits de la família al món de la muntanya és sempre una tasca plena de dubtes. En aquest recull us proposem sis itineraris de solvència contrastada, sis rutes per a totes les edats que us conviden a recórrer alguns dels indrets més bells de la nostra variada geografia.
TEXT: Joan Portell

DOSSIER INFÀNCIA I MUNTANYA. BICICLETA DE MUNTANYA

La Sèquia de Manresa. Un viatge planer a través del temps
Hi havia una vegada un país molt bonic. Tenia muntanyes, rius i camps; una costa de mar arrissada i uns turons verds sota el cel blau. Un any hi va haver una sequera tan gran que els camps van deixar de donar els fruits que alimentaven els nens i les nenes, els grans i els petits d’aquella terra on semblava que no plouria mai més. Però els habitants d’una ciutat anomenada Manresa van dir al seu rei: “Podríem fer un canal que portés aigua del Llobregat fins a la nostra vila”. El monarca, que es deia Pere i era molt cerimoniós, va ordenar: “Endavant, tots a treballar!”. Així fou com es creà la sèquia de Manresa, que avui resseguirem amb bicicleta; i sense queixar-nos gaire, que no fa ni pujada ni baixada.
TEXT: Martí Roma Perramon, Francesc Roma i Casanovas

ALPINISME

La Corona d’Aran. «Monarquia estatutària»
No és que l’Estatut de Catalunya instauri cap monarquia –només faltaria això ara– però sí que defensa les particularitats culturals i lingüístiques de la Val d’Aran. Tranquils, que aquest article no examina lleis orgàniques i l’itinerari que presenta no s’inspira en símbols monàrquics. O potser sí, perquè circumda un reialme fortificat de crestes infranquejables; una comarca sencera; una corona gegantina en els confins septentrionals del país.
TEXT: Montserrat Timoneda i Jaume Llanes

BICICLETA DE MUNTANYA

Torres de telegrafia òptica. Retorn al passat
Quan fem una sortida excursionista, a vegades l’objectiu, més que la caminada en si mateixa, és la recerca d’una ermita perduda, un poblat ibèric o fins i tot algun indici de la Guerra Civil. Segur que algun cop us heu trobat dalt d’un cim una imponent torre quadrada, austera, que no heu sabut què era. En aquest article us en fem cinc cèntims. Intentarem descobrir el món de les torres de telegrafia òptica.
TEXT: Joan M. Vives i Teixidó

ESCALADA EN ROCA

Puig de Millà. Escalades remotes a la Noguera
S’ha dit moltes vegades que el nostre país és generós en roca. Si ens situem a les terres de ponent, a la comarca de la Noguera en trobarem un dels millors paradigmes: fabulosos espadats calcaris coneguts per escaladors d’arreu, però també parets i agulles que ningú no ha escalat mai. Al sud de Mont-rebei, allí on la Noguera Ribagorçana s’estén sobre una terra negada, emergeix una nova zona per a l’aventura vertical. La qualitat d’aquest sector inèdit la jutjaran els escaladors que hi vagin; d’entrada, les fotos ja en parlen bé.
TEXT: Guillem Ullastre

EXCURSIONISME

Bellmunt i Curull. Aires de placidesa
Al sector septentrional d’Osona, entre el Collsacabra i els Munts, s’eleva un verd teló de fons. Són les serres de Bellmunt i Curull, una raconada plena d’agraïts itineraris i senders que constitueixen un regal per als sentits. El santuari de Bellmunt, el Forat Micó, el pic de l’Àliga o la fageda de la Grevolosa ens ompliran els ulls de colors i l’ànima de sensacions.
TEXT: Antoni Prat, Enric Casanova i Neus Vilarrasa

HISTÒRIA DE L’ESCALADA

El cavall indomable
El monòlit més famós i espectacular de Montserrat, el Cavall Bernat, ha estat un dels bressols de l’escalada acrobàtica a Catalunya i l’objectiu indiscutible de munió d’escaladors. El present treball pretén retre un petit homenatge a tots aquells homes —vencedors i sobretot vençuts— que amb el seu valor i gosadia forjaren un dels capítols més rellevants de l’escalada a casa nostra: la primera petja humana sobre el cavall de pedra, el més gran i difícil de domar.
TEXT: Albert i Òscar Masó Garcia, membres del Grup Cavall Bernat

ENTREVISTA

Òscar Cadiach: “La nostra primera ascensió a l’Everest va prendre una dimensió exagerada”
TEXT: Agustí Estruga