Directora del Parc Natural del Cadí-Moixeró
Les regulacions han de comptar amb el consens del territori
Queralt Tor Guitart (38 anys, Gisclareny), garant del territori que l’ha vista néixer, afronta amb una mirada verge l’entorn que la rodeja. Cada estació és diferent: des del crit estiuenc d’una marmota a la paleta de colors d’una fulla caducifòlia, passant per un torrent impregnat de memòria, la neu de l’hivern en plena primavera. És alcaldessa del seu poble, Gisclareny. Va entrar en política per convicció. Li venia de casa. Va agafar el relleu del seu pare 36 anys després. I fa dos anys cuida la talaia del Parc Natural del Cadí-Moixeró com a directora. “Tothom espera un home gran i amb ulleres, però soc jove i dona; ja hi haurà temps per a les ulleres”, admet amb una rialla.
Quins són els reptes més importants que té, a dia d’avui, el Parc Natural del Cadí-Moixeró?
No són gaire diferents dels que van donar lloc a la creació del Parc (l’any 1983), però tot ha canviat molt. El més important és vetllar per la conservació de la biodiversitat i, si pot ser, incrementar-la. Això, en el context actual, no és senzill. Cal encaixar-ho amb la freqüentació i l’ús públic que té aquest espai natural, i el Parc no és hermètic ni aïllat. L’objectiu més important és equilibrar aquesta conservació amb tots els altres usos que tenen aquests espais, tenint en compte que el Parc és gran, amb unes 40.000 hectàrees. Dins aquesta superfície, les zones més freqüentades són el Pedraforca, el sector d’Estana per anar cap al prat de Cadí i els Empedrats i les fonts del Llobregat, sobretot a l’estiu. El desafiament és que aquests indrets tan freqüentats no ho siguin més i que els que no ho són no passin a ser-ho.
Quants visitants anuals rep el Parc?
Uns 350.000 de mitjana. Són unes dades aproximades, de magnitud, que ens donen una tendència. Tenim una sèrie de comptadors de pas, ubicats estratègicament, que ens proporcionen aquestes xifres. Els pics de freqüentació es donen a la Setmana Santa, en alguns ponts i a l’estiu. Aquest abans es focalitzava a l’agost i ara potser comença al juliol, encara que depèn molt de la meteorologia. Som un parc de muntanya i aquí podem tenir un estiu ben calorós, però alhora, a finals d’agost, un temps gairebé hivernal amb pluges i fred intens.
L’hivern passat va ser especialment nivós. Es va notar gaire amb l’afluència a les canals de la cara nord del Cadí?
Sembla que sí, però ens ho hauran de confirmar les dades que estem preparant. També és veritat que els comptadors de pas no són tan precisos quan hi ha neu o gel. I cal tenir present que l’impacte del visitant sobre la neu moltes vegades és menor que el que pot produir quan no hi ha neu. No és el mateix una persona baixant per la tartera del Pedraforca al juny que al gener.
Caldria no demonitzar el concepte de turista?
La gent diu que al Pedraforca hi ha molta gent, sí, però és que és espectacular. Nosaltres treballem perquè aquesta etiqueta turística, que podria tenir un punt negatiu, no ho sigui i es compatibilitzi amb la conservació. Si atrau molta gent és per alguna cosa. Jo sempre dic que tots som turistes. Jo mateixa, quan viatjo, vaig a llocs turístics. Però, insisteixo, dins el mateix Parc hi ha moltes realitats diferents i molts espais diversos.
Heu notat el canvi en el perfil del visitant després de la pandèmia de la COVID-19?
Com a societat hem canviat. Sortim més que mai. Abans potser concentràvem les sortides a l’època de vacances i ara, en canvi, és una constant. Tenim molts visitants d’un sol dia, que venen a fer una excursió o van a dinar a una àrea recreativa i després tornen a marxar. Som un Parc accessible, a prop de l’àrea més poblada de Catalunya.
Quin rol podeu jugar vosaltres perquè es vagi a la muntanya amb educació i responsabilitat?
La resposta és molt fàcil i la manera de fer-ho, molt complicada. És a dir, amb informació, difusió i educació. Hi posem realment un gran esforç, encara que això no significa que sempre arribem a tothom i com toca. El tipus de visitant que té la muntanya ha canviat. Això és un fet. Potser estem allunyats de la natura, però valorem més que mai tenir-hi contacte. El canvi en el perfil de visitant fa que algunes persones no coneguin el funcionament, entre cometes, de la natura. Això no només té implicacions en la conservació de la natura, sinó també en la seguretat o en el respecte a les propietats. Sembla que el bosc o la muntanya és de tots i s’hi val tot. No, a la muntanya no s’hi val tot i no tothom està preparat per anar a tot arreu. Tampoc cal, realment. Podem gaudir del Pedraforca sense necessitat de fer cim. Podem fer-ho caminant fins al mirador. Hem de fer un consum de la muntanya tenint en compte les nostres capacitats i voluntats.
Com difoneu tota aquesta informació?
Els punts d’informació són essencials, sobretot a nivell digital. Amb els nous hàbits de consum, la preparació d’una sortida és molt anterior al dia concret. Però hi ha un altre perfil d’usuari que arriba sense haver consultat res de res. Això és el que volem evitar. Per exemple, si ens plantegem fer la carena del Cadí, hem de conèixer el terreny, la méteo, el material necessari… També hem de ser autocrítics i saber quin és el nostre estat físic per fer una o altra activitat. A la muntanya, com menys improvisem, millor.
La muntanya és perillosa?
La muntanya no és perillosa. Ho som les persones si hi anem mal preparades. Per exemple, des del Parc tenim un perfil a Wikiloc amb tots els itineraris. Si seguim els recorreguts marcats, la seguretat és molt alta. També voldria destacar un aspecte no menys important: un espai natural protegit té uns valors i una oportunitat que el diferencien de molts altres espais naturals. Aquesta diferència comporta certes regulacions o prohibicions. Ens agradi o no, això és així.
…