Escalada

L’escalada són el conjunt d’especialitats que se solen practicar sobre terreny rocós. Totes elles requereixen d’un coneixement complet de l’entorn on es practiquen (terreny i climatologia), així com de les diverses tècniques i materials comuns (corda, sistema de descens, etc.). Hi ha les especialitats següents: escalada clàssica, escalada esportiva i descens de barrancs.

Escalada clàssica

Consisteix en la realització de recorreguts, bàsicament d’escalada en parets de roca, en mitja i baixa muntanya.

Sovint l’activitat principal es complementa amb itineraris d’aproximació i/o de descens pedestres. Actualment, encara que no hi ha reglaments, existeix un criteri tàcit entre els esportistes, les entitats i la federació per valorar i classificar les activitats com a:

  1. Escalada en cingleres o “escoles” (itineraris normalment equipats amb ancoratges)
  2. Escalada de grans parets (itineraris normalment desequipats i sovint de més llargada)

En totes aquestes activitats es valora l’obertura de rutes noves, la repetició per primera vegada per catalans, la dificultat, les condicions trobades, l’estil (nombre de participants, equipament previ, etc.

Escalada esportiva

Consisteix en la realització d’escalades de poca alçada tant sobre roca natural com sobre estructures artificials equipades amb ancoratges prèviament. La característica principal és la superació de passos d’alta dificultat i de manera individual. Es practica de manera competitiva amb proves de dificultat i de velocitat.