Als 89 anys s’ha apagat la flama de Josep Sicart i Tauler (Caldes de Malavella, 1934), l’excursionista empedreït que tants cops havia enfilat la Flama del Canigó dalt del sostre de Catalunya, la pica d’Estats. Sicart havia impulsat moltes altres iniciatives muntanyenques; més aviat costaria de trobar campanyes col·lectives de l’excursionisme català en què ell no s’hagués implicat activament.
Josep Sicart es va iniciar en el muntanyisme de la mà del moviment escolta. Aviat es va fer soci de la Unió Excursionista de Catalunya (UEC), entitat de la qual esdevindria president, i també va presidir la UEC de Sants. Membre actiu de la Secció d’Alta Muntanya i Escalada (SAME) de la UEC, va practicar l’escalada, l’excursionisme, l’esquí de muntanya i l’alpinisme. Va participar en expedicions arreu del món, des de l’Atles fins als Andes, passant per Alaska (Denali, 1995), Iran, Caixmir, Xina i Himàlaia, on va liderar l’expedició de neteja Mountain Wilderness a l’Annapurna (1999). President i garant de Mountain Wilderness International, fou membre fundador de la secció catalana d’aquesta organització que vetlla per la conservació dels entorns naturals d’alta muntanya.
Instructor d’alpinisme, cofundador i director de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya (ECAM), Josep Sicart va ser un dels impulsors de l’Escola Catalana de l’Esport. Dins la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), va ser membre de la seva junta directiva, del Grup Cavall Bernat i del Comitè dels 100 Cims.
La flama de Josep Sicart no s’ha extingit, sinó que ha revifat el foc de l’excursionisme català i de les seves múltiples manifestacions en fecund benefici de la societat, la natura i la muntanya del país.
Des de la FEEC volem expressar el nostre més sentit condol per a familiars, amics i companys de vida del Josep.