Avui he somiat que tenia un repte i me despertat angoixat revivint el somni: Mitjanit de divendres, foscor de la nit, en mig dels carrers de Montblanc aixeco la mirada i no soc capaç de veure quin temps fa, els nervis no em deixen parar quiet un moment, s’acosta el repte i no hi ha marxa enrere, necessito els 5 punt de l’Itra!
Per davant 100 quilometres i escaig i 7.000 de desnivell positiu.
Repasso mentalment el recorregut: pistes, senderons, corriols, tarteres, tot un seguit d’obstacles naturals que amaguen la duresa de la prova. Sento música de fons, criden a revisar tot el material i torno a repassar mentalment tot el meu equipament.
No, no em tombaran això, estic preparat, ho tinc tot! Els nervis no s’aturen, segueixo neguitós, no puc estar quiet, estiro per distreure l’ànima, per allunyar les pors. Miro al meu voltant i em veig reflectit en els meus competidors, les mateixes pors i els mateixos neguits! Miro el rellotge, falta poc per la sortida i en prou feines sento l’speaker amb les darreres instruccions.
Sento que el temps s’atura. 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, interminable compte enrere, 3, 2 i patapum!!!! La pirotècnia ens dona la sortida… I els coets em desperten del somni… m’estic mirant el rellotge just quan entro a meta! Em pessigo i me n’adono que tot era realitat, realitat viscuda, un somni fet a base de cames, d’esforç i de lluita que m’han fet “finisher” d’aquestes emocions. El temps ha volat entre el somni i la realitat Vols venir a somiar amb mi?
Ens veiem a Roures Extrem 2019.-
