ESQUÍ DE MUNTANYA
Vall de Boí. A la recerca dels espais lliures
Moltes de les valls pirinenques tenen atractius importants, però aquesta, la de Boí, té un interès especial. De camí a la veïna Val d’Aran s’obre, a la dreta, aquesta conca que ens condueix a la descoberta de l’art romànic més excepcional o a les delícies del parc nacional d’Aigüestortes. Però a partir de la vall principal en surten d’altres que són oportunitats indefugibles per a gaudir de l’amplitud i solitud del paisatge, i més durant la temporada hivernal. Només hi hem d’afegir les ganes de caminar, d’esquiar i d’allunyar-nos de les pistes d’esquí. Per sort, encara ens queda una mica d’espai lliure en aquest racó del Pirineu català.
TEXT: Francisco Román
EXCURSIONISME
El front de Pallars. Excursions per la pau
Amb motiu del 70è aniversari de la Guerra Civil s’han publicat nombrosos reportatges i llibres que han contribuït a explicar un període recent de la nostra història, silenciat i manipulat en molts aspectes pel règim de Franco. L’excursionisme, que des de sempre ha maldat per recuperar, defensar i difondre el patrimoni i la història, també es fa present en aquesta ocasió amb l’obra guanyadora del VI Premi Vèrtex, un recull d’itineraris per l’anomenat front del Pallars, dels quals us en presentem 4 en aquest article.
TEXT: Joan Ramon Segura
ESCALADA EN ROCA
Escalades clàssiques al massís del Port (I). Vessant nord
La pràctica de l’escalada al Port ha estat sempre una activitat minoritària, condicionada per l’allunyament dels grans nuclis urbans, la manca d’informació i la qualitat variable de la roca que forma aquestes muntanyes. Llevat d’alguns sectors molt concrets, els itineraris sobreequipats hi brillen per la seva absència. El que sí hi brilla, en canvi, és la mirada de l’escalador davant d’aquest immens santuari de roca situat entre Catalunya, l’Aragó i el País Valencià. Us presentem un primer recull de les vies clàssiques més representatives del vessant nord. La propera entrega, la del sector sud, vindrà amb el següent número.
TEXT: Joan Tirón
ESCALADA EN GEL
Pedraforca sota zero. Qui l’encerta, l’endevina
L’arribada del rigor hivernal al Berguedà aconsegueix paralitzar el curs de les torrenteres més obagues. Els escaladors ho saben, i prenen rumb cap a la cara nord del Pedraforca. Entre ells n’hi ha que s’inicien en l’espectacular exercici de l’escalada en glaç. També hi ha qui depura la seva tècnica i s’apunta a les noves concepcions de l’escalada mixta moderna. Aquí hi ha lloc per a tothom, però sense oblidar mai dos aspectes: som al Prepirineu, per tant caldrà encertar l’època més gèlida si volem trobar les cascades mínimament en condicions; i segon requisit: intentem no esfondrar les fràgils estructures de gel abans d’hora. Així els qui ens vindran darrere s’hi podran enfilar abans que un altre hivern, sense avisar, torni a marxar.
TEXT: Josep Mula
EXCURSIONISME
Penyagolosa. El gegant de pedra del País Valencià
A l’horitzó de la plana de Castelló es retalla nítidament una silueta rocosa i monolítica. És Penyagolosa, una muntanya de contrastos: el vessant sud, de caire mediterrani, té altes cingleres i profundes barrancades; la part interior és de relleu suau, clima fred i extensos pinars i pastures. La que segueix és una descripció d’un llarg itinerari en tres etapes que fa la volta i s’enfila sobre aquesta fantàstica miranda de 1.814 metres d’altitud.
TEXT: Ignasi Planas
HISTÒRIA I MUNTANYA
L’«alpinització» de la vall de Núria
La vall de Núria ofereix un dels paisatges pirinencs més humanitzats. Als pastors i romeus que visitaven el santuari s’hi afegirien a inicis del segle XX excursionistes, esquiadors i turistes que anirien gradualment convertint en un tòpic literari l’expressió dels goigs maragallians de finals del segle XIX que presentaven Núria com a “voltada de soledats”. Uns i altres generarien noves necessitats i demandes que provocarien, no pas sense conflictes, les transformacions paisatgístiques que han configurat la vall tal com és avui i que a continuació relatem.
TEXT: Joaquim M. Puigvert i Solà
TÈCNICA
Girar bé, traçar bé…
Quan arriben les neus hivernals i els afanys d’imprimir-hi el nostre traç, cal que ens preparem convenientment per obtenir-hi un rendiment òptim. Aquest article se centra en dos aspectes de la tècnica de l’esquí de muntanya: la volta maria i el traçat de l’itinerari. Mentre la volta maria és probablement un dels punts en què més s’incideix en els cursets d’iniciació, del traçar correctament se’n parla molt menys. Tanmateix, delata de seguida el nivell de l’esquiador i pot ser molt important en les curses i en l’increment de la sempre necessària seguretat. A partir d’aquest número, els articles de tècnica publicats a VÈRTEX estaran vinculats a una sessió tècnica promoguda i coordinada per l’ECAM, on l’autor de l’article ampliarà les explicacions i resoldrà dubtes a les persones interessades.
TEXT: Albert Castellet
REFUGIS
Cuberes. El refugi dels cèrvols
Al nord de la serra de Boumort es troba el refugi de Cuberes, que ocupa una antiga casa de pagès. Aquest acollidor refugi dóna entrada en un món on el cérvol és el rei, la natura omnipresent i la solitud garantida. Unes muntanyes, valls i fondos massa oblidats pels excursionistes. La visita a aquest indret és una bona excusa per a recórrer uns verals sorprenents.
TEXT: Enric Faura
ENTREVISTA
Oriol Alamany: “Les millors fotografies sempre neixen de la insatisfacció personal”
Fotografia i muntanya són dues aficions sovint compartides. Una bona mostra la tenim en els pioners de l’excursionisme, els quals no renunciaven a traginar les primitives i carregoses càmeres fotogràfiques atrets per la bellesa dels paisatges que trepitjaven.
TEXT: Agustí Estruga
