LÈXIC DE MUNTANYA
Els noms de les muntanyes. Missatges al vent
És ben sabut pels qui coneixen el territori que Catalunya és un país de muntanyes. Algunes tenen noms evocadors com Torreneules o Pa de Sucre i altres s’anomenen amb topònims rudes com Besiberri o Matagalls. Però en el cas de molts altres cims, el topònim que els bateja ve acompanyat d’un substantiu que en dóna informació. Per exemple, orienta de la seva mida o de la seva forma, però aquesta informació és molt relativa i pot dependre d’on es troba la muntanya o des d’on es mira. La riquesa de la nostra llengua també és aclaparadora en aquests substantius. Així, Catalunya és un país de puigs, turons, roques i tossals, però també podem afirmar que és una terra de gronys, pales, tormos o morrals.
TEXT: Xavier Martorell
EXCURSIONISME
Capcir, Cerdanya i Arièja. Pirineu proper, muntanyes desconegudes
Malgrat la seva proximitat i malgrat uns indrets tan coneguts com l’estany de la Bollosa o el Carlit, al Capcir, a l’Alta Cerdanya i a l’Arièja encara hi ha raconades oblidades per molts muntanyencs catalans. A través d’aquesta proposta, que en forma de travessa recorre una petita part del Pirineu oriental septentrional, us convidem a gaudir a fons dels seus atractius.
TEXT: Enric Faura
EXCURSIONISME
Etna. La ràbia siciliana
L’Etna és femení. En nom i en essència. La gent de Sicília en diu “A muntagna” i s’hi refereix com la mare que, malgrat el seu poder destructor, és omnipresent i protectora. El volcà actiu més alt d’Europa, fumejant sobre l’illa més extensa de la Mediterrània, bat rècords en cromatisme, en varietat de paisatges i en dimensions.
TEXT: Jordi Ferrando
BICICLETA DE MUNTANYA
Alta Ribagorça. Alta volada en BTT
Com una forca de tres puntes, al nord del Pont de Suert s’enclaven les valls de Castanesa, Barravés i Boí. Flanquejades per pics que s’enfilen a 3.000 metres, veuen fluir pistes, senders i corriols que salven desnivells considerables. L’Alta Ribagorça és una de les comarques que exigeix més desgast al ciclista, però alhora configura una de les baules més brillants de la cadena pirinenca.
TEXT: Olga Rovira i David Guiu
EXCURSIONISME I ESCALADA EN ROCA
Ressenyes excursionistes. De la dèria de descobrir al premi de divulgar
Les activitats de muntanya, de l’excursió més plàcida i contemplativa a l’escalada o ascensió més compromesa, sovint es gesten en el nostre magí a còpia de mirar un mapa, llegir un article o escoltar el relat apassionat de companys de muntanya. Més enllà del dia en què materialitzem el projecte, el seu record es perpetua ordenant les notes recollides sobre el terreny, les fotos i els croquis. També hi ha qui plasma l’experiència en un relat al butlletí de l’entitat, en un apunt al blog o en forma de fitxa a l’arxiu personal.
TEXT: Rafa López i Ivan Ruiz
REFUGI
Refugi del Gerdar. Un cau màgic al mig del bosc
Després d’uns anys tancat, des de l’estiu de 2011 el refugi del Gerdar s’ha tornat a omplir de vida i de caliu de la mà de la Lara i en Jordi, els nous guardes. El que fou una cabana de pastors als inicis, i més tard restaurant i refugi, acull novament muntanyencs i turistes que hi fan cap per pernoctar-hi o per gaudir d’un bon àpat després de passejar per l’esplèndida mata de València.
TEXT: Manel García
REFUGIS
Com es projecta un refugi prefabricat?
L’any 1960 es va erigir el primer refugi d’emergència al Pirineu català: el de Besiberri, emplaçat originàriament a la bretxa Peyta. Des de llavors, l’Àrea de Refugis de la FEEC s’ha encarregat del disseny i la construcció, a través d’una xarxa de voluntaris, dels equipaments d’emergència de la Federació. Cinquanta anys treballant en aquesta línia. Enguany, però, ha sorgit la possibilitat de col•laborar amb la Universitat d’Alacant en un projecte de disseny i construcció de refugis d’emergència d’una assignatura d’Arquitectura. Una iniciativa pionera que des de la FEEC s’ha rebut amb els braços oberts. Ara caldrà esperar que algun dels projectes presentats pels futurs arquitectes pugui prendre forma a la realitat.
TEXT: Daniel Sirvent
ENTREVISTA
Mònica Verge: “Si no fas cim, sembla que no siguis ningú”
La trajectòria de la Mònica Verge sempre ha estat lligada al món de la muntanya. Ella i Magda Nos aconseguiren el 1989 el cim del Cho Oyu i amb aquesta fita es van convertir en les primeres alpinistes de l’Estat a fer un vuit mil. Formen part d’una generació d’escaladores que els anys 80 donaren un nou impuls a l’alpinisme en liderar les primeres expedicions catalanes íntegrament femenines.
TEXT: Agustí Estruga
