FEEC Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya

Revista Vèrtex 214

Especial Alta Ribagorça

Setembre-octubre 2007

EXCURSIONISME

Ascensions ribagorçanes
Les profundes valls que solquen la Ribagorça s’eleven fins a vertiginosos cimals que arriben als 3.000 m i ens ofereixen àmplies panoràmiques. En aquest article us proposem diversos itineraris que s’enlairen vall amunt seguint torrents i rierols, a través d’estanys i tarteres fins a collades i cims. Des d’aquestes magnífiques talaies podrem reconèixer els poblets i estanys que esquitxen les valls i els altres cims que les senyoregen.
TEXTOS: Javier Piqué, Manel Figuera, Xavier Maduell, Albert Bargués i Josep M. Rispa

ESCALADA EN ROCA

Escaladors i fissures. Una relació d’amor i odi
Fissures, esquerdes, clivelles, escletxes… Sinònims diversos per designar un únic concepte: el camí a seguir, la verticalitat total, la victòria de la persona en la lliuta contra la paret. El repte és atraient, però fa mal. En primer lloc, a les mans de l’escalador, que s’han d’encastar amb
insistència i destresa dins les debilitats de la roca clivellada. En segon lloc, a la butxaca del consumidor, pel preu elevat del material d’assegurança. Per últim, la tècnica d’escalada sobre escletxes es fa difícil d’adquirir per la poca abundància de vies bones de fissura que hi ha a casa nostra. Qui, malgrat tot, aconsegueix dominar-ne la tècnica, pot quedar-hi atrapat per sempre. Ens ho explica una de les persones que millor coneix el món de l’escalada a Catalunya i, particularment, a la Ribagorça.
TEXT: Luis Alfonso

ESQUÍ DE MUNTANYA

Esquiades a l’Alta Ribagorça
En aquest article fem un recull d’ascensions amb esquís a la Ribagorça des de tres punts de fàcil accés: Llauset, boca sud del túnel de Vielha i Cavallers. Uns són itineraris clàssics i d’envergadura que aconsellen pernoctar a la muntanya; d’altres, fàcils matinals d’esquí que ens descobriran nous horitzons.
TEXT: Oriol Guasch, Francisco Román, Manel Borrell

ESCALADA EN ROCA

Cavalcades aèries
Vorejar ressalts, rapelar agulles, descendir bretxes, superar diedres… Un entreteniment per a uns o el límit amb l’escalada per a altres, els itineraris que recorren altives i esmolades crestes ens envolten d’un ambient de llibertat i amplitud d’horitzons. Ressenyem a continuació quatre recorreguts per crestes de la Ribagorça que ens acosten a alguns cims de tres mil metres d’aquest sector del Pirineu.
TEXT: Òscar Alemán i Manel Borrell

ESCALADA EN ROCA

Dellui i la Montanyeta. Antídots contra la massificació
Aigüestortes és un topònim que sona molt en l’excursionisme català, però els escaladors s’hi han abocat ben poc. La manca de vies equipades i d’aproximacions curtes sempre ha seleccionat el personal. A més, les tàpies de la ribera de Sant Nicolau no tenen dimensions precisament “mont-rebeianes”. Tot i això, les zones de Dellui i de la Montanyeta presenten amb orgull una quantitat considerable de parets i agulles caracteritzades per un granit adherent i compacte. Preparem-nos a caminar lluny de la corrua turística a l’encontre dels nostres amagatalls alpinístics. Donem exemple i respectem aquests escenaris de somni. Escalem amb plena llibertat i en total soledat.
TEXT: Oriol Baró

EXCURSIONISME

Senders de descoberta. Vells camins, nous anhels
Nombrosos camins de bast, de transhumància o de trànsit entre pobles i valls han oblidat els seus usos tradicionals, però reneixen com a senders i rutes d’interpretació del patrimoni, la fauna o el paisatge. Us proposem tres itineraris dels molts que s’estan recuperant a les valls ribagorçanes i que representen una nova manera d’acostar-se a uns temps i un territori que cerca mantenir la vida de les valls.
TEXT: Javier Piqué, Eduard Tudel i Lluís Florit

DESCENS DE BARRANCS

Barrancs ribagorçans, descensos brillants
Des dels torrents alimentats pel desgel de l’alta muntanya fins als engorjats pregons del Prepirineu, la Ribagorça presenta una conjunció ideal d’aigua i paisatge. Des d’agradables passejades aquàtiques fins a vertiginosos ràpels; des de les valls de Barravés i de Viu fins a la vall d’Isàvena… Una zona fascinant i un esport fascinant, el descens de barrancs, fan fluir aquest article.
TEXT: Àlex Batllori

ESCALADA EN GEL

Cavallers hivernal. La dansa del gel
Cavallers, a la vall de Boí, és una zona emblemàtica d’escalada. A l’estiu ofereix una gran varietat de granit i vies d’esportiva per atipar-se; a l’hivern, més de 160 cascades converteixen l’indret en un paradís de l’escalada en gel. Un edèn sempre condicionat, però, a la incerta solidesa del gel pirinenc. Fa tres hiverns, en concret el febrer de 2005, es van donar unes condicions excepcionals que van possibilitar l’obertura de nous itineraris de gel i de dry tooling.
TEXT: Sebas Liendo

REFUGIS

Joan Ventosa i Calvell. L’home, el refugi, el paisatge
Joan Ventosa i Calvell va ser un destacat polític i financer català. Era amant de la muntanya i de la pesca, per això va adquirir terrenys a l’alta vall de Boí. L’extensa finca incloïa una cabana construïda sobre l’estany Negre. L’any 1954, coincidint amb el seu 50è aniversari com a soci del Centre Excursionista de Catalunya, Ventosa i Calvell va cedir gratuïtament la cabana a aquesta entitat centenària. Naixia així la història d’un refugi que facilitaria les excursions als estanys idíl·lics de la vall i les ascensions als grans cims de la zona, així com magnífiques travesses cap a la Val d’Aran.
TEXT: Xavier Maduell

ENTREVISTA

Sidarta Gallego: “Obrir una via és la màxima expressió de l’aventura en l’escalada”
Nascut a Lleida, en Sidarta Gallego es va criar des dels quatre anys a Espluga de Serra, un poblet del Pallars Jussà molt proper a la Ribagorça. L’adolescència el va trobar immers entre muntanyes i imbuït de l’instint d’enfilar-se a les roques que el rodejaven per totes bandes. Va començar a escalar de forma totalment autodidacta a la serra de Sant Gervàs i els resultats no s’han fet esperar: a l’edat de 24 anys ja compta amb obertures a Mont-rebei, Terradets, Prepirineu aragonès, noves cascades de glaç a l’Alta Ribagorça, grans ascensions clàssiques als Alps… I el que queda per venir.
TEXT: Daní Martín