Tot preparat per a tornar a encendre la Flama

La flama del Canigó començarà a fer el recorregut que l’ha de portar arreu dels Països Catalans per celebrar la nit de Sant Joan. La flama del Canigó es renovarà al cim d’aquesta muntanya del Pirineu català la matinada del 22 al 23 de juny. Centenars de voluntaris i equips de foc la distribuiran més tard arreu dels Països Catalans seguint diverses rutes per tal d’encendre les fogueres. Així comença, any rere any, la celebració d’una festa ancestral vinculada al solstici d’estiu que és també un símbol de germanor entre els territoris de parla catalana.

Aquest any la Flama mantindrà unes altes mesures de seguretat en la nit de l’encesa degut a la situació de sequera i al perill d’incendis. Des de la prefectura de Prada s’han establert diferents mesures per a poder celebrar l’acte amb normalitat però sota la supervisió de la Gendarmerie i els bombers de la Catalunya Nord.

Des de l’Àrea de Seguretat de la FEEC, conjuntament amb Omnium, Tradicat, Casal del Conflent i els Agents Rurals, s’ha treballat amb els protocols per a poder fer l’encesa de la flama dins dels paràmetres marcats des de les autoritats de la Catalunya Nord.

Diferents grups de voluntaris recolliran la flama al nord de Catalunya per començar aquest recorregut de Sant Joan. La muntanya del Canigó tornarà a ser aquest dijous el punt de partida de la tradicional festa que es celebra arreu del territori.

La flama del Canigó. Una mica d’història

L’any 1955 Francesc Pujades, vilatà d’Arles de Tec (Vallespir, Catalunya del Nord), portat pel seu entusiasme pel Canigó i inspirat pel poema de mossèn Cinto Verdaguer, tingué la iniciativa d’encendre els Focs de Sant Joan al cim d’aquesta muntanya i des d’allà repartir la seva flama per totes les contrades de la nostra terra. S’iniciava així la renovació d’aquesta mil·lenària tradició; de nou les fogueres prenien un sentit col·lectiu.

L’any 1966 el foc creuà per primera vegada la duana. Eren èpoques ben difícils, sovint de clandestinitat. A poc a poc la xarxa es va anar estenent i el foc, escampat per tot el Principat, va arribar fins al País Valencià.

El 22 de juny, com cada any, un grup d’excursionistes abans del Cercle de Joves de Perpinyà i actualment del Casal del Conflent i entitats de la FEEC, que va a buscar el foc que des de 1955 resta encès al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà i la pugen al cim del Canigó; després de passar la nit vetllant la flama, i a trenc d’alba, inicien el descens perquè la flama arribi a tots els pobles i ciutats dels Països Catalans a temps d’encendre les fogueres de la nit de Sant Joan.

El diumenge abans de sant Joan se celebra l’Aplec del Canigó, trobada que té per finalitat pujar al cim del Canigó (2.784 metres) feixos de llenya portats per gent de les més diverses contrades del nostre país. Aquests feixos serviran per encendre la foguera que, la nit de sant Joan, cremarà dalt del cim, de la qual s’agafarà foc nou per ser retornat al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà.

La flama del Canigó és rebuda pel Parlament de Catalunya, ajuntaments, consells comarcals i entitats culturals i esportives de tot el territori. Cal, doncs, que aquesta flama del Canigó arribi i es mantingui arreu dels Països Catalans, i que aquest Foc de Sant Joan perduri com a símbol d’esperança i de germanor d’una comunitat que vol i necessita recuperar plenament el seu sentit de pàtria, socialment justa, políticament lliure, econòmicament pròspera i culturalment digna.