FEEC Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya

Revista Vèrtex 200

Especial número 200

Maig-juny 2005

Centres excursionistes. Situació actual i reptes de futur
La columna vertebral de l’associacionisme excursionista català han estat les entitats. Els canvis socials, demogràfics i esportius plantegen importants reptes que exigeixen noves respostes. Amb aquest article volem examinar la situació actual i les perspectives de futur dels centres excursionistes.
TEXT: Enric Faura

La nova imatge de la muntanya
En vint anys, l’excursionisme a Catalunya ha canviat força. Fins i tot es podria dir que ha canviat de manera radical. Com és aquest nou excursionisme? Quines implicacions tindrà per a la nova visió de la muntanya? Aquestes són les dues preguntes bàsiques que intenta respondre aquest article.
TEXT: Francesc Roma i Casanovas

La xarxa de senders de Catalunya. Una història curta, però intensa
La història del senderisme a Catalunya és encara ben jove. Des de la primera pintada fins ara només han passat 30 anys. I des de la senyalització del GR-11, a partir del qual el senderisme comença a ser reconegut fora del món excursionista, no fa ni 20 anys. Tanmateix, el creixement de la xarxa de senders catalans ha estat espectacular.
TEXT: Miquel Jaumot Bisbal

L’himalaisme català i el segle XX. Breu crònica d’aproximació històrica
L’estiu de 2004 una expedició catalana feia la primera repetició mundial de la via Magic Line al K2, 18 anys després de la seva obertura. En ocasió d’aquesta fita i aprofitant el número 200 de VÈRTEX, és el moment de fer un repàs a tres dècades d’himalaisme català, des dels primers set mils al primer Everest, revisitant, com no, les comptades activitats de categoria mundial. Els temps, les maneres i la gent han canviat, i després d’uns anys daurats, entre els 80 i inicis dels 90, s’evidencia manca de gosadia i innovació en les activitats a l’Himàlaia.
TEXT: Josep Maria Cuenca

Vint anys d’escalada i alpinisme a Catalunya
“L’Estel impossible (Bhagirathi III) es converteix en el punt d’unió amb una altra dècada on tant de bo poguéssim seguir assaborint les mil joies     que la muntanya ens proporciona”. Així acabava Jordi Lluch la visió sobre els últims 10 anys (1974-1984) de l’alpinisme català, al núm.100 de VÈRTEX. Ja han passat 20 anys més i des d’aquestes ratlles intentarem explicar què és el que ha donat de si l’alpinisme a casa nostra, que ha estat molt i divers. No sempre l’alt nivell tècnic assolit s’ha correspost amb el grau de compromís d’algunes activitats, però, així i tot, repassarem un bon grapat d’ascensions que estarien sens dubte en un lloc privilegiat a qualsevol país capdavanter del món alpinístic.
TEXT: Remi Brescó

El descens de barrancs a Catalunya: inicis i evolució
Baixar rius, barrancs, engorjats i salts, solcar la superfície de la terra com ho fa l’aigua, escolar-se per tobogans, ràpels i ressalts és l’atractiu principal d’aquesta activitat. En aquest article es recullen les sensacions, pensaments i sentiments d’alguns dels pioners del descens de barrancs a Catalunya. La intenció és reflectir l’evolució d’una activitat que en els seus inicis era complementària de l’escalada o l’espeleologia, però que amb el pas dels anys ha consolidat tècniques, materials i esquemes propis.
TEXT: Laura Samsó i Joan Lluís Haro

L’obertura de vies i els seus protagonistes
Els darrers 100 números de VÈRTEX de ben segur que recullen aquelles propostes que han mantingut l’esperit clàssic de l’escalada a Catalunya. És obligat, doncs, fer un repàs d’aquestes dues dècades. Lluny d’esmentar vies concretes, destacarem els seus protagonistes, els nous escenaris i les escoles clàssiques on encara es tracen noves rutes. Com sempre, valorarem i agrairem els itineraris oberts, reflex de la intenció dels seus autors.
TEXT: Armand Ballart

Escalada esportiva. L’evolució imparable del grau
L’escalada esportiva va néixer a catalunya a finals dels anys 70, fruit d’una evolució cap a un estil lliure que bandejava la progressió artificial. Aquesta nova forma d’escalar i els canvis consegüents en els mètodes d’equipament van suscitar les lògiques discrepàncies entre els escaladors. Un quart de segle més tard, la filosofia esportiva és la mateixam però hi ha hagut canvis importants. Entre ells, la dispersió dels escaladors i la minva del seu sentiment de pertinença a un col·lectiu; però, en canvi, un increment espectacular del grau lligat sobretot a la millora de les noves formes d’entrenament.
TEXT: Pep Boixadós

Curses de muntanya. L’esperit més competitiu del muntanyisme
Les curses de muntanya van aparèixer a Catalunya fa uns 15 anys com a evolució lògica d’algunes activitats de muntanya. Avui dia, són una de les especialitats més competitives que es realitzen a la muntanya. S’han promogut diferents proves i modalitats, i els èxits dels corredors catalans han estat constants en els darrers anys.
TEXT: Néstor Bohigas

Excursionisme. Uns valors compartits
Les activitats excursionistes tenen el privilegi de desenvolupar-se en entorns naturals, a diferència d’altres esports. Això ha fet créixer en els muntanyencs uns valors i sentiments centrats en l’amor i el respecte a la natura, i que han deixat el gaudi físic en un pla secundari. Aquesta espiritualitat, tret distintiu de l’excursionisme, s’ha de transmetre, fomentar i compartir.
TEXT: Josep Fatjó

ENTREVISTA

Ramon Folch: “Els excursionistes hem d’entendre que no tenim cap dret d’exclusivitat”
La defensa de la natura, la protecció del medi ambient i els problemes derivats de les normatives que regulen l’accés als espais protegits esdevenen cada dia més importants per als excursionistes. En Ramon Folch és una de les primeres espases en aquest terreny, i hem volgut conversar amb ell sobre aquests aspectes que sens dubte són decisius per a l’excursionisme.
TEXT: Enric Faura