La sala d’actes del Consell Català de l’Esport va acollir l’acte de celebració dels 50 anys de l’ascens del primer 8.000 català. El 29 d’abril de 1974 una expedició catalana aconseguia fer el cim de l’Annapurna Est (8.026m) i eren els primer alpinistes catalans que posaven la senyera en un cim de més de 8.000 metres.
Aquesta cordada ha rebut un homenatge on han participat el govern de Nepal, la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya i la Secretaria General de l’Esport i l’Activitat Física de la Generalitat de Catalunya.
L’acte, amb un marcart regust nepalès, ha comptat amb la participació de diferents grups musicals i de ballerins nepalesos establerts a Catalunya i ha volgut fer un homenatge emotiu a aquella expedició que 50 anys més tard es va trobar a la seu del Consell Català de l’Esport.
El subdirector General d’Activitats Esportives de la Generalitat, Oriol Marcè, ha estat l’encarregat de donar la benvinguda als més de 250 assistents a l’acte i de fer el primer reconeixement públic als expedicionaris.
El president de la FEEC, Jordi Merino, que ha estat acompanyat també pels vicepresidents, Miquel Fernàndez i Joan Huertos, ha centrat el seu discurs en la història que van obrir la cordada encapçalada per Pons, Anglada i Civis i ha fet pujar a l’escenari a Ferran Latorre, director tècnic de la FEEC, qui un 29 d’abril de l’any 1999 també va fer cim a l’Annapurna.
Latorre ha parlat de la cordada del 1974 com els autèntics referents de l’alpinisme i l’himalaisme a Catalunya. Tres expresidents de la FEEC, Anton Fontdevila, Francesc Sanahuja i Bernat Clarella, ha acompanyat també als expedicionaris catalans en aquesta celebració.
Lluís Belvis, cònsol del Nepal, va fer arribar la felicitació des del govern nepalès a l’expedició i va parlar de les vies de diàleg obertes gràcies a les expedicions entre els dos països.
Una emotiva lectura de “Conta’m, musa de l’Annapurna” per part de Sergi Valdivieso i Sarah Anglada Vergés, amb les imatges de Jaume Altadill, va ser un dels moments previs a la pujada a l’escenari dels protagonistes.
Jordi Pons va exercir de portaveu de l’expedició i va iniciar els parlaments amb un agraïment a Josep Manuel Anglada que va arrancar els aplaudiments per part de tots els assistents.
Pons va fer un recorregut per els dies previs i com es va executar aquella aventura i va remarcar el moment en què una senyera a finals de la dictadura va pujar per primer cop a un cim de més de 8.000 metres.
L’acte va finalitzar amb la projecció de l’audiovisual de Jaume Altadill “Expedició Catalana Annapurna 1974”.
50 anys de vuitmils catalans
El 1974, els expedicionaris catalans Josep Manuel Anglada, Emili Civís, Jordi Pons, Marià Anglada, Enric Benavente, Manel Martín, Xavi Pérez, Antoni Villena i Eduard Blanchard van coronar el cim de l’Annapurna Est (8.026 m), a l’Himàlaia del Nepal, i es van convertir en els primers alpinistes en aconseguir-ho després de 3 mesos d’aventura.
La ruta oberta a l’Annapurna Est coincidia fins el Camp 2 amb la seguida per l’expedició francesa que el 3 de juny de 1950 assolia l’Annapurna I (8.091 m) amb els alpinistes Maurice Herzog i Louis Lachenal, i que suposà el primer 8.000 de la història de l’alpinisme. A partir del Camp 2 el grup català va obrir la ruta per l’esperó nord que va directe a l’Annapurna Est. L’atac final s’inicià des del Camp 5 i després de gairebé catorze hores el vespre del 29 d’abril arribaven al cim.
Cal recordar que el pròxim 7 de maig al Caixaforum i amb entrades exhaurides, es farà un reconeixement especial també a Jordi Pons dins d’aquest any de celebració del primer mig segle de vuitmils catalans.
