FEEC Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya

Revista Vèrtex 249

Vies noves a la Costa Brava: terra i mar

Juliol-Agost 2013

ESCALADA EN ROCA

Cala Montgó. Escalades amb gust de salabror
Els anys 70 Josep Manuel Anglada i Joan Cerdà van obrir una via arran de mar, en un gran faralló de la Costa Brava recalat entre l’Escala i l’Estartit. Han hagut d’escolar-se quaranta anys perquè altres escaladors completin itineraris en alguns dels penya-segats més espectaculars de la zona. Els temps han canviat, però la mentalitat general d’aquests grimpaires és semblant a la dels pioners: aprofitar les formes capritxoses de la roca per encastar-hi l’escalada d’autoprotecció.
TEXT: Ivan Ruiz

EXCURSIONISME

Pla d’Anyella. Patrimoni ramader
El pla d’Anyella és un dels indrets amb més tradició ramadera del Ripollès. Situat al terme municipal de Toses, al peu del Puigllançada, és una immensa extensió de pastures limítrofes amb el Berguedà i la Cerdanya. Avui en dia, el pla i les muntanyes que l’envolten continuen mantenint la pastura i els vestigis de construccions d’ús ramader. Les cabanes de pedra seca ja no fan la funció d’aixoplugar els pastors, però sí la de perpetuar la memòria d’un passat no tan llunyà.
TEXT: Joan M. Vives i Teixidó

HISTÒRIA DE L’ALPINISME

Primers alpinistes catalans als Andes. Una visió des del cim
L’any 2011 en va fer cinquanta de la primera expedició espanyola als Andes del Perú. Enguany també es compleix mig segle de l’Expedició Barcelona a la mateixa serralada. Ambdues expedicions van ser organitzades des de Catalunya per tres dels alpinistes, capdavanters de l’època, de casa nostra: Josep Manuel Anglada, Francesc Guillamon i Jordi Pons.
TEXT: Josep Fatjó

EXCURSIONISME

Vall Maira. Un Pirineu al Piemont
Crestes, tarteres i canals; estanys de gran encant, congestes extenses i pics desafiadors de tres mil metres. Hom diria que parlem del Pirineu axial, però ara ens n’allunyarem una mica: quatre-cents quilòmetres (en línia recta) al nord-est de Catalunya trobem la italiana vall Maira, a tocar de França; un petit racó dins la immensitat dels Alps i una gran destinació d’alta muntanya.
TEXT: Pilar González

BICICLETA DE MUNTANYA

De la Mediterrània al Cantàbric amb BTT. Pessigolles als peus de les grans muntanyes
La travessa dels Pirineus de mar a mar amb bicicleta és un repte magne; i més encara si es fa en una sola vegada, sense repartir-ho en diferents temporades. Aquest cop saltarem a l’altra banda de la serralada per recórrer el que els francesos anomenen el piémont, el peu de les grans muntanyes.
TEXT: Manel García

EXCURSIONISME I ESCALADA EN ROCA

Ressenyes excursionistes. Sensibilitat divulgadora
Amb la finalitat de promoure l’excursionisme i els esports de muntanya i fomentar el coneixement del territori, l’any 2009 la Secció Excursionista del Foment Martinenc (SEFM) convocà la primera edició del Concurs de Ressenyes Excursionistes. Són ja quatre edicions que, amb les dues ressenyes que aquí presentem, sumen un total de tretze ressenyes publicades a vèrtex que ens han acostat a noves propostes d’excursionisme, escalada, bicicleta de muntanya o esquí.
TEXTOS: Sergio Fernández, Manel Casabella i Núria Martínez

REFUGIS

Refugi Vicenç Barbé. La Casa Blanca
Els vehicles freguen el peu de Montserrat al seu pas brunzent per l’autovia A-2. A l’altura del Bruc de Dalt, si s’aixeca el cap en direcció a la muntanya, es descobreix una lluminosa caseta entaforada entre un curiós escamot d’agulles rocoses. Amb més de mig segle d’història a les seves espatlles, el refugi Vicenç Barbé es manté molt a prop i alhora molt lluny de la civilització.
TEXT: Xavier Maduell

ENTREVISTA

Emma Roca: “Tenim un potencial impressionant dins nostre”
Entre les guàrdies de la feina, l’entrenament permanent, les curses programades, la tesi doctoral i el brogit per la promoció del seu llibre, trobem un forat per entrevistar l’Emma Roca, una atleta d’elit en el món dels raids i curses de muntanya que li agrada definir-se simplement com a mare, bombera i esportista. Tot un testimoni d’una vocació per l’esport i la competició viscuda sense límits.
TEXT: Enric Faura