L’alpinista català Nil Bohigas Martorell ha mort a l’edat de 58 anys després d’una llarga trajectòria en el món de la muntanya.
Bohigas va destacar per la seva activitat i com un dels membres d’un grup d’escaladors anomenat New Wave. L’any 1984 juntament amb Enric Lucas van obrir una nova via a la pared sud de l’Annapurna central que encara ara mai ningú més ha escalat. Aquesta es pot considerar la via oberta per catalans amb més dificultat a l’Himalaia.
Aquesta expedició va ser recollida en la revista Vèrtex #número227, on Nil Bohigas i Enric Lucas compartien portada i van ser els protagonistes del reportatge central.
Bohigas va participar també de la primera expedició catalana que va fer cim a l’Everest l’any 1985. En aquella ocasió Bohigas al costat del mateix Enric Lucas no van fer cim i com explicava el Cap de l’Expedició, Conrad Blanch, ho van fer per ordres d’ell mateix que els va obligar a baixar després que Cadiach, Sors i Vallès. No seria però fins l’any 1988 que Nil Bohigas va fer cim de l’Everest amb la particularitat que el descens el va fer amb parapent a partir dels 7.330 metres.
Nil Bohigas més enllà de la muntanya també va ser el primer català que va assolir el Pol Nord magnètic l’any 1990.
Nil Bohigas, una vida plena d’aventures (Entrevista web de la FEEC de l’any 2003)
Nil Bohigas i Enric Lucas al cim de l’Annapurna l’any 1984 La vida de Nil Bohigas és plena d’aventures i de reptes. Entre altres, el 1984 obre una nova via a l’Annapurna Central amb Enric Lucas després de 7 nits a la paret en estil alpí, l’any 1988 fa l’Everest i després es llença amb parapent, el 1991 és el primer espanyol en arribar al Pol Nord magnètic. El 1992 va fer una travessa en solitari al Pol Nord geogràfic, però és va haver de retirar a 70 km del seu objectiu a causa d’un canal d’aigua que no va poder creuar, després de fer una travessa de 770 km en 78 dies, i així un llarg etcètera d’activitats i reptes.
La seva darrera experiència ha estat participar per primera vegada a la Desert Cup, el campionat del món de maratons pel desert, que va tenir lloc a Jordània el passat mes de novembre. Sortida de la Desert Cup Nil Bohigas va participar en aquesta duríssima prova carregat amb una càmara de vídeo d’uns 600 grams amb la que va gravar tota la cursa. Aquest excés de pes ha valgut la pena, diu ell mateix.
Una de les seves facetes es la d’organitzador d’esdeveniments esportius, des de la seva empresa, No Limit, va ser un dels introductors dels raids al nostre país, tot organitzant raids com el Raiverd. També ha estat un dels precursors de les curses de muntanya, competicions com l’Aneto X-Treme Marathon, o més recentment l’Alpine Running Miting de la Val d’Aran, o els Snow Games que se celebren cada hivern a Soldeu, son algunes de les seves creacions més conegudes.
Explica’ns, què és la Desert Cup?. La Desert Cup és una de les curses a peu més dures del món, una ultra-marató en autosuficiència alimentària que es fa a Jordània. Son 168 quilòmetres de Petra a Wadi-Rum.
És la primera vegada que hi participes? Sí, és la primera vegada de la Desert Cup. Però fa dos anys ja vaig córrer la Marató des Sables al Marroc.
Quina diferència hi ha entre la Desert Cup i la Marathon des Sables? La Desert Cup és una cursa non-stop, és a dir, compta tot el temps des de que es dóna la sortida fins que arribes a la meta, si t’atures a descansar a dormir el temps no s’atura. La Marató des Sables és més llarga, uns 250 quilòmetres, però es corre en etapes durant varis dies, on dorms en uns campaments al desert.
Has aconseguit els teus objectius? Doncs sí, el meu objectiu a la Desert Cup era fer-la en menys de 36 hores i ho vaig fer amb 33 hores, tot hi que vaig parar a dormir 3 hores.
Com et prepares per fer una marató pel desert? Únicament vaig augmentar el volum setmanal de quilòmetres (uns 70 km) i córrer per terrenys més plans del que faig habitualment.
Penses que encara es pot arribat més enllà amb aquest tipus de proves que posen al límit la capacitat física i mental de l’ésser humà? Està clar que sí. Es pot comprovar veient com cada vegada es milloren els temps i es fan en condicions més dures.
Com vas fer el salt del món de la muntanya al desert? En realitat mai no he fet cap salt. No em dedico a córrer per competir, sinó que ho faig perquè m’agrada. He corregut aquestes curses perquè són úniques, es fan a països i llocs molt atractius. El concepte d’aquestes curses m’agrada, has de portar tot el que necessites, has de planificar molt bé, el material, dosificar l’esforç, etc.
De tot el que has fet, què és el que tornaries a fer? Doncs tot… I allò que no tornaries a provar? No ho sabria dir… en principi no hi ha res que no tornaria a provar.
Hi ha alguna cosa que encara no hagis fet i que t’agradaria provar? Sí, una pila, però no es pot fer de tot i fer-ho mitjanament bé, no hi prou temps.
Quina és l’aventura de la qual tens un record més especial? D’escalada, a l’Himàlaia l’ascensió a la Cara Sud de l’Annapurna. I, evidentment, també l’expedició en solitari al Pol Nord Geogràfic. L’any 1984 juntament amb Enric Lucas vas obrir una nova via en estil alpí a la cara sud de l’Annapurna central que va suposar un abans i un després en l’alpinisme català.
Per tu personalment què va suposar aquest fet? Va suposar fer una ascensió a un vuitmil per una nova ruta a una gran paret amb un estil pur, autèntic. També va significar viure una experiència irrepetible.
Entrevista Laia Farrés, (23/01/03)
La Federació D’Entitats Excursionistes de Catalunya vol donar el condol i el seu suport a familiars i amics del Nil Bohigas.
