FEEC Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya

Revista Vèrtex 216

Escalades al Maresme

Gener-febrer 2008

ESCALADA EN ROCA

Crestes insòlites. Itineraris en muntanya mitjana
Sovint s’ha parlat dels itineraris per crestes com una activitat a mig camí entre l’escalada i l’excursionisme. Des del punt de vista dels excursionistes es podria dir que són escalades, mentre que per als escaladors es tractaria més aviat d’excursions. Aquest article agrupa set crestes força inèdites i disseminades pel Solsonès, la Selva i el País Valencià; recorreguts allunyats entre ells, però units per la lògica dels seus perfils sempre atraients, captivadors i perseguits per tot muntanyenc.
TEXT: Llorenç Vallès, Josep M. Cases, Carles Figueras, David Tomàs i Josep Mula

ESQUÍ DE MUNTANYA

Massís del Queyras. Troballa alpina
Al sud de Briançon, a tocar de la frontera amb Itàlia, hi ha les valls i cims del Queyras, un racó d’Alps molt ben conservat i poc conegut pel fet de trobar-se a l’ombra d’altres sectors com els Écrins, la Vanoise o el Mont Blanc. Els seus cims, esvelts i panoràmics, però més modestos en altitud, són una autèntica troballa pel seu ambient solitari i l’abundosa neu dels seus vessants.
TEXT: Manel Garcia

ESCALADA ESPORTIVA

El Maresme. Escalades al sol d’hivern
El Maresme no és la millor escola d’escalada del món. Ni de la Península, ni tampoc de Catalunya, però presumeix d’unes petites joies que no tenen preu. La més evident és el sol que escalfa la seva façana litoral i que permet escalar-hi còmodament en els dies lluminosos de ple hivern. Les vies aquí són curtes i esportives, a la recerca de la dificultat pura, però també n’hi ha que són aptes per a la iniciació. La roca sol ser granítica i compacta, l’equipament, excel·lent, i la zona, veïna de l’àrea metropolitana més gran del país. L’interès, doncs, innegable.
TEXT: Josep Escoda

BICICLETA DE MUNTANYA

Els pedals del vi. La gran volta al Priorat en BTT
El Priorat és un racó de món bonic i tranquil que molts coneixen pel seu “or negre”, el vi. Però, per sobre de tot, és una comarca farcida de muntanyes feréstegues i trencades, entre les quals destaca per la seva gran singularitat la serra de Montsant. Fer una completa volta en bicicleta pel Priorat no ens decebrà. Ens ajudarà a conèixer-lo a fons i a impregnar-nos de la seva aroma i el seu caràcter. Un regal per a la vista i el gust…
TEXT: Enric Grosche i Oriol Guasch

ALPINISME

El Talhon i els Gabietos. Senyors de les altures
Diuen que hi ha senyors -i senyores- a qui agrada cansar-se molt, trobar-
se molts obstacles, passar molt fred i fins i tot patir una mica de por. Els titllen de purs masoquistes. Pobres alpinistes… Ells només volen ser feliços, com tothom, però tenen la “desgràcia” que els agrada la muntanya i no poden resistir la temptació de mesurar-se amb els cims més altius i desafiadors. El Talhon i els Gabietos són uns d’aquests senyors de les altures pirinenques. Uns gegants de pedra, neu i glaç que a l’hivern s’adormen per permetre als escaladors degudament preparats fer-hi realitat els seus somnis.
TEXT: Josep Mula i Laura Piferrer

EXCURSIONISME

Muntanyes de Vandellòs. A vol d’ocell sobre la Mediterrània
Només una estreta franja litoral les separa del blau del mar, a cavall entre el camp de Tarragona i les terres de l’Ebre. Són les muntanyes de Vandellòs, un conjunt de serres culminades per carenes esveltes que marquen profundes fondalades. Des dels crestalls calcaris les vistes a vol d’ocell de la Mediterrània són esplèndides, sobretot si el mestral ha netejat l’aire d’humitat i la visió cap a l’horitzó és nítida i lluminosa.
TEXT: Ignasi Planas

ESQUÍ DE MUNTANYA

Neus orientals i bones esquiades. Costabona i Canigó
Des de finals de tardor i durant l’hivern, Costabona i Canigó esperen ser beneïts per les llevantades que cobriran de blanc els seus vessants. Si la temporada és propícia, podrem lliscar amb esquís per aquestes muntanyes de lloms suaus, espectaculars parets i boscos ufanosos.
TEXT: Eloi Figueras

REFUGIS

Casa de Piedra. El refugi assetjat
La Casa de Piedra és un casalot rehabilitat com a refugi. Està situat al recinte de Baños de Panticosa, “degà” dels balnearis pirinencs. Però fins i tot en aquests reductes de relaxació i contemplació de l’alta muntanya, hi arriba el brogit de les excavadores. Es veu que ara els turistes de muntanya no s’han de privar de cap luxe, ni tan sols de jugar al bingo. La concepció ha canviat i un refugi hi fa nosa. Mentrestant, però, i abans de ser foragitat més amunt, continuarem gaudint de la Casa de Piedra i del seu majestuós entorn.
TEXT: Josep Llusà

ENTREVISTA

J. M. Torras i Joan Nubiola: “L’escalada ens ha representat llibertat i amistat per sobre de tot”
Resulta fàcil parlar amb aquest parell de veterans muntanyencs. Primerament perquè són molt assequibles, i també perquè sempre estan disposats a conversar sobre la muntanya i les seves eternes il·lusions. Parlar amb ells sempre és instructiu, com si converséssim amb uns bergvagabunden, uns rodamons de la muntanya carregats d’experiència i categoria i admirats per tothom.
TEXT: Josep Fatjó