FEEC Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya

Revista Vèrtex 199

Ordesa i Mont Perdut: la gran travessa

Març-abril 2005

EXCURSIONISME

Ordesa i Mont Perdut. La gran travessa
Vall d’Ordesa, Mont Perdut o bretxa de Rolando són indrets mítics del Pirineu aragonès que es troben en un dels marcs més esplèndids de la serralada: el parc nacional d’Ordesa i Mont Perdut. Una de les opcions més completes per conèixer o redescobrir aquest entorn és realitzar una travessa circular amb inici i final a Bujaruelo. Seran quatre llargues jornades que permetran ascendir, ni més ni menys, a 15 cims de més de 3.000 metres.
TEXT: Miquel Àngel Ramos

ESQUÍ DE MUNTANYA

Silvretta. Una clàssica al cor dels Alps
A cavall entre el Tirol i el Vorarlberg austríacs i el cantó suís de parla romanx dels Grisons, trobem el massís de Silvretta, que ens ofereix un terreny perfecte per a l’esquí de muntanya i l’alpinisme hivernal. La travessa del massís ha esdevingut clàssica gràcies a les bones comunicacions i l’excepcional confort dels seus refugis. En set dies podrem gaudir de l’esquí de muntanya per sobre dels 2.000 m, a més de culminar la majoria de jornades amb espectaculars ascensions als cims més emblemàtics de la zona, com el Piz Buin, el Dreilanderspitze o el mateix Silvrettahorn.
TEXT: Manel Borrell

EXCURSIONISME

Cingles de Bertí. L’enllaç entre el Vallès i la Plana de Vic
Els cingles de Bertí formen un espai que convida a la descoberta de graus, cingleres, antics masos i viaranys, enmig d’un paisatge modelat en part per la natura i en part per l’home. El seu punt culminant és el Puigfred, que assoleix els 947 m d’altitud. Anualment l’entitat excursionista UEC Vall del Tenes organitza la seva “marxa-passeig” per aquests relleus abruptes on conflueixen les comarques del Vallès Oriental i Osona. El present article descriu alguns dels itineraris que els membres de l’entitat han dissenyat i senyalitzat a la zona, amb punt de partida i retorn a la població de Riells del Fai.
TEXT: Pere Grau i Carles Bachs

ESCALADA EN ROCA

Gorges de la Jonte. Escalades sense estrès
Lluny dels habituals camins que porten als Alps o a la Provença, i una mica oblidades al centre-sud de França, es troben les gorges de la Jonte. Aquestes són accessibles en poques hores des de Catalunya i presenten una extensa muralla sud que és perfecta per a l’escalada. El paisatge, frondós i abrupte, ens apareix dominat per fortaleses calcàries de formes a vegades sorprenents. Té com a contrapunt el netíssim riu de la Jonte (afluent del Tarn), amb alguns racons realment deliciosos, ideals per a gandulejar quan el sol crema massa. Aquest article ofereix un tast del bo i millor de les escalades de la zona.
TEXT: Pep Soldevila

TÈCNICA

Curses de muntanya. Entrenar-se i gaudir
Les curses de muntanys estan en alça. En aquest terreny, Catalunya ha estat la pionera dins l’Estat. Ja fa 15 anys que des de França es va començar a importar aquesta nova modalitat que integrava la carrera a peu dins els grans escenaris pirinencs. Malgrat el poc ressò que tenen aquestes competicions entre el gran públic, els èxits aconseguits per la Selecció catalana de curses de muntanya de la FEEC són incontestables i reconeguts mundialment. El veterà Quico Soler, posseïdor del mític rècord de la cursa de l’Aneto, ens introdueix en el concepte i l’entrenament adequats per a iniciar-nos en aquestes proves apassionants on conflueixen l’atletisme i el muntanyisme.
TEXT: Quico Soler i la col·laboració de Lluís Aloy

REFUGIS

Refugi de Chioula. Pirineu plàcid
Quan el Pirineu comença a ajeure’s en dirreció nord, unes muntanyes de segon ordre dibuixen uns racons d’enorme bellesa, en un entorn amable i acollidor. El renovat refugi de Chioula és una visita inexcusable per a gaudir de nous i desconeguts aspectes del Pirineu.
TEXT: Enric Faura

ESCALADA ESPORTIVA

Corones. Roca calenta al Ripollès
La comarca del Ripollès ha esdevingut en els darrers anys un marc incomparable per a la pràctica de l’escalada esportiva. A llocs ja prou coneguts i divulgats com les parets de Gombrèn-Montgrony o Ogassa, cal afegir-hi un bon grapat de petits sectors disseminats per tot el seu territori, encara força desconeguts i prou interessants. La cinglera de Corones és una de les últimes troballes. Es troba a redós del cim de Sant Amand i configura un raconet agradable, tranquil i amb un quarentena d’itineraris de qualitat.
TEXT: David Vilaseca

EXCURSIONISME

Pics d’Europa. Caminant entre boires i gegants
Els Pics d’Europa són un dels escenaris més singulars i feréstecs de la península Ibèrica. La proximitat al Cantàbric i la naturalesa calcària del seu roquissar formen un paradís de formes verticals que s’alcen enmig de boscos, prats i profunds congostos. Malgrat els forts desnivells que cal superar per accedir al cor del massís, els poblets que l’envolten i una bona xarxa de refugis faciliten la realització d’ascensions i travesses ben diverses.
TEXT: Sergi Lara

EXCURSIONISME

Donasà. El Quebec de l’Arièja
El Donasà, conegut pels seus prats i boscos amb el sobrenom del Quebec de l’Arièja, és el més petit i oriental dels nou territoris que formen aquest departament francès, a Occitània. És una petita comarca de paisatge atlàntic, però de cel lluminós mediterrani, amb una despoblació notable i un turisme incipient que cerca tranquil•litat i proximitat amb la natura. En l’aspecte excursionista no podia ser més idoni, amb fagedes, avetars, estanys i muntanyes atractives com el Ròc Blanc, el pic de Baixollada, el de la Camisèta o el de Tarbesó, entre d’altres.
TEXT: Manel Figuera

BICICLETA DE MUNTANYA

La gran travessa dels Alps occidentals. Del llac Léman a la Mediterrània
La Gran Travessa dels Alps (GTA), del llac Léman a la Mediterrània, és ben segur el recorregut més popular de l’arc alpí amb BTT, comparable a la travessa dels Pirineus i amb un caràcter muntanyenc únic. Una quarentena de colls (molts d’ells amb trams no ciclables) i una mitjana diària de 50 km i de 1.500 m de desnivell ens deixaran trinxats, però a la vegada satisfets de gaudir al màxim de les possibilitats de la bicicleta de muntanya.
TEXT: Manel García i Sergi de Campos

ENTREVISTA

Eloi Callado: “El compromís és amb les persones, no amb les pedres”
No sempre els qui més parlen són els qui més fan. En escalada, alguns dels millors escaladors són força desconeguts i discrets, i no surten gaire a les revistes. Segurament no propaguen les seves ascensions perquè prefereixen guardar-les a la seva intimitat. Però la veritat acaba sortint a la llum, i més en el cas de l’Eloi Callado, un escalador polifacètic que des de fa anys acumula un bagatge de brillants ascensions. L’Eloi és un alpinista atípic, la seva sentència és contundent: “el que m’interessa de debò és la dimensió espiritual de l’alpinisme”. Però alhora sabem de les tremendes escalades que està fent, que el situen dins l’elit de l’alpinisme català i estatal. Aquesta entrevista és un intent d’aproximació a aquest inquiet personatge, a les seves reflexions, contradiccions i passions.
TEXT: Xavier Maduell