L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) i la Diputació de Barcelona mostren en una exposició els cents anys de l’inici i recorregut dels serveis geogràfic i geològic a Catalunya. Aquesta exposició coincideix amb la creació de l’ICGC, institució hereva d’aquells serveis pioners. L’exposició, “El mapa com a eina de govern: centenari de la creació dels serveis geogràfic i geològic de Catalunya”, és d’entrada lliure i es pot visitar a la seu de l’ICGC, fins al final del mes de maig, de dilluns a divendres, de 9 a 18 hores.
Els orígens del servei geogràfic de Catalunya
L’any 1914, la Diputació de Barcelona, en el marc de la Mancomunitat i amb la supervisió científica de l’Institut d’Estudis Catalans, va organitzar un servei geogràfic i un servei geològic per a la publicació d’un mapa de Catalunya a escala 1:100.000 en les seves versions geogràfica, geològica i agronòmica. Aquest mapa havia de tenir un doble ús: com a eina de treball i com a símbol de país. La supressió de la Mancomunitat arribà quan la publicació del mapa tot just havia començat i ja se n’havien publicat alguns fulls.
El projecte geogràfic va tenir continuïtat i es va mantenir viu durant els anys posteriors de dictadura. Posteriorment, el projecte va experimentar una nova embranzida en temps de la Generalitat republicana per acabar desapareixent sota la dictadura franquista. Finalment, el mapa va quedar inacabat i, del total de 43 fulls de la sèrie, només se n’havien pogut publicar onze de la versió geogràfica i cinc de la versió geològica. En canvi, el servei geogràfic, que ha passat per diferents etapes, ha continuat fins avui.