FEEC Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya

Revista Vèrtex 201

La Gran Sabana de Veneçuela: territori tepuy

Juliol-Agost 2005

ESCALADA EN ROCA

La Gran Sabana de Veneçuela. Territori tepuy
Vertiginosos espadats, envoltats de boira i coberts de vegetació, s’alcen enmig de la Gran Sabana veneçolana. Són els tepuys, formacions geològiques antiquíssimes i refugis d’una peculiar flora i fauna. De les seves parets salten immenses cascades, com el Salto Angel, el més alt del món, de prop de 1.000 m de caiguda. Les primeres escalades a les parets dels tepuys són d’inicis dels anys 80, però no serà fins més tard que hi sovintejaran els escaladors. Això sí, escaladors d’elit, perquè l’exigència d’aquests itineraris no els fa accessibles a qualsevol. Un expert escalador veneçolà que està fent la volta al món amb bicicleta ha fet una escala a Catalunya. Com no, per escalar-hi, però també per escriure’ns aquest article.
TEXT: Rómulo Pizzica

EXCURSIONISME

Montserrat a fons. Caminar i fer-hi nit
La facilitat d’accés a la muntanya de Montserrat des de molts punts de Catalunya fa que sigui un destí molt habitual d’escaladors i excursionistes. Aquesta proximitat, però, també ha fet que la majoria de propostes siguin sortides matinals o, a molt estirar, d’una jornada. Amb la voluntat de convidar a descobrir alguns indrets més oblidats de la muntanya i a conviure entre les seves agulles i canals, es descriuen a continuació dos itineraris circulars de diferent dificultat i que obliguen a fer-hi nit. Ambdues rutes transiten de banda a banda de la muntanya i permeten tenir una visió molt completa i detallada de tot el massís.
TEXT: Joan Portell Rifà

ESCALADA EN ROCA

Roca solitària al Pirineu
Ascendir algunes de les muntanyes més emblemàtiques del Pirineu per vies de roca envoltades d’un ambient de solitud és una sensació poc comuna als nostres dies. L’experiència ens apropa als plaers de l’alpinisme romàntic, tantes vegades recollit a la literatura de muntanya clàssica. Us oferim algunes possibilitats per descobrir aquest terreny de sensacions en cims com el Mont Perdut, Pique Longue, Maladeta, Spijeoles o Peguera.
TEXT: Rafa Vadillo

EXCURSIONISME

La serra de la Tramuntana de cap a cap
La serra de Tramuntana, amb gairebé 100 km de longitud, s’eleva al NW de l’illa de Mallorca i constitueix un massís d’orografia abrupta, amb una retallada línia costanera plena de penya-segats i barrancs acaronats per les aigües blaves de la mar. El recorregut de cap a cap de la serra, per camins de muntanya enmig de masos i alzinars, pot esdevenir un repte esportiu o bé una travessa per gaudir de l’entorn. En aquest article presentem una proposta en 5 etapes, però les opcions poden ser diverses: en una setmana, en 3 dies o en menys de 24 h. En qualsevol cas, tota una experiència per recordar.
TEXT: Pep-Lluís Molinet

TÈCNICA

Alimentació i activitats de muntanya
L’alimentació ha preocupat des de sempre la humanitat. Menjar i beure amb suficiència, qualitat i regularitat ha estat per a unes societats una important conquesta social, i per a d’altres un anhel històric. La fabricació de preparats alimentaris s’ha sofisticat extraordinàriament, i els estudis científics i publicacions sobre alimentació, nutrició i dietètica són cada vegada més nombrosos. En aquest article presentem una sèrie de coneixements genèrics sobre alimentació saludable i algunes aplicacions pràctiques en situacions de gran consum energètic, com és el cas de les activitats de muntanya.
TEXT: Eduard Abelló

REFUGIS

El Rebost, una balconada sobre el Berguedà
Als peus de la Tossa d’Alp, en un racó de gran bellesa i en replà amb magnífiques panoràmiques sobre els principals pics de l’Alt Berguedà, s’alça el conegut i veterà refugi del Rebost. Enguany celebra els 50 anys de la seva inauguració i per commemorar aquest mig segle d’existència ens hem acostat a parlar amb els seus guardes.
TEXT: Enric Faura

ALPINISME

A vista d’ocell pel massís de Néouvielle
El massís de Néouvielle concentra diversos cims de més de 3.000 m enllaçats per retallades arestes d’excel·lent granit. Aquí gaudirem d’escalades aèries i solitàries amb una perspectiva a vista d’ocell sobre estanys i valls glacials. Entre els quatre itineraris que proposem hi ha la gran clàssica de la zona, l’aresta dels Tres Consellers, però també altres crestes on la solitud estarà garantida. De fet, hi ha estius en què alguna d’elles no és trepitjada per ningú.
TEXT: Laura Piferrer i Josep Mula

BICICLETA DE MUNTANYA

Entre les serres de Loarre i de San Juan de la Peña. El privilegi de la solitud
Al nord-oest d’Osca, entre les serres de Loarre, Oroel i San Juan de la Peña, trobem un territori d’orografia enrevessada, solcat pel riu Gállego i recobert d’extensos boscos que constitueixen la singularitat del seu paisatge. És una zona poc poblada on la majoria de pobles i masos, anomenats aquí pardinas, es troben abandonats. Proposem un recorregut que envolta tota la zona en tres agradables jornades i que transcorre enmig d’un paisatge sense gaires alteracions en el seu hàbitat.
TEXT: Joan Guirao

EXCURSIONISME

Les Cévennes. Una travessa pels confins del massís Central francès
Al nord de Montpeller s’estén el massís de les Cévennes, d’orografia suau i valls estretes, un espai natural encatifat de boscos i encerclat per acollidors poblets. Els diversos senders marcats i les nombroses possibilitats d’allotjament ofereixen als excursionistes múltiples opcions per descobrir aquest confí meridional del massís Central francés.
TEXT: Joan Casòliva

DESCENS DE BARRANCS

Guara. Roca i aigua, ombra i llum
La serra de Guara és un paradís per a la pràctica del descens de barrancs. Té una orografia modelada per l’aigua amb rius encaixonats, altes penyes i espadats que s’alcen damunt la plana deixant enrere escenaris salvatges plens de sensacions per a tots nivells. En aquest
reportatge proposem uns descensos per tres dels principals rius del massís: el Flumen, el Mascún i dos afluents del Vero.
TEXT: Bea Forés

ENTREVISTA

Manuel Cortès: “No val a ser pessimista amb el futur dels centres excursionistes”
Com a activitat social i esportiva l’excursionisme català té més de 100 anys d’història. I la trajectòria centenària d’alguns centres excursionistes no deixa de ser una mostra de la seva vitalitat, la qual neix de la dedicació dels socis i sòcies que formen part d’aquestes entitats.
TEXT: Agustí Estruga