La Jornada sobre rescats i salvaments en alta muntanya celebrada a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) ha analitzat els accidents del Mont Maudit als Alps francesos, el juliol del 2012, i el de Balandrau, al Pirineu gironí el desembre del 2000, a partir de les experiències dels cossos operatius i dels professionals que participen habitualment en els rescats en aquests àmbits.
La jornada, celebrada el dilluns 28 d’abril, s’emmarca dins del programa d’activitats que organitza l’ISPC per contribuir a transferència de coneixement en seguretat i emergències i que cada any reuneix experts de diferents àmbits per compartir experiències. A la sessió han assistit bombers, policies, personal de Protecció Civil i de l’àmbit sanitari. El vicepresident de la FEEC, Lluís Simó, hi ha assistit en representació de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya.
Els casos analitzats destaquen per la complexitat dels operatius de rescat
El Cap de l’esquadró de la Gendarmérie Nationale francesa a Chamonix, Jean-Baptiste Estachy, ha explicat el mètode que van utilitzar per gestionar l’emergència als Alps francesos i en què es van veure 23 alpinistes implicats, 9 d’ells amb resultat de mort. El cas de l’accident a Balandrau, al Pirineu gironí, també s’ha analitzat des de la perspectiva dels bombers, de les afectacions mèdiques i de la situació meteorològica.
Joan Borràs, responsable de la Unitat Tècnica dels Grups d’Actuacions Especials (GRAE) de Bombers de la Generalitat de Catalunya ha explicat els diferents aspectes que van provocar un dels accidents més greus que hi ha hagut al Pirineu català i que va implicar un desplegament de mitjans sense precedents en una emergència de muntanya: a banda del torb que es va produir i que va generar unes temperatures extremes i escassa visibilitat, la neu acumulada amb les nevades dels dies anteriors, el bon temps, la presència de molta gent a la muntanya pel període vacacional i el retard en les alertes als serveis d’emergències van ser factors determinants de la gravetat de l’accident, que va causar set víctimes mortals.
El cap del Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital Universitari de Bellvitge, Antoni Ricard, ha exposat els diferents tipus d’hipotèrmia i el tractament que poden fer els actuants. Finalment, Tomàs Molina, cap de meteorologia de Televisió de Catalunya, ha reflexionat sobre la necessitat de coordinació i el seu paper en la reducció de situacions vulnerabilitat. En aquest sentit, tots els participants han destacat la importància de la cooperació i col·laboració dels diferents cossos operatius i organitzacions per dur a terme una gestió de l’emergència eficaç i a la corresponsabilitat de la ciutadania per evitar situacions de risc.
En l’obertura de la jornada, el cap de l’Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya, Josep Maria Juncosa, ha afirmat que “actualment la ciutadania té al seu abast un ampli ventall d’activitats d’oci que poden generar situacions de risc de greus conseqüències per a les persones afectades; aquestes emergències exigeixen un desplegament important de recursos humans i materials per donar la resposta operativa necessària”. Juncosa ha afegit que “des de l’Institut podem ajudar a fomentar la corresponsabilitat dels ciutadans en la seva pròpia seguretat a partir de la reflexió, la conscienciació i la difusió de coneixement en aquest àmbit”.