La Diputació de Tarragona organitza una nova edició del Cicle de Muntanya, que agrupa el que incicialment foren el Cicle de Conferències de Muntanya i la Mostra de Cinema de Muntanya i que es consolida com un cicle de xerrades i documentals sobre la muntanya. Per aquesta edició, a més, es vol rendir un homeatge a les dones de la muntanya i elles són les protagonistes del cicle d’enguany.
Obrim una finestra a la muntanya i portem a l’auditori els testimonis reals de les vivències més extraordinàries als cims del món. Reunim en un únic cicle experts, alpinistes de reconegut prestigi i amb una gran experiència en la muntanya que ens parlaran en primera persona de les seves vivències, i portem documentals i pel·lícules no comercialitzades però guardonades en els Festivals Internacionals de Cinema de Muntanya més importants.
Els dijous, des del 15 de febrer fins al 22 de març, a les 19.30 h tenim cita a l’Auditori Diputació.
L’entrada és lliure amb invitació i limitada a l’aforament de la sala, caldrà recollir la invitació a partir d’una hora abans de l’inici de cada sessió, al mateix auditori (no es faran reserves).
|
Calendari del Cicle de Muntanya |
|||
|---|---|---|---|
| 15 de febrer | Conferència inaugural | Chus Lago | |
| 22 de febrer | Documental | Tras las huellas de Shackleton | Dirigida per Javier Álvaro Palomares
Comptarem amb la presència de Javier Álvaro i de Sebastián Álvaro |
| 1 de març | Conferència | “Un pas mes” | A càrrec de Sílvia Vidal |
| 8 de març | Pel·lícula | Bájame una estrella. Miriam García Pascual | Amb la presència de Juanjo San Sebastián, autor del documental. |
| 15 de març | 2 Documentals | Mira | Direcció: Lloyd Belcher |
| Link Sar West | Direcció: Jonathan Griffith | ||
| 22 de març | Conferència de cloenda | “La superació dels catorze cims més alts de la Terra” | Convers amb Òscar Cadiach i Ferran Latorre, moderada per Pep Suñé |
15|02 – 19.30 h Conferència inagural, a càrrec de Chus Lago
“Seguint les petjades de gegants”
Chus Lago és una alpinista que du la muntanya a la sang. Després de trepitjar l’Everest, va arribar en solitari al pol Sud després de 59 dies de marxa, suportant temperatures superiors als –50º. Per conscienciar sobre el canvi climàtic i ser un referent per a l’esport femení, està fent l’expedició Compromís amb la Terra, una travessa de 1.000 km sobre gel en tres anys. És la segona vegada que es fa aquesta expedició a tot el món, i la primera femenina. El que està succeint a l’Àrtic repercuteix globalment; per tant, protegir el gel significa protegir-nos a nosaltres mateixos i al planeta en conjunt. L’essència és mostrar, des del compromís femení, la bellesa i fragilitat del casquet polar i els danys irreparables del desglaç.
María Jesús Lago Rey (Vigo, 1964) va començar de nena en l’alpinisme de la mà del seu pare. Més endavant, amb només 22 anys, va decidir emprendre una carrera per coronar els grans cims de la Terra. El 1997 assoleix el cim del Cho Oyu, i el 26 de maig de 1999 corona l’Everest. El 2004 va obtenir el títol de Lleopard de les Neus, atorgat als qui aconsegueixen trepitjar el cim dels pics més alts de l’antiga Unió Soviètica: Lenin, Khan Tengri, Pobeda, Korgenevskaya i Somoni. Es va convertir en una de les poques dones que ha aconseguit aquesta fita. El 2006 el seu objectiu fou creuar Groenlàndia a peu, d’oest a est, seguint la ruta de Merab Khazabi pel cercle polar àrtic. Però problemes tècnics amb les bateries de les radiobalises va fer abandonar l’intent. El 2008 es va proposar creuar el pol Sud geogràfic, en una expedició de dos mesos en què va estar completament sola. L’experiència es va gravar amb una càmera que la portava la mateixa alpinista. El documental Chus Lago: sola ante el hielo es va emetre l’abril de 2009 per Canal+.
A “Seguint les petjades de gegants” ens parlarà de les expedicions a les regions polars, que són i han estat sempre àrdues empreses, ja que transcorren sobre espais buits, sense refugi possible, i la bellesa només pot igualar-se a les seves tempestes més espantoses. Durant la conferència farà un recorregut per l’Antàrtida, Groenlàndia, i el pol Sud geogràfic, i acabarà al cap de Barnes, a l’illa de Baffin, la cinquena illa més extensa de la terra. Aquesta última expedició femenina a Baffin es va dur a terme només fa uns mesos, i ens aporta els contrastos de la soledat viscuda en els viatges anteriors.
22|02 – 19.30 h Projecció de la pel·lícula
Tras las huellas de Shackleton
La presentació d’aquest documental en primícia comptarà amb la presència de Javier Álvaro i Sebastián Álvaro.
Geòrgia del Sud és un petit arxipèlag enmig de l’Atlàntic sud a poc més de 1.000 km de l’Antàrtida. És un lloc inclement, castigat per furioses tempestes. Al seu interior s’escampen glaceres i camps de gel, i està ple de muntanyes escarpades que s’aixequen, des del fons del mar, a gairebé 3.000 metres d’altitud, motiu pel qual han estat anomenades “les muntanyes de l’oceà”. El 1916, en aquest paratge desolat i remot, es va dur a terme una de les aventures més extraordinàries de l’exploració polar de tots els temps. L’explorador britànic Ernest Henry Shackleton hi va dur a terme una de les aventures més extraordinàries realitzades a les zones polars. Amb dos companys, Tom Creen i Frank Worsley, va fer la travessia de l’interior desconegut d’una illa, que en l’actualitat segueix sent un dels llocs més salvatges i inaccessibles del planeta. El seu arriscat intent tenia com a objectiu arribar a les factories baleneres que hi havia en aquells dies per buscar ajuda i poder rescatar els seus companys aïllats i atrapats pels gels a l’Antàrtida. Va ser una de les odissees més importants de la història, i un dels exemples de solidaritat més extraordinaris dels temps moderns.
Gairebé cent anys més tard, un grup de muntanyencs s’embarquen en una gran aventura; el seu objectiu és seguir les petjades de l’explorador britànic i recordar aquells temps de l’edat heroica de l’exploració polar, quan l’objectiu dels grans aventurers romàntics era conquerir els grans extrems de la Terra.
01|03 – 19.30 h Conferència a càrrec de Sílvia Vidal
“Un pas més”
Sílvia Vidal va descobrir en un Raiverd el món de l’escalada, a partir del qual va començar un seguit d’ascensions, primer a casa: Montserrat, Roca Regina, Montrebei, Vilanova de Meià, Terradets, de les quals destaquen les vies Mirall Impenetrable i Vudú a la paret de l’Aeri de Montserrat, i Incontinència d’Inconsciència a Montrebei.Més enllà de casa nostra ha escalat el Naranjo de Bulnes i al Parc Nacional de Yosemite, amb les vies en solitari Zodiac i Wyoming Sheep Ranch (9 bivacs) a El Capitán, i també una nova ruta a la paret de Porcelain Wall amb Pep Masip, Sagarmanta.
L’Himàlaia, el Karakorum i elPakistan són indrets on Vidal s’ha penjat de les parets més altes durant més temps. També al cercle polar àrtic, a l’Illa de Baffin (Canadà), on juntament amb Frank Van Herreweghe obre una nova via, Sangtraït, al Turnweather Peak. I el 2009 la paret de l’Asgard per la via The Belgarian, amb Nico i Olivier Favresse, Sean Villanueva i Stéphane Hanssens. I als Andes, al Huascaran Nord(Cordillera Blanca, el Perú), amb Youri Cappis, obren una nova ruta a la paret est, via Entre Boires, 930 metres i 18 dies en paret. A la Patagònia xilena (Serranía Avalancha) hi va estar 32 dies en solitari per obrir la via Espiadimonis. I la darrera aventura va ser aquest estiu passat a Alaska, a la paret de Xanadu, amb una nova via: Un Pas Més.
A la conferència ”Un pas més” ens explicarà aquesta nova ruta en solitari, una via d’escalada de 530 metres, d’onze llargs, en una vall remota d’Alaska (Arrigetch Peaks), per superar una paret bonica: Xanadu. 36 dies en solitari transportant material i menjar, carregant 150 kg, amb 540 km caminats i 17 dies vivint a la paret. Un total de 53 dies a la vall sense ràdio ni telèfon. Incomunicada i completament sola. Moltes anècdotes i molts moments, moltes vivències, sensacions i emocions que compartirà amb tots els aficionats. Dos mesos en solitud, natura salvatge, pors, incerteses i moments difícils i bons.
08|03 – 19.30 h Projecció de la pel·lícula
Bájame una estrella. Miriam García Pascual (1963-1990)
Amb la presència de Juanjo San Sebastián, autor del documental en memòria de l’escaladora navarresa, una de les pioneres de l’escalada femenina.
Juanjo San Sebastián (Bilbao, 1955) s’inicia en l’escalada als setze anys, amb activitats als Alps i als Andes. Membre habitual de l’equip d’Al filo de lo imposible des dels seus orígens. A l’Himàlaia i al Karakorum destaquen un intent al pilar sud de l’Everest i l’assoliment dels cims del Makalu, el Cho Oyu i el central del Shisha Pangma. Arriba el 1986 al fals cim del Broad Peak, després d’haver traçat una nova ruta a l’aresta nord-est del Chogolisa. Intenta la via japonesa de la cara oest del K2, muntanya a la qual tornarà tres vegades més per la ruta Cessen i la via normal fins a aconseguir el cim el 1994, per l’esperó nord. És autor de diversos llibres i documentals.
A Bájame una estrella, Juanjo San Sebastián ens explica la vida de l’escaladora Miriam García Pascual. Basada en el diari personal de l’escaladora, ens deixa constància de les seves experiències i el seu viatge a la Patagònia. El Capitán, l’Alpamayo, la muntanya Fitz Roy i el Huascarán van ser fites molt importants de les seves vivències. El relat del seu diari conté una sensibilitat senzilla i brillant que el fa sentir com si es tractés d’un conte o d’un poema.
“ Hoy cumplí 25. Un número redondo y chillón… de persona mayor”, va escriure la Míriam el 1988 prop de l’Alpamayo. Un any i mig després va morir al Meru Peak, a l’Himàlaia indi, pocs dies abans d’aconseguir l’edat maleïda en què es diu que han nascut alguns mites. Abans d’agafar l’últim avió va deixar lliurat un manuscrit que, amb el temps, s’ha convertit en molt més que poesies i dibuixos que donen per omplir un llibre. Bájame una estrella és un text fundacional, el primer títol que va publicar Ediciones Desnivel. És el llibre, segons Darío Rodríguez, que “tots recomanem quan volem que algú aliè entengui la muntanya i els nostres valors”.
El 25 de maig del 2018 serà el 28è aniversari de la desaparició de Míriam i dels seus companys Jesús Bueso, Risi i Miguel Ángel Lausín al Meru Peak. La Miriam tenia només 26 anys i va deixar escrit un bell llibre que marcaria diverses generacions d’escaladors.
15|03 – 19.30 h Projecció del documental Mira i del curtmetratge Link Sar West
MIRA (40′)
MIRA és la història d’una jove nepalesa que va començar a córrer per escapar del seu futur. Es va convertir en l’atleta més destacada del Nepal, i actualment és un referent mundial, especialitzada en maratons i ultramaratons de muntanya. De córrer per sobreviure, a córrer per triomfar.
Aquest inspirador documental és un viatge d’immersió pel Nepal i Katmandú, i de la superació que portarà la Mira a competir entre les millors corredores del món.
Només els seus germans homes van poder estudiar, ella no va tenir accés a una educació normal. Als 11 anys transportava sacs d’arròs de 28 quilos a tres hores del seu poble, per poder revendre’ls. Als 14 anys va decidir unir-se a la guerrilla maoista, un grup d’ideologia comunista, durant set mesos. Però quan la guerra va acabar el 2006, es va inscriure al programa de rehabilitació del govern i va seguir corrent per diversió. Tenia pocs diners i menjar, i en la seva primera carrera es va desplomar. Després es va mudar a Katmandú i, amb l’ensenyança d’un professor de karate, va poder seguir entrenant. Entre els èxits assolits, va guanyar, amb rècord, la cursa de 80 km de la marató del Mont Blanc.
Link Sar West (32′)
Millor pel·lícula d’alpinisme al Bilbao Mendi Film Festival 2016
El Link Sar West (6.938 m, vall del Charakusa, el Pakistan) era una obsessió per a l’alpinista i fotògraf britànic Jonathan Griffith. El 2015, i després de tres intents fallits en anys anteriors, va aconseguir fer cim per la cara oest juntament amb el seu compatriota Andy Houseman. Tots dos presenten les dures circumstàncies que van patir per fer cim mitjançant unes imatges increïbles.
22|03 – 19.30 h Conferència de cloenda a càrrec dels alpinistes Òscar Cadiach i Ferran Latorre
“La superació dels catorze cims més alts de la Terra”
Conversa moderada pel periodista tarragoní Pep Suñé amb els dos alpinistes catalans que van assolir els 14 x 8.000 l’any 2017, que ens explicaran les dificultats tècniques, físiques i anímiques que van haver de superar per arribar als cims més alts del món.
Dues mirades amb els relats apassionants de la lluita personal de dos grans alpinistes per arribar a trepitjar tots els cims de més de vuit mil metres a la serralada de l’Himàlaia i del Karakorum.
La conquesta no ha estat gens fàcil. Ells ens explicaran les vivències, les penúries i els molts sacrificis que han hagut de fer per superar les dificultats alpinístiques, amb condicions climatològiques extremes la majoria de vegades, per vèncer aquestes increïbles i mítiques muntanyes que tot bon aficionat ha somiat a assolir.
Text i fotografies: Diputació de Tarragona