FEEC Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya

Revista Vèrtex - 213

Dossier Alps

Juliol-agost 2007

ESCALADA EN ROCA

Chamonix. Denominació d’origen
De gairebé tothom és conegut el poble de Chamonix com a punt de partida de l’ascensió al Mont Blanc pel seu vessant francès. Els desnivells brutals que separen la civilització i el sostre dels Alps també van ser origen, fa més de 200 anys, del terme alpinisme i de la seva pràctica emergent. Lluny, però, de les ascensions glacials i de les travesses més clàssiques, Chamonix també destaca per ser precursor d’un altre tipus d’escalada: es tracta de vies equipades d’escalada en roca, la majoria de les quals porten el segell de qualitat del gran Michel Piola. Cintes exprés, un parell de cordes i poca cosa més… Això també són els Alps.
TEXT: Luis Alfonso

EXCURSIONISME

Alta via 2. Una travessa pel laberint de les Dolomites
En parlar de Dolomites pensem en escalades a les seves mítiques parets i agulles. Però aquesta regió dels Alps és també el paradís de les vies ferrades o el senderisme. En aquest article us detallem un tram de l’Alta Via 2, una de les rutes que travessen les Dolomites a peu. La proposta,
però, va més enllà del caminar tranquil i contemplatiu, i ens ofereix l’alternativa de recórrer vies ferrades i ascendir algun dels cims de la zona.
TEXT: Pito Costa

ESCALADA EN ROCA

Vall de Sappada. Escalades al sol
El que nosaltres entenem com a Dolomites és en realitat un conjunt força divers i complex de massissos. Entre ells flueixen profunds cursos fluvials que amaren de frescor els peus dels gegants rocosos de la zona. Un d’aquests rius -Piave- neix en una d’aquestes valls -Sappada- on regna el sol, la roca i la verdor. Es tracta d’un sector amb moltes possibilitats per caminar i escalar en un entorn tranquil i amb tot l’encant característic dels Alps orientals.
TEXT: Joan Casòliva

ALPINISME

Grossglockner. El sostre d’Àustria a l’abast
El Grossglockner (3.798 m), a banda de ser el cim més elevat d’Àustria, és una de les muntanyes més majestuoses dels Alps. La seva silueta, perfilada per glaceres i arestes, domina el seu entorn i el converteix en un clar objectiu alpinístic. De la trentena de vies d’ascensió que ens ofereix, en ressenyem dues: la ruta normal del vessant est i la via Stüdlgrat, que recorre la seva cresta sud-oest.
TEXT: Sergi Lara

BICICLETA DE MUNTANYA

Volta al pic d’Orhi. En BTT per Euskal Herria
El Pirineu d’Euskal Herria, un destí sovint secundari per la seva llunyania, ens reserva paisatges que en tot moment ens embolcallaran amb verdes pastures, arbres centenaris i boscos exuberants. Us proposem la gran volta amb BTT al pic d’Orhi (Ori), amb llocs com la serra d’Abodi, el bosc d’Irati o les gorges d’Holzarté o Kakouéta, que mereixen per si sols la pedalada.
TEXT: Ignasi Duran, Carlos González, Enric Grosche i Oriol Guasch

EXCURSIONISME

Banhères de Luishon. Itineraris amb sabor d’abans
Al llarg del segle XIX, molts dels turistes que arribaven a Banhères de Luishon atrets per la fama de les seves aigües es van aventurar vall amunt. Alguns ho van voler plasmar sobre el paper i van escriure destacades pàgines del pirineisme, com la de la primera ascensió a l’Aneto. A continuació us proposem alguns itineraris d’estiu que s’enlairen pels mateixos escenaris que van recórrer aquells pioners: les valls de la Pique i de Lis, al sud de la vila de Luishon.
TEXT: Eloi Figueras i Ignasi Planas

BICICLETA DE MUNTANYA

Pedals al cel. Semo, el coll cicable més alt del món
On és el coll ciclable més alt del món? Quina és la màxima altitud que es pot assolir pedalant sobre una bicicleta? El llibre Guinness i el govern indi, entre molts d’altres, parlen del Khardung -al Tibet indi- com el pas transitable més alt del planeta; però hi ha qui ho dubta. Entre ells, tres ciclistes i muntanyencs catalans, que ho han investigat amb rigorositat, ho han patit a les seves cames i n’han tret una conclusió: el coll ciclable més elevat de la Terra es diu Semo, mesura 5.565 metres i es troba al Tibet xinès. Sempre i quan ningú no pedali fins més amunt…
TEXT: Manel García i Jordi Pons

TÈCNICA

Descens de barrancs. Maniobres sota control
L’estiu convida a refrescar-se, i els amants de la muntanya volen fer-ho amb aigua dolça i ben freda. Emparats per l’ombra dels nombrosos engorjats que presenta la nostra accidentada geografia, els practicants del descens de barrancs no poden oblidar que tot el que té de fascinant aquesta disciplina, ho té també de tècnic i delicat. Més que mai, convé refrescar la memòria amb les maniobres i els protocols necessaris per gaudir dels descensos més fiables i segurs.
TEXT: Laura Samsó i Joan Lluís Haro

REFUGIS

Ensija. Un refugi d’altitud al Prepirineu
Al cor de la berguedana serra d’Ensija, envoltat de prats que s’eleven per sobre dels dos mil metres, s’ubica un refugi que ara viu una segona joventut. Nous guardes, nous projectes, però la motivació de sempre: acollir els amants de la natura i ajudar a redescobrir unes muntanyes que, situades a mig camí entre els rasos de Peguera i el Pedraforca, tenen un gran interès i mereixen ser correspostes pels excursionistes.
TEXT: Enric Faura

ENTREVISTA

Ramon Ribera-Mariné: “L’excursionisme i l’escalada ens han d’ensenyar a conviure en aquest món”
TEXT: Josep Fatjó