La FEEC conjuntament amb la Federación Deportes Montaña, Escalada y Senderismo del Principado de Asturias, la Federación Navarra de Deportes de Montaña y Escalada y la Federación Aragonesa de Montañismo posaran en marxa un nou acord de correspondència de refugis on s’han sumat la gran part de federacions de muntanya de l’Estat.
Aquest acord permetrà que els federats i federades de la FEEC gaudeixin de descomptes en els refugis federatius d’Aragó, Picos de Europa, Euskadi i Navarra.
En les darreres hores des de la FEDME s’ha mostrat la postura contraria a aquest acord signat de tu a tu entre les diferents federacions de l’Estat.
Per aquest motiu des de les federacions de muntanya d’Astúries, Aragó, Navarra i Catalunya s’ha consensuat una resposta conjunta a la postura immobilista de la FEDME.
Refugis, FEDME i altres circumstàncies …
Amb data 23 de novembre, la FEDME ha fet públic a través dels seus mitjans de difusió, web i xarxes socials un escrit que fa referència a l’acord de Correspondència Mútua de Refugis impulsat per les Federacions de Muntanya d’Astúries, Navarra, Aragó i Catalunya.
Com ja ha passat en altres ocasions, es realitzen escrits des de la Direcció de FEDME amb un caire ofensiu, fins i tot insultant en alguns dels termes utilitzats, nivell al qual per descomptat no ens rebaixarem nosaltres.
Per contra, intentarem explicar el per què de les coses, amb algunes dades interessants, que segurament ajudaran a tothom a saber qui és o no solidari o per què es prenen segons quines decisions…
Efectivament, la FEDME pertany i ens representa al Tractat de Reciprocitat Europeu. Un acord centrat en els refugis de muntanya i que té com a única finalitat establir un sistema de descomptes als usuaris i compensació als gestors dels refugis que apliquen aquests descomptes. Així, les Federacions paguen per les seves llicències, i cobren aquelles que gestionen refugis, en compensació com diem dels menors ingressos que tenen, en aplicar descomptes a aquests federats i federades.
A l’estat espanyol, amb el que ens trobem és que l’organització competencial en matèria d’esports que existeix entre l’Estat i les comunitats autònomes, es reflecteix en l’organització de les federacions esportives, estatals i autonòmiques, element que va portar en el seu moment que els refugis de muntanya passessin a ser competència i responsabilitat de les Federacions Autonòmiques.
Així doncs, som les federacions autonòmiques les que tenim la responsabilitat de la gestió dels refugis, el seu manteniment i millora. No és la FEDME qui ho fa, que en realitat, no en gestiona cap.
I això vol dir que som nosaltres els que apliquem els descomptes, i per tant els que tenim el decreixement d’ingressos per ells. Descomptes que, fins ara, es feien a les llicències FEDME i als Recíprocs estrangers. O sigui, que el beneficiari dels descomptes era la FEDME, ja que era amb la seva llicència com se n’obtenien, però la minva d’ingressos era de les Federacions Autonòmiques gestores dels refugis.
I de quant estem parlant? Doncs segons dades de la Federació Aragonesa, en un any normal el volum de descomptes aplicats només als seus refugis és al voltant dels 250.000 euros.
Però, seguint la filosofia solidària del Tractat de Reciprocitat del què participa la FEDME, bé existirà una certa compensació anual per aquest descompte, no?, igual que passa en aquest tractat europeu…
Doncs tornem a les dades de la FAM, que ens diu que la mitjana anual de compensació de la FEDME ha estat, en els darrers 20 anys, de 8.000 euros/any.
Aneu amb la “intolerable insolidaridad” de per exemple la FAM…
Sembla que, com reconeix la mateixa FEDME en aquest escrit, sí que hi ha un problema amb els refugis.
De fet, segons el to de l’escrit de la FEDME, això dels refugis és un tema cabdal per a aquesta entitat, perquè tractar-nos com se’ns tracta, elevar el discurs gairebé a raons d’Estat, posant raons polítiques pel mig… Entenem doncs que des de FEDME s’haurà fet tot el possible per solucionar aquesta situació.
S’ha fet? Segons el seu escrit sobradament… Però veurem alguns números, a veure que ens diuen aquests…
Efectivament a la primera Junta Directiva de la nova Direcció de la FEDME es va aprovar una partida extraordinària de 50.000 euros per a refugis. Aquests diners provenien del superàvit declarat per la FEDME de l’any 2020. Per tant imputable al Pressupost 2020.
Des d’aquell moment, la FEDME ha aprovat dos Pressupostos, el de 2021 al juny d’aquell any i el de 2022 al desembre del 2021. Ha previst cap aportació per a refugis més enllà de despeses de viatges i reunions?… La resposta és NO. Res de res.
Senyors Dirigents de la FEDME, el problema dels refugis no és ni filosòfic, ni polític, ni territorial, ni solidari… És un problema econòmic!
Un problema que existia a Europa i es va resoldre fa molts anys amb el Tractat de Reciprocitat. I un problema extrapolable com hem explicat a l’estat espanyol i la seva organització territorial i competencial, però no resolt per qui ho havia de resoldre, que era la pròpia FEDME, ja que són les seves llicències les beneficiàries directes dels descomptes aplicats.
I és econòmic perquè la pròpia Federació Catalana ho ha reiterat sempre a totes les reunions FEDME de refugis. La situació fora de l’acord de descomptes, han dit, és reversible, es tracta de compensar econòmicament pels descomptes aplicats. I, fidels a la seva paraula, formen part d’aquest nou acord, de manera que els federats i federades de les Federacions que s’hi adhereixin tornaran a tenir descompte als refugis de la FEEC.
Quina lliçó vam aprendre les Federacions gestores dels refugis d’aquests dos Pressupostos darrers de la FEDME sense aportació per compensar els descomptes? Que aquesta nova Direcció de la FEDME seguia la mateixa línia que l’anterior, i que no hi havia una voluntat clara d’emprendre el “problema de los refugios”. Tampoc va arribar, ni avui un any després ho ha fet, una proposta per escrit i formal de la FEDME, una cosa concreta i treballada, on puguem entreveure un compromís seriós i ferm sobre això. Només paraules, com havia passat anys enrere. Paraules i més paraules, però no fets.
D’aquesta lliçó és de la que traiem la següent conclusió el: l’única manera d’assegurar l’existència d’un fons de compensació, que permeti mantenir la política de descomptes i garantir el manteniment i la sostenibilitat dels refugis, és crear-lo i gestionar-lo directament des de les Federacions que apliquem aquests descomptes als nostres refugis.
Això i no una altra cosa és la Correspondència Mútua de Refugis.
I senyors Dirigents de la FEDME, amb ella, encara que no s’ho creguin, resulta que la immensa majoria dels federats i federades espanyols, tornaran a tenir descompte als refugis de la Federació Catalana. Quines coses…
Resulta vistós que de l’escrit de la FEDME es desprengui que els acords de la seva Assemblea General són democràtics, així ho diu, mentre que sembla que els acords de les Assemblees de les Federacions de Navarra, Aragó, Catalunya i Astúries no ho són, perquè se’n parla d’algunes persones de certes federacions, quan aquest acord de Correspondència es va aprovar (i FEDME ho sap) per les Assemblees Generals de les nostres quatre Federacions. És que igual que la seva, no són legítimes i democràtiques les nostres Assemblees senyors Dirigents de la FEDME? Podrien vostès respectar-nos una mica més?, o almenys una mica?…
El mes d’octubre passat, i una vegada se’ns va dir que la FEDME no s’adheriria a la Correspondència, se’ls va traslladar una proposta d’adhesió alternativa. Una fórmula que assemblava a la que es fa servir per la mateixa FEDME quan va promoure un acord amb la Red Española de Albergues Juveniles. És a dir, la FEDME no és qui subscriu l’acord sinó que ho fan “per ella” les Federacions Autonòmiques. Una fórmula que acabava mantenint l’estatus actual a Espanya amb les llicències FEDME, que tornava a incorporar als refugis de la FEEC al Tractat de Reciprocitat Europeu (per això FEDME rebia més ingressos per ell), i amb la qual resolíem el “problema de refugis”. Res, tampoc no han volgut.
El nostre acord de Correspondència s’ha basat en la fórmula de funcionament del mateix Tractat de Reciprocitat Europeu. Hem ajustat criteris a la realitat espanyola de refugis, però hem mantingut la mateixa finalitat i una fórmula de funcionament. Una fórmula de què participa FEDME en aquest Tractat, per cert.
Un acord que s’ha obert a totes les federacions (inclosa FEDME) que l’han volgut subscriure. I que, avui dia, són la gran majoria de les Federacions de l’Estat, sobretot per nombre de llicències. Per tant, la immensa majoria dels federats i federades mantindran la possibilitat de descomptes en gairebé la totalitat dels refugis de muntanya, i no només això, sinó que com diem els tornaran a tenir als de la FEEC.
D’altra banda, el fet que aconseguim entre tots una significativa borsa econòmica de sostenibilitat per als refugis, garanteix un millor manteniment dels mateixos i, fins i tot, el que puguem plantejar-nos acords amb altres entitats gestores d’aquests, a fi que puguem aconseguir preus reduïts a altres refugis de muntanya que puguin ser de gran interès per als nostres federats i federades.
On és aleshores el problema?…
Serà només que la FEDME no és qui controla aquest acord? Però senyors Dirigents de la FEDME, entenen que no són vostès els que gestionen els refugis de muntanya a Espanya?
Ens hem marcat un fi clar. Els refugis de muntanya necessiten prou fons per a la seva gestió i manteniment. Però alhora, volem que segueixin sent una casa dels federats i federades a la muntanya. Volem que sentin, a través d’avantatges com el preu, que aquesta instal·lació és “seva”. El sistema actual era insostenible. I l’experiència ens diu, malauradament, que només des de la gestió directa es pot assegurar una fórmula de compensació que garanteixi tot això.
Hem treballat, nosaltres, sí senyors Dirigents de la FEDME, hem treballat molt pels refugis de muntanya, i per aconseguir-ne una fórmula de sostenibilitat econòmica i de garantia de descomptes. La fórmula es diu Correspondència Mútua de Refugis i ha vingut per quedar-s’hi. És una fórmula econòmica, no inventin paranoies polítiques, i no portin el debat a un “tú contra mi”. Estem parlant d’aconseguir un equilibri entre la sostenibilitat dels refugis i els avantatges dels nostres federats i federades.
Aquest fi, solidari en essència, és un reflex fidel d’aquest esperit muntanyenc del qual tant agrada parlar. Per cert, el respecte a l’altre, començant per tenir un discurs moderat amb ell, també és esperit muntanyenc.
Federación Deportes Montaña, Escalada y Senderismo del Principado de Asturias, Federación Navarra de Deportes de Montaña y Escalada, Federación Aragonesa de Montañismo,Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya.