Llicenciat en Ciències Físiques i home del temps de la televisió ja fa anys, l’actual director del Servei Meteorològic de Catalunya destaca la importància del coneixement climàtic del país per a una bona prevenció i planificació del territori. Eliseu Vilaclara també ens recorda que els meteoròlegs no ho poden saber tot, però que hem d’aprofitar la gran informació meteorològica que tenim a l’abast per dotar les nostres sortides de més èxit i seguretat.
Abril plujós i maig ventós fan l’any ric i profitós. El refranyer popular català és ric en expressions relacionades amb la meteorologia. Això evidencia que aquesta ciència -molt popular- sempre ha estat present a la societat del nostre país; i sobretot en l’àmbit rural, perquè Senyals al cel, treballs a la terra. Conversa d’ascensor, tertúlia de cafè o col·loqui recurrent, Mai plou al gust de tothom. Però Qui no té seny, no té fred. La salut dels meteoròlegs penja d’un fil anomenat credibilitat, perquè ja se sap que Fred d’hivern i calor d’estiu salut reviu; una salut que, en aquest cas, depèn del grau de concreció en la previsió. Els encerts es pressuposen. Els errors, per mínims que siguin, són una llosa de mala lluna, perquè Home que té llunes fa de mal tractar.
Eliseu Vilaclara i Ribas (Barcelona, 1960) és una de les persones que més en sap de la física de l’atmosfera, és a dir, de la meteorologia, al nostre país. Director del Servei Meteorològic de Catalunya des de fa quasi dos anys, es va llicenciar en Ciències Físiques per la Universitat de Barcelona l’any 1983. El vam entrevistar durant el confinament de la primavera passada per la pandèmia del coronavirus, però ja se sap que A mal temps, bona cara.
Quin paper concret tens com a director del Servei Meteorològic de Catalunya?
La meva funció principal és coordinar tota la gent que hi treballa i gestionar les àrees tècniques que el formen. Molts papers, moltes signatures… (reconeix, somrient), però sobretot em toca vetllar per al bon funcionament de l’organisme. Tinc un paper molt més de gestió que abans. Sempre havia estat al Servei, però en qüestions tècniques, i ara mateix el meu rol és bastant diferent. Dirigeixo el Servei, però, per a mi, la paraula dirigir no significa dir a la gent què ha de fer, sinó encaminar i afavorir que treballin en una direcció concreta per assolir els objectius que ens anem marcant.
Com ha canviat la significació del Servei Meteorològic de Catalunya amb el pas dels anys?
(Reflexiona un instant abans de respondre) Ha tingut un canvi brusc, molt vinculat a l’evolució de les tècniques. La primera etapa va acabar l’any 1939, quan va ser desmantellat en acabar la Guerra Civil. Van transcórrer 57 anys fins que vam tornar, al 1996, amb unes eines molt millors. Però amb algunes coses estem pitjor. A la primera etapa, pertanyíem a l’Organització Meteorològica Internacional, ja que la política no estava tan present com ara en el dia a dia dels diferents organismes. Ara, en ple segle XXI, no podem formar-ne part ni tampoc podem estar adscrits a la majoria d’organismes europeus, cosa que suposa un hàndicap important. Per contra, tenim més capacitat instrumental, tecnològica, satèl·lits meteorològics, modelització numèrica, etc.
Quina importància té el Servei dins la societat catalana?
La meteorologia és una qüestió bàsica en qualsevol societat, en qualsevol país. Moltes vegades ens quedem només amb la informació del temps, amb la previsió per saber com ens hem de vestir…, però és molt més que això. La meteorologia té una sèrie de vessants fonamentals per a una societat. Sense anar més lluny, fa uns anys, un estudi de l’Organització Meteorològica Mundial va calcular que els diners invertits en aquesta qüestió produïen un estalvi sobre la societat deu vegades superior. Un exemple clar en són els avisos meteorològics. Davant de situacions de temporal, els avisos que podem emetre a dia d’avui són incomparablement millors que els de fa uns anys i podem fer una prevenció molt millor. El guany en vides humanes i en infraestructures és molt més gran. Ara bé, no es podrà saber mai què hauria passat si no s’hagués avisat davant d’un temporal. També és molt important el coneixement climàtic del país. Tenir una xarxa de 190 estacions automàtiques i de col·laboradors per tot el territori ens permet tenir una molt bona caracterització del clima a Catalunya i de l’estat mitjà del temps. Això té unes aplicacions enormes sobre la planificació del territori.
Si enguany és la FEEC, l’any vinent serà el Servei Meteorològic de Catalunya el que complirà el seu centenari. Teniu pensat quelcom especial per celebrar aquesta efemèride?
L’estem preparant, però, ateses les circumstàncies actuals per la pandèmia del coronavirus, no ha començat tal i com preteníem. El 21 de març passat havíem de fer un acte al Palau de Pedralbes amb la presència del president de la Generalitat per iniciar l’any del centenari, aprofitant la celebració del Dia Meteorològic Mundial. Però no va poder ser. I el 31 de març el Servei va complir 99 anys i tampoc ho vam poder commemorar. A més, desitjàvem relacionar-ho tot amb els 150 anys del naixement d’Eduard Fontserè, el primer director del Servei. El setembre també farà mig segle de la seva mort. Per tant, hi ha una sèrie d’efemèrides que conflueixen fins a desembarcar en els 100 anys de vida del SMC. Voldríem haver començat ja, però seguirem preparant-ho tot encara amb més ganes.
L’afició al muntanyisme ha crescut molt. També ho ha fet la consciència de consultar la previsió del temps abans de sortir a la muntanya?
Sí, és una evolució, cap a bé. De totes maneres, l’augment de persones a la muntanya pot comportar més accidents. La informació meteorològica que tenim avui en dia és de molta més qualitat i s’ha d’aprofitar per planificar millor la sortida i dotar-la de més seguretat. Per això és molt important el web meteomuntanya.cat, que elaborem conjuntament amb la FEEC. Avui s’imposen molt les prediccions automàtiques que a través del mòbil ens acaben donant un símbol concret i una temperatura. És una informació útil, però meteomuntanya.cat va, fins i tot, més enllà. Hi ha persones darrere que fan explicacions, consells o prediccions específiques d’esdeveniments esportius a la muntanya. Té un valor afegit molt clar, ja que hi ha recomanacions concretes sense fer servir una universalització. Per exemple, a l’hivern també avisa del perill d’allaus que difon l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i informa de molts cims o d’estacions d’esquí. L’any passat meteomuntanya.cat va tenir 160.000 visites, sense una gran diferència entre hivern i estiu.
Fa dos anys, el meteoròleg Jordi Cruz va publicar el llibre 3 nits de torb i 1 Cap d’Any sobre la tragèdia del Balandrau, on l’any 2000 van morir nou persones. Hi ha alguna zona del Pirineu català en què els canvis meteorològics siguin més bruscs i perillosos?
El Pirineu occidental és més alt i abrupte, però l’oriental és més complex pel que fa a les prediccions meteorològiques. Com que es troba més a prop del golf de Lleó, hi bufa més la tramuntana i poden haver-hi entrades de vent del nord molt més sobtades. Això fa que els canvis de temps hi siguin més bruscs. Tampoc hi ajuda el fet que el Pirineu oriental sigui més accessible, ja que la gent li té menys respecte i hi va menys preparada. Un altre exemple, a banda del Balandrau, podria ser el Costabona, que és fàcil de pujar-hi i no ens fa gaire respecte. No obstant això, és un dels indrets més perillosos. El temps pot canviar-hi amb molta facilitat, amb entrada de boira i de vent fort que augmenta molt la sensació de fred i que pot provocar el torb.
Vas ser meteoròleg de TV3 i de TVE a Catalunya durant els anys 80 i principis dels 90. Trobes a faltar la pressió diària d’enfrontar-te a la previsió del temps que esperen milers d’espectadors a l’altre costat de la petita pantalla?
(Dibuixa una rialla en el seu rostre) La veritat és que no ho trobo a faltar. Els mitjans de comunicació tenen quelcom que enganxa. Sempre m’ha agradat més la ràdio que la tele i això que n’he fet poca, de ràdio. Però no ho enyoro perquè es tracta d’una feina estressant i arriba a ser molt repetitiva. Cada dia estàs fent pràcticament el mateix. Ara tinc una feina menys tècnica i trobo a faltar aquesta part, però és apassionant en el sentit que no hi ha cap dia que sigui igual a l’anterior. El que més m’omple és que puc fer coses per millorar el funcionament del Servei en tots els sentits.
Recordes alguna anècdota de la teva etapa d’home del temps en el món televisiu?
Recordo un dia en què emetíem la final del torneig de tenis de Roland Garros i calia connectar amb l’inici del partit. Només tenia uns vint segons per fer la informació del temps i era impossible, però vaig pensar que tiraria milles i ja aguantarien. Al cap de vint segons, la càmera va començar a enretirar-se. Jo l’anava seguint perquè veia el llum vermell i sempre m’havien dit que, mentre veiés el llum vermell, no parés de parlar mai. Al final se’m va posar el regidor davant i, sorneguer, em va dir: “Ja pots parar, ja fa estona que som fora”. Quan va començar el partit de tenis, efectivament, ens van tallar la previsió a l’instant.
Arriba a descansar mai un meteoròleg?
Ara no m’ho pregunten tant com quan sortia a la tele (admet amb un somriure). És cert que no arribes a descansar mai del tot perquè sempre estàs una mica pendent del temps. El meu somni és veure una nevada important sense pensar si s’ha pronosticat bé o no. No ho puc fer mai. Tinc ganes d’estar jubilat i veure com neva, amb tota la calma del món, des de la finestra de casa meva (i torna a riallejar).
Què és el més difícil d’aquesta professió?
Potser el més difícil és saber comunicar a la gent el que necessiten i explicar-ho com toca. Tothom parla del temps, tothom s’hi atreveix. Ja ens agrada que sigui així, mentre no se’n parli amb una frivolitat excessiva. La indústria està pendent del temps, la pagesia també, les elèctriques necessiten saber quina temperatura hi haurà per conèixer la demanda elèctrica… Avui en dia, hi ha infinitat de creuaments entre la meteorologia i l’activitat humana.
Ha evolucionat positivament la credibilitat dels homes i les dones del temps amb el pas dels anys?
Jo crec que sí. Tanmateix, com més bé ho fas, més exigent es torna la gent. Com més millora la previsió meteorològica, més es destaquen els petits errors o desviacions que pot haver-hi. La gent ja no en té prou de saber si demà plourà o farà sol, sinó que per exemple volen saber: “Plourà a Barcelona a les quatre de la tarda?”. La gent demana o exigeix coses que encara no som capaços de respondre. Meteoròlegs reconeguts diuen que la probabilitat d’encertar exactament la situació meteorològica en un punt concret és 0. Tu pots tenir una resolució geogràfica cada cop més alta d’una predicció, però saber en un punt concret de l’espai quines condicions determinades hi haurà en un moment específic és impossible. Com més augmentes la resolució, més difícil és. Podem dir que a Vic plourà a la tarda, però no que a les 17.15 h en punt hi haurà una temperatura de 10,4 graus i s’hauran registrat 6,2 litres per metre quadrat, a tall d’exemple. L’atmosfera és un fluid i, com a tal, té un component turbulent i fins a cert punt caòtic.
La pandèmia del coronavirus pot afectar negativament la qualitat de les previsions meteorològiques, segons el Centre Europeu de Predicció. Com s’explica això?
La caiguda de les observacions dels avions pot afectar una mica les previsions, ja que els models sinòptics de previsió (els models grans) necessiten saber amb la màxima fidelitat possible l’estat present de l’atmosfera. Les dades dels avions són complementàries, ja que les principals venen dels radiosondatges. Jo diria que es pot notar una mica, però que no influirà de forma important en els models de previsió.
Com heu viscut aquesta situació de confinament des del Servei, ja que potser la gent no ha estat tan pendent del temps…
Necessitem desconnectar una mica d’aquesta situació. Treure el cap per la finestra i veure quin temps fa també és bonic. Però hi ha una part de la població que, fins i tot, requereix la informació meteorològica més que abans. Em refereixo als ramaders, als pagesos, als pescadors, als serveis d’emergència… D’ells depenem en gran mesura en aquests dies complexos i la seva mobilitat depèn, en bona part, de quin temps fa. La informació meteorològica continua sent molt útil i, amb molt d’esforç, hem intentat mantenir la nostra activitat.
Entre 1992 i 1996 vas treballar com a tècnic del Departament de Medi Ambient en temes de contaminació atmosfèrica, pluja àcida i ozó troposfèric. Des de quan van veure els professionals els efectes del canvi climàtic?
Recordo quan encara era a la universitat, acabant la carrera de Física, cap a l’any 1982 o 83… El catedràtic de meteorologia, el doctor Manuel Puigcerver, ja ens parlava aleshores de l’augment del diòxid de carboni i ens ensenyava gràfiques de l’observatori Mauna Kea, a Hawaii. Ja hi havia indicis que tot plegat afavoriria un increment de la temperatura. Ha passat molt temps fins que la gent s’ha adonat que aquelles prediccions eren certes, però és que les coses, a l’atmosfera, són molt lentes. Tenen molta inèrcia, però els costa començar i els efectes no es noten immediatament. Potser la crisi del coronavirus farà adonar-nos de les possibilitats reals que tenim de reduir les emissions, de forma sostenible, tal i com ha passat durant el confinament.
L’hivern passat, el temporal Glòria va causar estralls al seu pas per Catalunya. Ens haurem d’acostumar a fenòmens meteorològics d’aquest tipus en el futur?
Probablement sí. Les projeccions del canvi climàtic són evidents quant a temperatura, no en fenòmens com aquest. Però el canvi climàtic afectarà de forma directa sobre la pluja; no tant sobre la quantitat final, sinó més aviat sobre la manera de ploure, la distribució de la pluja. Totes les prediccions apunten que tindrem menys episodis de pluja i més de sequera. Però els episodis de pluja podran ser, amb més probabilitat, extrems i molt intensos.