Un estudi de científics anglesos i catalans determina el risc d’extinció de les papallones

La revista científica Ecography acaba de publicar un article del qual són coautors Constantí Stefanescu i Ferran Páramo, investigadors del Museu de Ciències Naturals de Granollers i, el primer, també investigador associat del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Els resultats indiquen que la mida de les  poblacions de papallones fluctua de manera diferent en funció de la latitud en la que viuen.

El treball és fruit d’una col·laboració entre científics anglesos i catalans, a partir de l’exploració de les dades dels projectes de seguiment de papallones britànic (ukBMS) i català (cBMS). El treball es basa en l’anàlisi de les dades recollides durant 20 anys en el marc dels dos projectes del sobre una trentena d’espècies de papallones presents tant a Catalunya com a les illes Britàniques. A l’estudi també han participat investigadors del NERC Centre for Ecology & Hydrology i del Butterfly Conservation.

Així, en les latituds altes, com la de les illes Britàniques, les poblacions de papallones pateixen alts i baixos més dràstics que en les latituds més baixes, com les de Catalunya. “Els ecòlegs sabem que quan la mida d’una població és molt inestable hi ha més risc que s’extingeixi, per tant els resultats d’aquest estudi també ens indiquen que a les latituds altes hi ha més probabilitat que algunes espècies s’extingeixin”, confirma en Constanti Stefanescu.

La supervivència de les papallones a les muntanyes

Les fluctuacions intenses es relacionen amb el clima de les latituds altes, molt fred i poc favorable per aquests insectes que necessiten el sol per termoregular-se.  “Aquesta idea es confirma per una altra anàlisi amb dades del ukBMS en la que es demostra que a les illes britàniques, durant els darrers trenta anys, s’han reduït les fluctuacions en la mida de les poblacions de papallones per l’augment de temperatures que comporta el canvi climàtic”, assegura Constantí Stefanescu.

L’estudi demostra que l’estructura del paisatge també ajuda a explicar aquestes fluctuacions. S’ha observat que quan és molt divers, tant pel que fa al tipus d’ambients com a la complexitat del terreny, les poblacions fluctuen menys. Aquest resultat té implicacions importants en la biologia de la conservació, ja que indica la necessitat de protegir els paisatges en mosaic i evitar que s’uniformitzin (cosa que passa, per exemple, com a resultat de l’expansió de l’agricultura intensiva o de les masses forestals).

Alhora, ens mostra la importància de conservar els paisatges complexos en àrees de muntanya on, gràcies a l’existència de microclimes variats, les papallones poden trobar diversos refugis quan les condicions climàtiques són extremes. Aquest fet és especialment important a l’àrea mediterrània, on les prediccions del canvi climàtic apunten a una incidència cada cop més gran de les sequeres, amb els conseqüents efectes molt negatius sobre les plantes i animals que hi viuen.

Vídeo de la notícia del CREAF

Foto destacada: Papallones Muntanya de Montserrat