Els 10 joves alpinistes del Centre de Tecnificació d’Alpinisme de Catalunya (CTAC) s’han concentrat 9 dies, des del 19 al 27 de febrer, a Rjukan, Noruega. Allà han pogut posar en pràctica els seus coneixements d’escalada en gel acompanyats dels tècnics Roger Cararach i Marc Toralles.
Hi han acudit Laura Albert Iglesias (Unió Excursionista de Catalunya Mataró), Adrià Fidalgo Bach (Club Excursionista i d’Activitat Esportiva Piolet Negre), Núria Garcia Martí (Club Excursionista i d’Activitat Esportiva Piolet Negre), Carlos Llerandi Lavandera (Club Excursionista Aran), Guim Llort Alegret (Club Excursionista i d’Activitats Esportives Piolet Negre), Tasio Martin Elorrieta (Centre Excursionista de Lleida), Arnau Martinez Cervelló (Centre Excursionista de Terrassa), Joana Mestres Repiso (Centre Excursionista del Penedès), Jordi Mons Costa (Centre Excursionista Badalona), Eudald Pascual Massana (Centre Excursionista de Lleida), Ramon Solé Tosas (Centre Excursionista La Xiruca Foradada), Maria Olivé Roselló (Associació Excursionista Montmell).
Aquesta ha estat una de les dues concentracions llargues que es fan l’últim dels tres anys que els alpinistes passen al CTAC. A la segona, que tindrà lloc a l’agost d’aquest any, aniran a la zona del Zanskar, a la Índia, a fer algun cim de 6.000 metres d’altitud.
Com a fet a destacar, el tècnic i coordinador del CTAC Roger Cararach explica que els alpinistes han pogut escalar en gel durant 7 dies seguits, cosa que és molt difícil d’aconseguir al Pirineu ja que les condicions del gel no són tan bones com a Noruega. “Poder escalar en gel durant 7 dies seguits fa que els membres del CTAC puguin agafar molta soltura i que al final siguin capaços de fer vies molt més exigents.”
Cararach afegeix que tots els membres del CTAC han pogut realitzar vies de 5è grau de primer de cordada i que fins i tot tres cordades han pogut repetir l’emblemàtica via Lipton (WI7).
Algunes de les vies que han realitzat són Kong vinter WI4+, Ozzimosis WI4, Stampebekken WI5, Svaddefossen WI4+, Bakveien WI4, Sabotorfossen WI5, Lipton WI7 i Rjukan fossen WI4, a més de vàries vies mixtes d’un sol llarg.
“Crec que és una de les concentracions on he après més. Com que és una experiència diferent, la gent va molt més motivada i predisposada. Per això crec que hem pogut fer vies molt més difícils.”, explica la Núria Garcia, una de les quatre noies membres del CTAC. Garcia també destaca que les aproximacions fins a les cascades de gel eren molt curtes, cosa que no passa al Pirineu, i que en aquesta època els dies a Noruega són molt llargs. Segons Garcia, aquests dos fets han fet que els membres del CTAC hagin pogut aprofitar al màxim cada dia escalant vies molt llargues o realitzant un gran nombre de cascades de gel.
