Kilian Jornet està “a només una muntanya” de tancar el seu projecte personal Summits of my life. A l’Himàlaia l’espera el cim més alt del planeta, l’Everest (8.848 metres). Jornet ja ha arribat al Nepal, acompanyat de l’alpinista Jordi Tosas i dels càmeres i guies de muntanya Sébastien Montaz-Rosset i Vivian Bruchez, i està realitzant els últims preparatius abans de partir cap al punt de sortida.
El català del Club Poliesportiu de Puigcerdà va iniciar l’ambiciós projecte Summits of my life l’any 2012. Entre aquest any i el 2015 Jornet ha ascendit el Mont Blanc, Elbrus, Cerví, Aconcagua, Kilimanjaro i McKinley, batent a tots els cims, excepte a l’Elbrus, el rècord de velocitat d’ascens i descens.
Everest sense oxigen, cordes fixes, ni camps d’alçada, i en el mínim temps possible
El fotògraf Ian Corless, amic personal de Kilian Jornet, recorda al seu blog el dia en que el català va explicar a un grup d’amics el projecte que el portaria a escalar alguns dels cims més alts del món, acabant a l’Everest. Entre aquests amics es trobava el corredor Anton Kupricka, que li va preguntar a Jornet si faria servir oxigen al cim de l’Himàlaia. Kilian Jornet va respondre: “Evidentment no… Això seria com dopar-se”.
El català vol establir la millor marca d’ascens i descens de l’Everest partint des del monestir budista de Rongbuk, últim indret habitat de la vall, a 5.100 metres d’alçada, i vol fer-ho sense oxigen, cordes fixes i camps d’alçada.
Un dels factors determinants per aconseguir-ho serà el material utilitzat. La motxilla del català per l’atac final no pesarà més de sis quilos, i tota la roba i calçat són prototipus fabricats especialment per l’ocasió. El mateix Jornet ha publicat al seu perfil de Facebook vàries fotografies amb el calçat que farà servir, format per tres parts, amb els grampons integrats al conjunt.
Abans de viatjar al Nepal Kilian Jornet ha entrenat durant varis mesos als Alps, quasi sempre per sobre dels 4.000 metres. Ara espera fer el mateix a l’Himàlaia, però a 6.000 metres. Jornet ha comentat a l’espai web de Suunto: “Mai he estat per sobre dels 7.700 metres. Em vaig sentir bé, però hi ha una gran diferència després dels 8.200 i 8.500 metres. És important estar ben aclimatat al voltant dels 6.000 metres, o sigui que passaré vàries nits a aquesta alçada. També passaré dels 8.000 metres abans de l’intent definitiu”.
L’objectiu és realitzar l’ascens i descens en el mínim temps possible. Kilian Jornet prendrà com a referència dues ascensions prèvies. La primera, la de l’italià Hans Kammerlander, de l’any 1996. Kammerlander va escalar la via North Col des del camp base fins al cim de l’Everest en 16 hores i 45 minuts. La segona, l’ascens i descens l’any 1986 pel corredor Hornbein, d’Erhard Loretan i Jean Troillet, en estil alpí, sense oxigen, cordes fixes, ni camps d’alçada, en 43 hores. De fet, el corredor Hornbein és una de les vies d’ascens que contempla el català per intentar establir una nova marca de velocitat.
Kilian Jornet, en declaracions també al web de Suunto, explica: “L’Everest és una gran muntanya i és un objectiu a llarg termini. Ho intentarem aquest any, però segurament haurem de tornar el proper. Si les condicions són bones i em trobo bé realitzaré l’atac, però és important tenir paciència i esperar el millor moment”.
Fotografia / Kilian Jornet
